Resultats de la cerca
Es mostren 2197 resultats
halibut

Halibut
Biopix Nature Photos (cc-by-nc)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels pleuronectiformes, de la família dels pleuronèctids, que ateny fins a 2 m de llargària i més de 200 kg de pes; és el més gros dels peixos plans.
El cos és oval i llarguer, i té la mandíbula inferior prominent i els ulls al costat dret Molt golut, s’alimenta d’altres peixos i d’invertebrats bentònics Habita a l’Atlàntic nord, i és d’una gran importància econòmica Hom el pesca a l’arrossegada i al palangre
cèbids
Zoologia
Família de primats platirrins que comprèn mones de dimensions mitjanes (de 20 a 90 cm), amb el cos generalment allargat, les extremitats posteriors més llargues que les anteriors, i la cua, llarga i generalment prènsil.
El telencèfal presenta circumvolucions, les òrbites són àmplies, i els ulls, grossos tenen 36 dents i acostumen a parir una sola cria cada vegada Viuen generalment en petits grups són omnívors i es traslladen per braquiació Tenen costums nocturns Habiten a la zona selvàtica de l’Amèrica central i meridional
Ramon Serra i Toneu
Literatura catalana
Escriptor.
Estudià humanitats i filosofia al seminari de Vic Collaborà en la premsa comarcal i barcelonina Fou corrector de La Veu de Catalunya Publicà els poemes Fruits tardans 1925, la novella De mort a vida 1931, les narracions La dona dels ulls blancs i El comediògraf i obres de teatre tradicional
,
Els sincàrides
Els sincàrides constitueixen un petit grup de crustacis que, en molts aspectes, han estat considerats com a "fòssils vivents" Pel que sembla, es desenvoluparen a final del Paleozoic i arribaren a assolir una gran diversificació, de la qual són prova les nombroses restes fòssils que se’n troben en dipòsits sedimentaris del Carbonífer i el Permià De fet, se’n conegueren representants fòssils 50 anys abans de descobrir la primera espècie vivent, Anaspides tasmanie Actualment hi ha descrites al voltant de 115 espècies, que hom agrupa en uns 30 gèneres La majoria viuen a les aigües intersticials…
Josep Barreda i Pasqual
Literatura catalana
Autor teatral.
Procedent d’una família modesta i orfe des de catorze anys, treballà d’impressor i feu la carrera de medicina Fou collaborador de l’anuari de Lo Rat Penat i, entre les seves obres teatrals en català, destaquen Honor valencià 1887, Teranyines en els ulls 1887, estr 1874 i Parents de la dona
estrígids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels estrigiformes.
Comprèn 130 espècies, repartides arreu del món Presenten els discs facials separats, són prèsbites i tenen el bec voltat d’una mena de pèls, amb els quals examinen els aliments abans d’ingerir-los Els ulls són gairebé immòbils, però poden girar el cap 270° El plomatge, adaptat al vol nocturn, és críptic
escolopendra

Escolopendra (Scolopendra cingulata)
Eran Finkle (cc-by-sa-3.0)
Zoologia
Gènere d’artròpodes de l’ordre dels escolopendromorfs, de la família dels escolopèndrids.
Atenyen de 10 a 17 cm el cos és aplanat dorsiventralment i format per 25-27 segments amb 21-23 parells de potes Tenen un parell d’antenes amb 17-20 artells, un parell d’ungles, o forcípules, verinoses i quatre ulls senzills a cada costat del cap Habiten sota les pedres
blau de cobalt
Química
Pigment blau verdós preparat per escalfament a 1 400°C d’una mescla d’òxid de cobalt (III) i alúmina, i que correspon aproximadament a l’aluminat de cobalt (II) Co(AlO2)2.
És el pigment blau més durable, no és gens alterable a l’acció de l’atmosfera i ho és només lleugerament a la dels agents químics És emprat en pintures a l’oli o a l’aigua, com a ombra per als ulls en cosmètica i per a la fabricació de tintes d’impremta
lateralitat
Psicologia
Predomini funcional dels òrgans i membres d’un costat del cos humà sobre els de l’altre.
Les causes que determinen la lateralitat poden ésser biològiques o culturals Hi ha subjectes amb lateralitat diversa per als diferents òrgans i membres esquerrans de mans i dretans de peus o ulls En la pràctica, una inadequada implantació de la lateralitat pot influir greument en el desenvolupament de les funcions psíquiques i del llenguatge
indoafgà | indoafgana
Etnologia
Dit de l’individu pertanyent a un grup de les races blanques esteses pel sud de l’Iran, la república de l’Afganistan, la conca de l’Indus i la vall del Ganges al nord de l’Índia.
Els indoafgans es caracteritzen per una alçada bastant elevada 1,70 m i una cos ben proporcionat i esvelt Dolicocèfals, tenen la cara allargassada i oval, amb el nas recte i una mica ample, els ulls molt grossos i negres, la pell clara, però d’un to càlid, i els cabells negres, llargs i ondats
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina