Resultats de la cerca

Formà part de les Guàrdies Catalanes en la guerra de Successió el 1713, a Barcelona, fou capità del regiment d’infanteria del Roser Fou executat pels borbònics per haver ajudat el general Josep Moragues a intentar de fugir a Mallorca, després de la capitulació de Barcelona

Aprengué l’ofici amb el seu pare Pau Sunyer i amb Lluís Generes i Francesc Grau Collaborà amb aquest en l’obra de la façana de migdia de la Cova de Sant Ignasi, de Manresa, i amb el seu pare en els retaules del Roser, de Navarcles, i de Santa Maria, de Cererols 1674 A la darreria del segle XVII i al principi del següent produí obres importants per a diverses esglésies del Conflent, el Rosselló i l’Alta Cerdanya el retaule major de Sant Pere de Prada 1696-99, el de Cotlliure 1698-1701, el del Roser, d’Oceja 1699 i altres obres a Vinçà, Vilafranca de Conflent, Catllà de Conflent, Tuïr, Ro i…

El Consell General d’Andorra nomena Roser Suñé síndica d’Andorra Suñé, de Demòcrates per Andorra, és la primera dona a ocupar el càrrec, equivalent a la presidència del parlament Meritxell Palmitjavila és nomenada subsíndica Amb aquests nomenaments s’inicia la legislatura després de les eleccions de l’abril

Dominicà, anà a Manila 1868 i a la Xina, on fou vicari provisional d’Emuy 1881, bisbe d’Avara i vicari apostòlic de Fuzhou 1884 Escriví sobre literatura, història i religió en caràcters xinesos És autor de diverses obres, com el Mes del Roser , en xinès, impresa moltes vegades

Bastit el 1933, estigué en funcionament fins el 1954 Hi residí set anys i hi morí 1942 Màrius Torres El 1955 es convertí en preventori per a noies amb problemes socioeconòmics dit Casa de Família de la Mare de Déu del Roser , regit per monges dominicanes de l’Anunciata

Fou conservador del museu Victor Hugo 1913-33 i del Petit Palais 1933-43, de París Autor de biografies d’artistes Daumier 1913, Delacroix 1926, etc, de novelles, com Cantegril 1921, d’ambient llenguadocià convertida en òpera per Roser-Ducasse, l’any 1931, i de l’assaig Mes Pyrénées 1933

Exponent del corrent gòtic internacional, es formà probablement dins l’ambient de la pintura nòrdica, palès en la Mare de Déu del Roser ~1420, Museo di Castelvecchio, Verona, on mostra una tendència a l’abstracció i al decorativisme, característiques definitòries del seu estil Adoració dels Reis , 1435, Pinacoteca Brera, Milà

Fundà i dirigí l’Orfeó de Ripoll i fou director de la Banda Municipal i l’Escola de Música de Terrassa Compongué obres simfòniques, de cambra i cançons i fou autor de sardanes com La Verge vella i Les campanes del monestir , a més de l’obra lírica El roser de Vallfogona

Infant de la catedral de Lleida, fou nomenat mestre de capella el 1830 i director de l’escola de cant del Liceu Artístic i Literari de Lleida Exercí de músic major de la banda municipal d’aquesta ciutat Fundà i dirigí la capella de música del Roser 1846-56 Compongué gran quantitat d’obres musicals