Resultats de la cerca

El 1862 debutà com a pianista a Berlín i quatre anys més tard ho feu com a baix a Hirschberg Posteriorment es formà com a baríton al Conservatori de Leipzig 1867-70, on interpretà el paper de Hans Sachs d' Els mestres cantaires en una versió de concert El 1875 cantà la Passió segons sant Mateu sota la direcció de J Brahms i dos anys més tard marxà a Anglaterra, on es naturalitzà Fou director a Boston 1881-84, ciutat que visità regularment al llarg de trenta anys Es retirà de l’escena el 1914, tot i que continuà la seva activitat com a compositor Escriví tres òperes Friedrich der…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de llengüeta senzilla Consta de tres tubs de canya de diferent llargada, amb llengüeta senzilla idioglota Dos dels tubs, amb quatre o cinc forats digitals, es toquen cadascun amb una mà, el més curt a la mà dreta i el més llarg a la mà esquerra El tercer tub, sense forats digitals, és el bordó, el qual acostuma a estar lligat al tub melòdic llarg mitjançant un fil de metall Per fer sonar l’instrument, l’instrumentista es posa les tres llengüetes dins la boca i utilitza la tècnica de respiració circular S’utilitza per a acompanyar bona…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de llengüeta senzilla de tub cilíndric Consta de dos tubs de canya lligats amb un fil resistent -tant per l’extrem inferior com uns centímetres per sota del superior- a l’extrem superior dels quals hi ha acoblades dues llengüetes senzilles idioglotes una a cada tub Té quatre forats a cada tub, situats a la mateixa alçada tant en l’un com en l’altre Es toca tapant amb un sol dit els dos forats de les dues canyes que estan a la mateixa alçada, deixant-lo caure pla i en sentit transversal sobre l’instrument De so fort i estrident, és un…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de doble llengüeta Consta d’un tub de perforació cònica, de fusta de boix tornejada, amb 7+1 forats digitals un forat per al polze, en una cara de l’instrument, i set per als altres dits, en l’altra, més 2 forats de sonoritat a l’extrem inferior, prop de l’obertura o boca, al qual s’insereix una llengüeta doble a l’extrem superior Els forats digitals són de diàmetre creixent d’agut a greu, és a dir, a mesura que s’acosten a la boca o obertura del tub Conegut també com a grall de pastor o grall de cornamusa, pot ser emprat com a…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de llengüeta doble i tub cònic El seu nom podria haver estat manllevat del de la màquina de guerra homònima, per la seva semblança Les primeres bombardes, de cap al segle XIV, eren de tessitura contralt, mentre que els models més grans -tenor i baix- daten del principi del segle XVII Lamentablement, però, no s’han conservat instruments anteriors al segle XVI Pel seu so potent i timbrat formaren part, juntament amb la resta de xeremies i els sacabutxos, de totes les manifestacions de caràcter festiu i cerimonial fetes a l’…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon amb mànec L’instrument reposa per la part inferior a terra, mentre el claviller ho fa sobre l’espatlla esquerra de l’intèrpret, el qual amb el dit polze de la mà esquerra no trepitja la corda completament sinó que tan sols la pressiona per tal d’obtenir els harmònics naturals, similars als de la trompeta, en fregar la corda amb l’arc en aquell punt Aquest fet ha permès als estudiosos justificar el primer mot del nom amb què es coneix aquest antic instrument l’origen del segon terme, però, és més difícil d’esbrinar Si bé hi ha fonts…

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon copejat de manera indirecta Consta d’un petit cilindre de fusta de parets gruixudes, amb dos talls o obertures laterals i obert per un extrem a l’altre extrem hi ha un mànec de la mateixa fusta A la base del cilindre, és a dir, a la part més pròxima al mànec, hi ha clavades -en posició creuada amb les obertures laterals- dues llargues làmines d’acer amb una petita bola de fusta a l’extrem El so es produeix per sacseig, en picar les dues boles el cilindre obert Joguina infantil de caràcter popular, actualment també es construeix amb…

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon d’entrexoc que pertany al grup dels de percussió directa Mentre que alguns organòlegs creuen que el joc de campanes i el campanòleg són el mateix instrument, d’altres consideren que les campanes que integren el joc de campanes han de poder sonar individualment condició que el campanòleg no hauria de complir, talment que el so de cadascuna es percebi individualment com ara per a fer una melodia Dels jocs de campanes, se’n conserven una quantitat considerable de mostres iconogràfiques des del segle X fins al XV Sembla que fou un dels…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost del tipus llaüt amb mànec És format per una caixa de ressonància feta de carbassa, o de fusta imitant la forma de la carbassa, amb una tapa harmònica de fusta fina, lleugerament bombada, i un llarg mànec sense trasts, amb quatre clavilles, dues de frontals i dues de laterals Sovint està finament ornamentat, especialment la tapa de ressonància, el mànec i la quilla que uneix el mànec amb la caixa Té quatre cordes, de metall, que l’intèrpret toca assegut a terra amb l’instrument en posició vertical Acostuma a formar conjunt amb…

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon per sacseig agiosýmantron o de percussió sobre una placa o taula semante´rion Felip Pedrell fa distinció entre l' agiosýmantron , tipus de sonall que antigament utilitzaven els cristians grecs en la crida dels fidels a les funcions religioses, i el semante´rion , taula de fusta estreta i llarga, de dimensions variables, que era percudida amb un o dos martells, utilitzat antigament per hebreus i grecoturcs en substitució de les campanes, i vigent encara actualment en alguns monestirs Altres autors assimilen ambdues denominacions…