Resultats de la cerca
Es mostren 858 resultats
Lluís Labarta i Grané
Arts decoratives
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Il·lustrador, pintor, dibuixant i figurinista.
Deixeble i gendre d’Eusebi Planas Estudià a Llotja i a París juntament amb Francesc Soler i Rovirosa i Maurici Vilomara Féu els primers cartells artístics barcelonins i conreà l’art decoratiu Collaborà a decorar els teatres Principal i Espanyol de Barcelona Autor de molts figurins teatrals, destacà en els vestuaris d' Urganda la desconocida , De la Terra al Sol, La fada 1897, Jesús de Natzaret i altres Professor d’indumentària a l’Institut del Teatre, publicà un llibre de la història del vestit També estudià la forja catalana Francesc Seix li edità, en dos volums, els seus…
Pere Rodríguez i Cervera
Modista, conegut pel nom comercial de Pedro Rodríguez.
El 1897 la seva família es traslladà a Barcelona Encara infant fou aprenent de sastre El 1918 obrí la seva casa d’alta costura Es consagrà com a creador en ocasió de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 i obrí cases a Madrid i Sant Sebastià Presentà les seves colleccions sovint als EUA, on foren molt apreciades El 1976 la diputació de Barcelona li dedicà una exposició antològica Tancà la casa el 1978 Considerà el vestit com una escultura que cal fer sobre el cos directament Li eren característics els vestits brodats amb pedreria, i excellí en la creació de túniques…
portar
Anar amb (un vestit) o dur posada (una peça d’ornament).
figurí
Dibuix que representa en petit un vestit segons una moda determinada.
acoltellar
Adornar (un vestit) fent-hi talls o obertures semblants a coltellades.
viu
Rivet o cordonet posat a la vora d’un vestit, etc.
coll
Part d’un vestit pròxima al coll o que el volta.
esvorar
Desfer, desfilar, la vora (d’un vestit, d’una cortina, etc).
mudar
Treure (a algú) el vestit o una de les peces de vestir que porta o posar-li un altre vestit o una altra peça de vestir.
escafandre

Escafandre clàssic d’immersió
© Fototeca.cat
Transports
Conjunt d’aparells que permeten a l’home de romandre submergit a l’aigua amb una certa autonomia.
Cal distingir entre l’ escafandre clàssic que rep l’aire des de la superfície mitjançant un tub i l’ escafandre autònom que porta el subministrament d’aire incorporat El 1771 apareix a París el primer escafandre, quan M Fréminet estigué 32 minuts submergit a les aigües del Sena amb el seu ou d’aire El 1797 Karl Heinrich Klinger féu assaigs a l’Oder amb una mena de caseta de fullola El 1825 William-Henry James patentà el primer escafandre autònom d’aire comprimit, amb una hora d’autonomia, que consistia en un vestit impermeable que recobria tot el cos i un casc de coure amb tres…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina