Resultats de la cerca
Es mostren 2140 resultats
Frederic I de Dinamarca
Història
Rei de Dinamarca (1523-33) i de Noruega (1525-33) i duc de Slesvig i Holstein.
Fill del rei Cristià I i de Dorotea de Brandenburg Succeí el seu nebot Cristià II, que fou deposat el 1523 Afavorí la Reforma i promogué el luteranisme a Dinamarca, malgrat la majoria catòlica al Rigsraad
Miquel Selga i Trullàs
Científic.
Jesuïta, el 1926 succeí Josep Algué en la direcció de l’observatori astronòmic de Manila i de l’oficina baromètrica de les Filipines Havia estudiat a la Universitat de Harvard i a l’Observatori Lick, de Califòrnia
Josef Leopold Eybler
Música
Compositor austríac.
Deixeble d’Albrechtsberger, fou amic de Haydn i de Mozart Deixà misses Requiem , 1802, oratoris i l’òpera Der Zauberschwert ‘L’espasa màgica’, 1802 Succeí Salieri com a primer kapellmeister de la cort de Viena 1824-33
marquesat de Remissa
Història
Títol concedit el 1848 amb la denominació de Casa Remissa, a Gaspar Remisa i Miarons; als pocs dies li fou canviada la denominació.
El succeí la seva filla gran Maria Dolors Remisa i Rafo, muller de Jesús Muñoz y Sánchez, segon comte de Retamoso, cunyat de la reina-governadora Maria Cristina, la qual morí sense successió El títol quedà vacant
Frederic Guillem IV de Prússia
Història
Rei de Prússia (1840-61).
Succeí el seu pare, Frederic Guillem III Reprimí la revolució del 1848 pressionat pels nobles i per Rússia, però hagué d’atorgar una constitució 1848, modificada després Havent enfollit 1857, el seu germà Guillem assumí la regència
Yom Ṭob ben Abraham Išbilí
Filosofia
Judaisme
Rabí, talmudista i filòsof, deixeble, a Barcelona, de Šelomó ben Adret, que succeí com a cap espiritual del judaisme sefardita.
El 1342 habitava a Alcolea de Cinca Publicà un llibre en defensa de Maimònides i altres escrits de filosofia La seva fama, però, li ve dels seus erudits i clars comentaris al Talmud
Ramon Folc de Cardona
Història
Vescomte de Cardona (1227-41) (Ramon Folc IV de Cardona), fill del vescomte Guillem I, al qual succeí el 1225.
Lluità a Las Navas de Tolosa 1212 i acompanyà el seu pare a Muret 1213 El 1224 fou el cap d’una de les dues grans faccions nobiliàries que es disputaven la privadesa del jove Jaume I Un cop vescomte, no trigà a enemistar-se amb el rei i, per això, no l’acompanyà a la conquesta de Mallorca 1229 Residí principalment al castell d’Arbeca, amb la seva muller Agnès de Tarroja, que li aportà les senyories de Solsona, Arbeca i Tarroja Li ha estat atribuïda una intervenció decisiva en el prodigiós naixement de sant Ramon Nonat
marquesat d’Alella
Història
Títol concedit el 1889 al senador Camil Fabra i Fontanills, a qui succeí el seu fill Ferran Fabra i Puig.
Ha passat recentment a la família Peláez
Guillem de Bas
Història
Cavaller de l’orde de la Mercè, del qual fou membre fundador.
Intervingué en les fundacions de Girona i de Perpinyà En morir el fundador, Pere Nolasc, el succeí en el càrrec de gran mestre 1267 i obtingué del rei Jaume I la ratificació definitiva dels béns de l’orde
comtat de Santa Maria de Formiguera
Història
Títol concedit el 1623 a Pere Ramon de Safortesa i de Vilallonga, baró de Santa Margalida i Hero.
El succeí el seu fill Ramon de Safortesa i de Pacs-Fuster, conegut com el Comte Mal , a la mort del qual, sense fills, el 1694, passà als Rocafull-Rocabertí, comtes de Peralada, i als Ferrer de Santjordi
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina