Resultats de la cerca

De petit anà a residir a Olot, on estudià belles arts amb Joaquim Vayreda i Josep Berga Estudià al seminari de Girona i fou beneficiat d’Olot i rector de Llagostera 1900-36 Publicà Los volcanes extinguidos de la provincia de Gerona 1904, una Guia illustrada d’Olot i ses valls 1908 i articles científics Fundà el museu i biblioteca de Llagostera

Fou magistrat del secretariat general de la presidència del senat, a París Publicà l’antologia Le Roussillon et ses poètes 1923, el recull de poemes L’éternelle chanson 1906, l’assaig Le néoclassicisme et la littérature contemporaine 1910 i obres jurídiques i històriques, com Les Ministres 1911, Les Parlements i Henri II et la naissance de la société moderne obra guardonada per l’Académie Française

Destacà en el camp de la creació literària amb la novella ideològica Bélisaire 1763 i sobretot amb els Contes moraux 1761, gènere intermedi entre la novella i la narració èpica, alguns dels quals esdevingueren òperes còmiques Escriví la majoria d’articles literaris de l' Enciclopèdia reunits en La poétique française , 1763 i les Mémoires d’un père pour servir à l’instruction de ses enfants 1807

Fou prior de Mont-César, a Lovaina 1899, i abat de Maredsous 1909 Els seus escrits Le Christ vie de l’âme , 1918 Le Christ dans ses mystères , 1919 Le Christ idéal du moine , 1922, basats en la teologia tomista i intensament inspirats en la litúrgia, traduïts a moltes llengües també al català, n'han fet un dels grans mestres contemporanis de la vida interior

Pare de Just Pastor ↑ Fuster , fou sabater a València i, menat per la seva afecció bibliogràfica, que li valgué la relació amb el cercle illustrat dels Maians, esdevingué llibreter Deixà manuscrites diverses obres, com ara Sucesos memorables de Valencia y su Reino , un dietari sobre la guerra de Successió i una Notícia dels jurats i ses nominacions de la ciutat de València, síndic, racionals, governador i coses particulars des del 1306

A les festes de Sant Joan de Ciutadella es destaquen l’anada a l’ermita de Sant Joan d’Artrutx per celebrar-hi les completes , les corregudes a sa plaça , els caragols des Born, de ses Voltes, de Santa Clara, etc, i els jocs eqüestres, d’origen medieval, celebrats al Pla al capvespre de la diada de Sant Joan la sort de l' ensortilla , les carotes , amb el córrer abraçats , etc

Essent professor agregat de la facultat de medicina d’Estrasburg 1868 se sentí atret pel mètode hipnòtic de Liébeault, amb qui creà l’escola psicològica de Nancy, oposada a l’escola neurofisiològica de París en certes qüestions, entre les quals la teoria sobre la histèria es una de les més importants Escriví De la suggestion et de ses applications à la thérapeutique 1886 i Hypnotisme, suggestion, psychothérapie Études nouvelles 1981

Fou cònsol d’Espanya a París, on publicà L’Espagne et ses révolutions 1833 i Histoire politique de l’Espagne moderne 1840-41, en un apèndix de la qual 1842 oferia una versió anticatalana dels fets de 1840-42 Posteriorment adoptà la ciutadania de la República Emiliana, i contribuí a la incorporació d’aquesta al Piemont Més tard publicà Cambio de dinastía la casa de Saboya 1869, publicat també en francès

Inclou les illes des Vedrà  i  es Vedranell i els anomenats  illots de Ponent   sa Conillera , l’ illa des Bosc , s’Espartar i ses Bledes Amb una superfície total protegida de 797,66 ha, de les quals 567,96 ha es corresponen a l’àmbit marí i les 232,705 ha restants, al terrestre, l’any 2002 també es regularen les activitats que es poden desenvolupar en els espais protegits

Estudià dret a Montpeller i es dedicà a la sericicultura i, després, a l’agricultura i al comerç del vi Fou molt de temps administrador del sindicat de vinyaters dels Pirineus Orientals i afavorí especialment els regadors de la vall de la Tet Publicà monografies com La Têt et ses afluents 1956, Le canal d’Ille 1949 i, en collaboració amb el seu germà Lleó , Un village en Roussillon Illa, terra de Rosselló 1947