Resultats de la cerca
Es mostren 303 resultats
Vallgorguina
El dolmen de la Pedra Gentil, a Vallgorguina
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, situat a la part de llevant de la comarca, al límit amb el Maresme.
Situació i presentació Confronta amb els municipis de Sant Celoni NE, Santa Maria de Palautordera NW, Vilalba Sassera W, i Sant Iscle de Vallalta, Arenys de Munt i Dosrius S, els tres darrers pertanyents al Maresme El sector de Vallgorguina s’emplaça entre la serra del Corredor a ponent i la de Montnegre a llevant i ocupa part dels vessants d’aquests massissos de la Serralada Litoral Així, tot el terme és molt accidentat el Pla de les Bruixes 409 m, a llevant, al límit amb el municipi d’Arenys de Munt la serra de Parent Rost amb altituds entre els 527 i el 415 m, a migdia per la carena de la…
cadastre
Història
Impost global i directe (inspirat paradoxalment en el Cadastre de Milà, preparat per exiliats austriacistes i que no entrà en vigor fins el 1760), projectat pel superintendent José Patiño (també factòtum dels decrets de Nova Planta), i establert al Principat de Catalunya el 1716 per un decret del 9 de desembre de 1715; la seva implantació fou paral·lela a la del decret de Nova Planta, publicat el 16 de gener de 1716.
La recaptació d’imposicions durant la guerra de Successió per part del bàndol filipista, que trobà una forta resistència, especialment remarcable durant la revolta de les quinzenades del gener del 1714, així com els precedents de València equivalent i Aragó única contribució , ja feien presagiar que el Principat de Catalunya i el regne de Mallorca serien també gravats amb un nou impost En el cas mallorquí, fou la talla general i, en el cas català, el cadastre Cal tenir present que la imposició del cadastre no significà la derogació de les contribucions anteriors, atès que foren…
mas de Noguers
Masia
Masia i antiga quadra del municipi de Maials (Segrià), al S del municipi, a la vall de Noguers, tributària, a través de la vall de Sant Joan, de l’Ebre.
El terme és esmentat ja al s XIV
la Torre de Tamúrcia
Vista general de la Torre de Tamúrcia
© CIC-Moià
Poble
Poble (1.048 m) del municipi de Tremp (Pallars Jussà), al peu de la serra de Sant Gervàs, al capdamunt d’una vall tributària, per l’esquerra, de la Noguera Ribagorçana.
De la seva església parroquial de Sant Josep o de la Purificació depèn el nucli dels Masos de Tamúrcia Conserva l’absis de la primitiva construcció romànica i presideix la façana un campanar de torre quadrat
la Torre d’Amargós
Aspecte de la Torre d’Amargós
© CIC-Moià
Poble
Poble del municipi de Sant Esteve de la Sarga (Pallars Jussà), situat en una vall tributària, per l’esquerra, de la Noguera Ribagorçana, a l’W de Castellnou de Montsec.
La seva església de la Concepció depèn de la parròquia de Sant Esteve de la Sarga
aforar
Economia
Dret fiscal
Determinar els ingressos d’un espectacle públic segons el nombre i el preu de les entrades per tal d’establir la base tributària per al pagament de la contribució industrial.
Montpolt
Poble
Poble (montpolesos o montpolins; 838 m alt.) del municipi de Lladurs (Solsonès), en una vall tributària de la ribera Salada per la dreta, prop de límit amb el terme d’Odèn.
La seva església parroquial és dedicada a sant Miquel El lloc és esmentat ja el 839, a l’acta de consagració de la catedral d’Urgell
Moncles
Llogaret
Llogaret del municipi d’Aiguatèbia i Talau (Conflent), a les Garrotxes de Conflent, situat a 1 390 m alt, en una vall tributària de la riera de Cabrils per la dreta.
vall de Castellbò
Vall
Vall de l’Alt Urgell, drenada per la riera de Castellbò que neix damunt el llogaret de Seix i aflueix per la dreta a la riera d’Aravell, tributària del Segre.
És retallada dins un bloc enlairat damunt la ribera de la Seu És tancada, al N, per un gran fondal solcat, a més pels barrancs de capçalera d’Albet, de Solanell i de Senders que s’uneixen a la riera de Castellbò prop de la vila d’aquest nom juntament amb el barranc de Carmeniu i dominat pels puigs de Solanell 2 009 m i de Mongetes 2 091 m, punts culminants de la carena que, entre el coll de la Culla, a l’W, i el ras de Conques, a l’E, separa aquesta vall de la Ribalera a llevant, entre el ras de Conques i el roc de la Guàrdia 1 741 m, hom accedeix a la vall de Sant Joan per les comes de Burbe…
estany de Lladres
Estany
Petit estany a la vall de Peguera (tributària, per la dreta, de la vall d’Espot, al Pallars Sobirà), aigua avall dels estanys de Peguera, sota el pic de Lladres (2.555 m).
Regulat per la presa de la Font Grassa, alimenta, a través del canal de Lladres , la central de Lladres central de Lladres