Resultats de la cerca
Es mostren 1519 resultats
Andrea Gabrieli
Música
Compositor i organista italià, oncle de Giovanni Gabrieli.
Vida Probablement fou deixeble d’Adrian Willaert a la catedral de Sant Marc de Venècia, on feu de cantor Escola Veneciana La seva trajectòria anterior al 1557 és gairebé desconeguda En aquesta data intentà, sense èxit, obtenir un lloc com a organista a la seu veneciana Sembla que estigué un temps actiu com a organista a Sant Jeremies de Cannaregio Al principi de la dècada del 1560 viatjà a Alemanya com a acompanyant del duc Albert V de Baviera, i feu d’organista de cort en la coronació de Maximilià II a Frankfurt Allí entrà en contacte amb Roland de Lassus El 1566 finalment arribà a ocupar…
Benet Andreu i Pons
Música
Realitzà els seus estudis musicals sota el mestratge de l’organista Jaume Alaquer (Maó 1785 - l’Havana 1823).
Vida L’any 1816 obtingué un benefici parroquial a Santa Maria de Maó Sis anys més tard va ser nomenat organista titular i el 1826 mestre de capella Fou ordenat de sacerdot a Palma l’any 1830 Des del 1832, any en el qual renuncià al benefici d’organista, es dedicà exclusivament a les tasques de mestre de capella i de professor a l’Escola Municipal de Música de Maó 1846 Fou un autor fecund que compongué sobretot música religiosa, tot i que també escriví obres profanes Entre aquestes darreres hi ha diverses composicions de teatre líric, com ara dues farses, una del 1832 i l’altra del 1838, i l’…
efecte chorus
Electrònica i informàtica
Música
Efecte d’àudio que hom obté processant el senyal generat per una sola veu o un sol instrument musical, de manera que sembli que el so resultant prové de dues o més fonts de les mateixes característiques.
El processament del senyal consisteix a afegir a la font original versions atenuades, retardades i lleugerament modulades en freqüència Els retards, que oscillen entre els 10 i els 50 ms, simulen una petita manca de sincronisme en l’atac dels fragments musicals, mentre que la modulació de freqüència fa que les veus semblin lleugerament desafinades hom obtindria aquests mateixos efectes amb un cor de veus o d’instruments
Honorat Alberich i Corominas
Música
Compositor català.
Inicià la carrera musical a Mataró, probablement a Santa Maria, on romangué fins el 1916, any en què fou nomenat mestre de capella de l’església parroquial de Sant Esteve d’Olot, càrrec que exercí fins a la seva mort el 1836 Compongué música sacra, de la qual s’han conservat un Dixit Dominus a vuit veus i una salve a quatre veus i orquestra dipositats a la Biblioteca de Catalunya
Thomas Tallis
Música
Compositor anglès.
Organista i músic de la capella reial, compongué obres destinades a la litúrgia reformada i a la catòlica De la seva producció es destaquen la missa a set veus Puer natus est nobis , dues Lamentacions i el motet per a quaranta veus Spem in alium , d’escriptura contrapuntística molt elaborada Escriví música per a instruments de tecla perduda en bona part i les variacions sobre Felix namque 1562-64, obra innovadora destinada al virginal
Pierre Certon
Música
Compositor francès.
Entrà a la Sainte-Chapelle el 1532 i fou nomenat mestre de l’escolania cap al 1542 Deixeble de Josquin des Près, Certon escriví algunes de les seves misses a quatre veus segons la tècnica de la missa-paròdia Els seus motets, una cinquantena, tenen un valor desigual Les seves obres més significatives, inspirades en la monodia i en els ritmes de la música popular, pertanyen al gènere de la chanson a veus soles
Claudio Monteverdi

Claudio Monteverdi
Música
Compositor italià.
Vida Era fill d’un cirurgià que, amb el temps, fou reconegut com a metge El seu germà, Giulio Cesare Monteverdi, també fou músic Estudià composició i tècnica vocal i instrumental amb Marco Antonio Ingegneri, mestre de capella de la catedral de Cremona Inicià la publicació de les seves obres a quinze anys, amb una collecció de motets a tres veus Sacrae cantiunculaeliber primus Venècia, 1582, seguida per un volum de Madrigali spirituali Brescia, 1583 i un altre de Canzonette Venècia, 1584 Els seus interessos musicals, però, s’inclinaren ben aviat pel madrigal , gènere al qual dedicà gran…
,
Pérotin
Música
Compositor francès.
Vida La seva identificació continua essent molt debatuda, ja que el seu nom és un dels més freqüents dels segles XII i XIII Segons Craig Wright, començà la seva carrera com a capellà al servei del bisbe de París Pel seu talent com a administrador i els seus dots musicals, cridà l’atenció del bisbe Odó de Sully, que probablement influí en el seu nomenament com a canonge de la catedral de Notre-Dame de París poc abans del 1198 Cap al 1207 fou nomenat succentor d’aquesta mateixa catedral, càrrec directament relacionat amb les activitats musicals, i per sota tan sols del cantor en morir, el seu…
concert
Conjunt de veus, crits o sorolls diversos i simultanis.
quintet
Música
Composició musical per a cinc veus o cinc instruments.
Aquests poden formar combinacions diverses, però ha predominat la de corda Boccherini, principal conreador de la forma, hi emprava dos violins, una viola i dos violoncels, però la majoria d’altres autors Mozart, Mendelssohn, Brahms, etc l’han format amb dos violins, dues violes i un violoncel També pot incloure piano, com el de La truita , de Schubert, els de Schumann, Dvořák, etc, o bé piano, clarinet i corda Brahms, o bé només instruments de vent, combinació en la qual es destacà FDanzi Als Països Catalans han assolit fama mundial els d’Antoni Soler, per a corda i baix continu En l’òpera…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina