Resultats de la cerca
Es mostren 3860 resultats
trofisme
Medicina
Estat de vitalitat d’un teixit o un òrgan.
Depèn de l’estat nutricional general de l’individu, de la seva circulació sanguínia un teixit amb trastorns vasculars tindrà un mal trofisme malgrat que l’estat nutricional de la persona sigui bo i de l’absència de malaltia En alguns territoris anatòmics, també hi influeix el bon funcionament del sistema nerviós
Jean Baptiste Marchand
Història
Militar
Militar francès.
Oficial d’infanteria de marina, des del 1889 explorà diversos territoris de l’Àfrica Occidental, així com la regió de l’Alt Níger a l’interior de la Costa d’Ivori El 1898 fou protagonista de l’incident de Fāshōda Participà en l’expedició contra els bòxers xinesos i en la Gran Guerra
batalla d’Alarcos
Història
Militar
Batalla en la qual el califa almohade Almansor derrotà, el 1195, Alfons VIII de Castella prop de la fortalesa d’Alarcos (a l’actual província de Ciudad Real).
És considerada com la darrera gran victòria dels musulmans a la Península Aquesta desfeta fou aprofitada pels reis de Navarra, Lleó i Portugal Sanç VII, Alfons IX i Sanç I per pactar amb els almohades i envair els territoris del rei castellà, el qual únicament rebé ajuda d’Alfons I de Catalunya-Aragó
bel·ligerància
Dret internacional
Situació de l’estat que participa en una guerra.
Comporta l’obligació de respectar les normes del dret internacional sobre la guerra El reconeixement d’una situació de belligerància s’ha estès a casos d’insurrecció de territoris colonials contra la metròpolis en les guerres civils, amb l’objecte que la lluita es mantingui dins la norma jurídica del dret de guerra
Population
Publicació periòdica de l’Institut National d’Études Démographiques de París.
Fundada l’any 1946, recull articles d’investigació demogràfica i d’altres disciplines associades, referents a l’àmbit geogràfic francès o d’altres territoris Cal esmentar les contribucions d’Alfred Sauvy, Louis Henry, Pierre George, Roland Pressat i George Tapinos, entre d’altres Des del 2002 la revista es publica també en anglès
Rodolf IV d’Àustria
Història
Duc d’Àustria (1358-65).
Des del 1357 ja s’havia encarregat del govern de l’Àustria Anterior en vida del seu pare el duc Albert II Perseguí la total independència dels seus territoris respecte a l’Imperi mitjançant documents falsejats Privilegium maius , però el seu sogre, l’emperador, no accedí Fundà la Universitat de Viena 1365
guerra de Successió d’Àustria
Història
Conflicte bèl·lic europeu que esclatà a la mort sense descendència masculina de l’emperador Carles VI d’Àustria (octubre del 1740).
Fou motivat pel secular antagonisme austrofrancès, per les ambicions territorials de Prússia i per la rivalitat mercantil i colonial entre la Gran Bretanya, d’una banda, i França i Espanya, de l’altra Malgrat llur acceptació de la Pragmàtica Sanció , les potències europees refusaren de reconèixer Maria Teresa per tal d’emparar-se de territoris austríacs El conflicte s’inicià amb la conquesta de Silèsia per part de Frederic II de Prússia desembre del 1740 — abril del 1741 Tot seguit França, Espanya, Baviera i Saxònia s’uniren al vencedor en la lliga de Nymphenburg Maria Teresa, no…
corregiment de Girona
Història
Demarcació administrativa de Catalunya creada pel decret de Nova Planta el 1716.
Comprenia el territori de l’antiga vegueria de Girona, amb la sotsvegueria de Besalú inclosa i territoris agregats de l’Empordà Tenia dues alcaldies majors l’una a Girona i l’altra inicialment a Besalú encara que amb algunes vacillacions respecte al seu trasllat a Figueres, que fou definitiu al començament del s XIX
la Gal·lècia
Geografia històrica
Província romana amb capital a Bracara (actual Braga).
Comprenia l’extrem nord-oest de la península Ibèrica, des de Noega , a la costa càntabra, fins a Porortucale , a la costa atlàntica, al sud de Bracara i, a l’interior, els antics territoris dels galaics, dels asturs i dels vacceus Fou establerta al sIII per Dioclecià en territori de l’antiga Hispània Citerior
nacionalitat
Política
Dret constitucional
En algunes constitucions, nació sense estat però amb un cert nivell d’autonomia.
La Constitució espanyola de 1978 designa amb aquest terme determinats territoris historicogeogràfics, sense, però, especificar-los No hi és emprat com a terme administratiu o civil que distingeix entre els ciutadans de l’Estat espanyol El terme nacionalitat és emprat en l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, on Catalunya és definida com a nacionalitat
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina