Resultats de la cerca
Es mostren 10522 resultats
Universitat de Lleida
Institució d’ensenyament superior creada pel Parlament de Catalunya el 1991.
Incorporà l’ Estudi General de Lleida , fins aleshores departament de la Universitat de Barcelona, l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària de la Universitat Politècnica de Catalunya i l’Escola Universitària de Professorat d’EGB de la UAB Inicià la seva activitat el curs 1992-93 El curs 2022-23 oferia 48 titulacions N’han estat rectors Jaume Porta i Casanellas 1993-2003, Joan Viñas i Salas 2003-11, Roberto Fernández i Díaz 2011-19 i, des del 2019, Jaume Puy i Llorens
espectre acanalat
Física
Espectre discontinu produït en descompondre espectroscòpicament la llum del blanc d'ordre superior
.
Consisteix en un seguit de bandes brillants separades per bandes fosques canals que corresponen a les longituds d’ona que manquen en el blanc d’ordre superior
Universitat Rovira i Virgili

Antic escorxador municipal de Tarragona, seua actual del rectorat de la Universitat Rovira i Virgili
z0rc (CC0)
Institució d’ensenyament superior creada pel Parlament de Catalunya el 1991.
S'hi integraren o adscrigueren els centres dependents de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Politècnica de Catalunya de Tarragona, Reus i Tortosa El 2002 disposava de 10 centres, 8 a Tarragona i 2 a Reus, i era l’única Universitat de tot l’estat que oferia llicenciatura en enologia i graduat superior en arqueologia, disciplina en la qual destaca per les nombroses excavacions i iniciatives que ha dut a terme, com ara la creació d’un parc arqueològic al jaciment de l’abric Romaní Capellades el 1997, i l’Institut Nacional de recerca en arqueologia clàssica Per al curs…
mesofil·le
Botànica
Teixit parenquimàtic de les fulles, comprès entre l’epidermis superior i l’epidermis inferior.
La part superior del mesofille és constituïda pel parènquima en palissada, de cèllules allargades, premudes i riques en cloroplasts, i la inferior pel parènquima esponjós, de cèllules laxament disposades
delaminació
Geologia
Procés de separació o desenganxament de l’escorça superior de la inferior durant l’orogènesi.
L’escorça superior delaminada forma el prisma orogènic de plecs i encavalcaments que aflora a la superfície serralada, mentre que l’escorça inferior pot subduir cap al mantell El procés de delaminació ha tingut lloc en serralades alpines com els Pirineus o els Alps
Miocè
Geologia
Època (i sèrie) del Terciari superior, compresa entre l’Oligocè i el Pliocè.
S'inicià fa 24,6 milions d’anys i finalitzà fa uns 5,1 milions d’anys Com durant tot el Terciari, el clima en el Miocè s’anà refredant progressivament això no obstant, es mantingué més càlid que en l’Oligocè i el Pliocè El Miocè fou una època de grans esdeveniments faunístics En el Miocè inferior el contacte entre el continent africà i l’eurasiàtic afavorí l’intercanvi de fauna en ambdós sentits, mitjançant l’existència d’un corredor en el Pròxim Orient Entre els elements faunístics nouvinguts procedents d’Àfrica s’han trobat, en el registre fòssil peninsular, els primers proboscidis, com…
fossa ilíaca interna
Anatomia animal
Depressió ampla, triangular, poc profunda i llisa situada en la cara superior interna de l’os ilíac.
Forma les parets de l’excavació superior de la pelvis i s’hi insereix el múscul ilíac
espiga

Aspecte general d’una gramínia on s’aprecia l' espiga , a l’extrem superior de la planta
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Conjunt de grans disposats al llarg d’un eix comú que forma la part terminal de les tiges o cames de les plantes gramínies.
cova del Parpalló
Cova
Prehistòria
Cova del terme de Gandia (Safor), prop de la Drova, que fou intensament habitada durant el Paleolític superior i que contenia un important jaciment prehistòric.
Fou excavada 1929-31 per Lluís Pericot, i els materials es conserven al Museu de Prehistòria de la Diputació de València Els estrats tenien una potència de 8,5 m i presentaven, de baix a dalt, Aurinyacià superior, Solutrià dividit en Solutrià inferior o Protosolutrià, mitjà o normal i superior, Solutreoaurinyacià final i Magdalenià I, II, III i IV Destaca la descoberta d’un nou tipus de punta solutriana, i les nombroses plaquetes de pedra gravades i pintades, amb animals bòvids, cèrvids, cavalls, o bé temes geomètrics, abstractes, concretades sobretot als nivells solutrians L’excavació marcà…
mordent

Mordent
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Ornament format per l’alternança ràpida de la nota principal amb la nota auxiliar inferior (mordent a la 2a inferior) o bé amb la nota auxiliar superior (mordent a la 2a superior).
El nom també s’atribueix de manera genèrica i, de vegades, poc rigorosa a altres tipus d’ornaments de característiques similars S’indiquen amb signes o bé amb petites notes Originàriament, el mordent consistia en una oscillació ràpida, breu o prolongada, entre la nota principal i la nota inferior normalment, a distància de semitò L’ornament començava per la nota principal i atacava sobre la pulsació A partir del Romanticisme, l’atac de l’ornament començà a fer-se abans de la pulsació com unes curtes anacrusis, fent coincidir l’accent sobre la nota principal També existia el mordent invertit o…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina