Resultats de la cerca
Es mostren 3085 resultats
Tirteu
Literatura
Poeta elegíac grec.
D’origen probablement milesi hom creu que no és autèntica la llegenda segons la qual els atenesos, en veure'l coix i deforme, el cediren als espartans perquè fos llur capità, escriví l' Eunomia , un tractat sobre el bon govern, referint-se naturalment a les institucions espartanes La seva glòria són, però, les ‘Uποθῆκαι ‘Exhortacions’ i els Εμβατῆρια ‘Cants de marxa’, en ritmes anapèstics, amb els quals encoratjava els lacedemonis durant les guerres messèniques Recollits pels gramàtics alexandrins, els escassos fragments que han pervingut dels seus poemes mostren un llenguatge, com el de…
Alcman
Literatura
Poeta líric grec.
Autor de sis llibres de poesies, dels quals només ha restat algun fragment Famós, sobretot, pels seus partenis, introduí innovacions tècniques en el lirisme coral
Jofre de Rocabertí i de Montcada
Història
Vescomte de Rocabertí (Jofre VII).
Fill i successor del vescomte Dalmau VIII Assistí a les corts de Perpinyà del 1449 i de Barcelona de 1454-55, i atorgà un privilegi als homes de Bellcaire 1454 Hagué de defensar Peralada i Roses d’un atac del sacramental de Castelló d’Empúries 1456 i, a instàncies de la generalitat, comandà la infanteria de l’exèrcit del Principat que, sota el comandament suprem del vescomte Bernat V de Cabrera, comte de Mòdica, el 1461 ocupà Fraga i obligà Joan II a alliberar el príncep Carles de Viana i a signar les capitulacions de Vilafranca En esclatar la guerra civil, malgrat l’actitud reialista dels…
agnus

Agnus Alexandre VII (1655-1667)
Museu Frederic Marès
Cristianisme
Objecte, consistent generalment en una medalla de cera, beneït pel papa i que porta en efígie un anyell com a emblema de Crist.
Vilauba

Vista aèria de la vil·la romana de Vilauba, jaciment rural abandonat cap a mitjans del segle VII
© Fototeca.cat
Vil·la rústica romanovisigoda que es troba al terme de Camós (Pla de l’Estany), a un km i mig de Banyoles, a la dreta de la carretera que duu a Pujarnol, al SW del llac de Banyoles.
Era coneguda des de l’any 1932, quan fou oberta la carretera que la tallà pel mig Foren realitzats llavors treballs de recuperació de materials arqueològics a càrrec de JButinyà i RAlsius, estudiosos de Banyoles El 1978, JTarrús i JMNolla, arqueòlegs, reiniciaren l’excavació del camp baix de la villa i localitzaren una habitació gran, de 7 × 8 m 2 , amb estructures de conducció d’aigua, i materials arqueològics del s I aC al III dC A partir del 1979 hom prosseguí les excavacions, al camp alt, amb la collaboració de professors i estudiants catalans i anglesos El 1982, l’àrea excavada al camp…
Dalmau de Rocabertí i d’Urgell
Història
Vescomte de Rocabertí (Dalmau VII).
Fill i successor del vescomte Jofre IV Juntament amb el seu besoncle Guerau de Navata i 30 cavallers propis participà en l’expedició de conquesta de Sardenya que el 1323 dirigí l’infant Alfons, futur Alfons III Per ordre de l’infant s’avançà al gros dels expedicionaris amb 200 cavalls armats i 2 000 homes de peu per tal d’ajudar el jutge Hug II d’Arborea, aliat dels catalans, que lluitava a l’illa contra els pisans Tots plegats prengueren la plaça de Quart i assetjaren el castell de Càller Dalmau VII, que degué participar a la batalla de Lucocisterna, morí poc després Estigué casat en segones…
Agilulf
Història
Rei dels longobards (590-616), que estengué els seus dominis en territori bizantí fins a obtenir-ne el reconeixement de l’emperador Focas (603); amenaçà Roma, que no fou presa a causa dels bons oficis de Gregori el Gran (593).
La seva esposa Teodolinda, catòlica, féu que Agilulf, tot i ésser arrià, no perseguís l’Església Catòlica i fins afavorí Columbà en la fundació de Bobbio
Berta
Història
Reina de Kent.
Filla de Kharibert, rei de París, i d’Ingoberge En contreure matrimoni amb Etelbert, rei de Kent, fou estipulat que Berta, que era cristiana, podria practicar la seva religió amb aquest fi anà amb ella a Anglaterra Luidhard, bisbe de Senlis Així, el regne de Kent fou el primer que acollí els missioners enviats pel papa Gregori I 597
Cosroes II de Pèrsia
Història
Rei de Pèrsia (590-628), net de Cosroes I i fill d’Ormazd IV.
Hagué de cedir Armènia a l’emperador bizantí Maurici en canvi de l’ajut que aquest li prestà en un alçament, però, a la seva mort, declarà la guerra a Bizanci, reconquerí Armènia i Capadòcia i arribà fins al Bòsfor Un altre exèrcit dominà Antioquia, Damasc i Jerusalem, d’on s’emportà la relíquia de la Creu Amb la conquesta d’Egipte 616 refeu el vell imperi aquemènida Però l’organització interna del país era desastrosa, i l’opressió reial, massa forta El descontentament general permeté que l’emperador de Bizanci, Heracli, pogués portar la lluita fins a la mateixa capital del regne i vèncer…
Àkhila II

Dues monedes visigòtiques d’Akhila II. (Tarragona)
© Fototeca.cat
Història
Rei visigot, fill i successor de Vítiza en una part del seu regne.
En morir Vítiza 710, la seva vídua i una part dels notables del regne intentaren de fer-lo succeir pel seu fill Àkhila, encara molt jove Una altra part dels notables, reunits a Còrdova, elegiren rei el duc de la Bètica, Roderic Aquest es dirigí tot seguit contra el seu rival, establert a Toledo Requesèn, tutor d’Àkhila, li sortí a l’encontre i fou derrotat i mort Llavors Àkhila es retirà a la part oriental de l’estat visigòtic, mentre Roderic estenia la seva dominació pel centre i l’oest Àkhila governà llavors la Narbonesa, la major part de la Tarragonesa i la Cartaginesa marítima, des de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina