Resultats de la cerca

És autor de nombroses obres poètiques, i de novelles realistes, plenes d’idealisme i tradicionalisme, en les quals evoca els humils patriotes de la resistència nacional txeca Entre les seves obres cal esmentar Zapadii vlastenci ‘Patriotes oblidats’, 1894, Mezi lidmi ‘Entre el poble’, 1898, Sirotek ‘L’orfe’, 1903, O ztraceném sevci ‘El sabater perdut’, 1920 i Kalibov zločin ‘El delicte de Kalib’, 1925

Estudià música amb Boi Sabater i Càndid Candi i es llicencià en dret civil Residí en diferents ciutats i hi dirigí orquestres de companyies d’òperes i sarsueles Destacà en l’ensenyament del cant, i fou mestre de Maria Barrientos És l’utor de la música de les obres escèniques de Conrad Colomer Dos carboners , La gardènia i El pobre Maneja

Es dedicà a la propagació de l’esport i feu el seguiment de les iniciatives esportives que es duien a terme amb motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona 1929 En foren redactors JA Trabal, A Lletjós, Speaker , Gibert, J Sabater Rosich i I Corbinos, entre d’altres, i hi treballaren els dibuixants Roca i Doménech Se’n publicaren 142 números

Sabater, fou secretari de La Igualdad 1918-19 i després de la Federació de Societats Obreres de la Casa del Poble 1920-21 A partir del 1925 formà part del comitè executiu de la Unió General de Treballadors de Balears, excepte en 1929-30, que residí a Barcelona Es mantingué sempre fidel al PSOE i des del febrer del 1931 fins al juliol del 1936 fou director d' El Obrero Balear

Els principals directors d’aquesta primera època, que arribà fins al mes de juny del 1924, foren el mestre Antoni J Torres i el sabater Cosme Salvà Reaparegué, proclamada ja la Segona República, el mes de setembre del 1931, de nou com a òrgan de l’Ateneu i portaveu de la Confederació Regional Suspesa la publicació pel juliol del 1932, tingué encara una tercera època de l’octubre de 1934 al juliol del 1936

Molt relacionat amb La Federación de Barcelona, encapçalà el procés d’adhesió a l’AIT de les societats obreres mallorquines —de les quals fou òrgan a partir del gener del 1870— Hi escriviren el fuster Joan Sánchez, el sabater Guillem Arbós, el paleta Francesc Cañellas, etc Pel gener del 1871 hom intentà la seva reaparició sota la denominació de La Revolución Social , però els tres números que hom en feu foren segrestats

Fou continuadora de l’activitat de l’Acadèmia Granados, la qual havia estat dirigida des de la mort d’E Granados pel mateix F Marshall Dirigida fins el 1959 per aquest i després per Alícia de Larrocha, l’escola gaudeix d’un gran prestigi en l’ensenyament del piano Entre els deixebles que han passat per les seves aules es poden citar Francesca Madriguera, Alícia de Larrocha, Rosa Sabater i Alberto Giménez Atenelle, entre molts altres

Començà immediatament després d’haver-se acabat la Guerra Civil de 1936-39, però no fou fins a l’alliberament de França per part dels aliats 1944 —la qual cosa permeté l’entrada d’homes des de l’altra banda dels Pirineus— que el maquis tingué ressò El període de màxim apogeu foren els anys 1944-49, però, amb alts i baixos, el maquis romangué actiu fins a les acaballes dels anys cinquanta Animat fonamentalment pel Partit Comunista i també pel PSOE Astúries i la CNT Catalunya, el maquis arribà a plantejar veritables problemes a les autoritats franquistes, que en diversos casos hagueren de…

Sabater, de molt jove collaborà a El Rayo 1912-14 i fou un dels organitzadors del Sindicat Obrer del Calçat el 1914 A partir del 1916 formà part del comitè regional, que en ocasions presidí, de la Federació Regional del Treball de Mallorca, adherida a la CNT Més sindicalista que no anarquista, creà el 1919 l’Ateneu Sindicalista de Palma, on dugué com a conferenciants, entre altres, Joan Peiró i Salvador Seguí Fundà també Cultura Obrera 1919-24, que dirigí 1919-22

Sabater, ingressà a l’Agrupació Socialista de Palma en 1914-15 Féu costat als socialistes reformistes contra els terceristes durant el període 1919-21 i fou secretari general de la Federació de Societats Obreres de la Casa del Poble 1922-23 Expulsat del partit socialista pel maig del 1923 pel fet d’haver intentat de fer costat electoralment a Joan March i els liberals, passà a treballar com a periodista a El Día Tornà al PSOE durant la Segona República fou afusellat durant la guerra civil