Resultats de la cerca
Es mostren 1029 resultats
puig Tomir
Muntanya
Un dels cims (1 100 m alt.) de la serra de Tramuntana, dins el municipi d’Escorca (Mallorca), vora el límit amb el de Pollença.
Separa les capçaleres dels torrents de Lluc a l’W, de Mortitx al NW, de Sant Jordi al NE i de Sant Miquel al S
marquesat de Marianao
Història
Títol concedit el 1860 a Salvador Samà i Martí (Vilanova i la Geltrú, Garraf 1797 — l’Havana 1866).
La grandesa d’Espanya fou annexada el 1893 al seu besnebot i segon titular Salvador de Samà i de Torrents Continua en la mateixa família
Lo Velògrafo
Publicacions periòdiques
Publicació il·lustrada fundada per Jaume Massó i Torrents i cal·ligrafiada per Emili Guanyavents.
N'aparegué un sol exemplar 3 de gener de 1881, molt modest i destinat a una difusió privada En l’article de presentació ja hi havia el nucli del programa cultural de L'Avenç el nacionalisme, la voluntat de modernitat i la unificació lingüística
baronia de Jafra
Història
Jurisdicció senyorial centrada en el castell termenat de Jafra (Garraf).
A la primeria del s XVI pertanyia als Bertran i, per successius enllaços matrimonials passà als Catà, als Martí, als Papiol 1717 i als Torrents 1817
Savigliano
Ciutat
Ciutat de la província de Cuneo, al Piemont, Itàlia.
Centre agrícola i industrial a la plana, entre els torrents de Mellea i de Maira Nus de comunicacions Indústries mecàniques, de material ferroviari, metallúrgiques, de mobles i alimentàries
riu de Sallent
El riu de Sallent, al seu pas per Coll de Nargó
© Fototeca.cat
Riu
Curs fluvial de Coll de Nargó (Alt Urgell), afluent, per la dreta, del Segre.
Es forma per la reunió de diversos torrents que davallen de les serres de Sant Joan i Setcomelles el seu principal afluent és, per la dreta, el riu de Valldarques
poliol
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, de 10 a 50 cm d’alçària, molt aromàtica, de fulles ovals i de flors rosades o liles, reunides en verticil·lastres densos.
Creix en vores de torrents i en paratges humits, a una gran part d’Europa Té nombroses virtuts remeieres és tònica estomacal, digestiva, carminativa, emmenagoga, antiinflamatòria, antihelmíntica i repellent de puces
depressió de Bodelé
Vall
Conca endorreica del Txad, al nord-oest del llac Txad (160 m alt.).
Hi convergeixen els torrents del massís de Tibesti i de l’altiplà d’Ennedi, i s’hi troba aigua a poca profunditat És una àrea de pasturatge per a les tribus nòmades
dulcamara
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les solanàcies, de 0,3 a 2 m d’alçada, sarmentosa, de fulles enteres o auriculades a la base, de flors morades i de baies ovoides vermelles.
Creix en vores de torrents, en bardisses i en altres llocs humits Planta lleugerament narcòtica, és usada en medicina popular per a combatre bronquitis, catarros intestinals, dolors reumàtics i certes afeccions cutànies
Revaloració de l’art medieval després de la crema de convents
Josep Casademunt i Torrents, professor d’arquitectura, presenta plantes i alçats del convent gòtic de Santa Caterina, un dels primers símptomes de la revaloració de l’art medieval després de la crema de convents