Resultats de la cerca

Addicte a l’ismaïlisme, fou delegat del califa fatimita a Coràsmia com a cap de la secta i fou perseguit per l’ortodòxia islàmica Autor d’obres religioses i filosòfiques en vers Rawṣnā ī-nāma , ‘Llibre de la llum’ Sa'ādat-nāma , ‘Llibre de la felicitat’, etc, és famós, sobretot, pel Safar-nama , relació en prosa dels seus viatges a les ciutats santes de l’islam

Estudià a París i a Anglaterra i ingressà a la carrera diplomàtica Escriví poemes Lampes à Arc , 1920, però es decantà vers la novella Ouvert la nuit , 1922 Fermé la nuit , 1923, evocant un món cosmopolita Amb Lewis et Irène 1924 aconseguí un dels seus èxits més notables També escriví llibres d’impressions de viatges i de reculls de cròniques Bucarest , 1935 Majorque , 1963

Exponent de la bohèmia estudiantil de Leipzig, escriví comèdies satíriques com L’honnête femme oder die ehrliche Frau zu Plissine ‘L’honnête femme o la dona honesta de Plissine’, 1695 Schelmuffskys Warhafftige Curiöse und sehr gefährliche Reisebeschreibung zu Wasser und zu Lande ‘Descripció del viatge, veritablement curiós, que féu Schelmuffsky per terra i mar’, 1696-97 és una divertida paròdia de les narracions de viatges

És autor de la novella exòtica Vathek 1782, que escriví en francès Escriví també llibres de viatges, una sàtira dels artistes anglesos i holandesos i la novella burlesca Azemia 1797 Del 1796 al 1818 es feu construir, per l’arquitecte James Wyatt, la residència neogòtica anomenada abadia de Fonthill, que fou una de les primeres mostres i de les més importants de l’arquitectura romàntica

Fou cònsol de Sardenya a Palma, Mallorca, 1832-35 i a Barcelona 1835-45 Féu nombrosos viatges per l’Europa occidental i els països mediterranis Parlava onze idiomes, cosa que li permeté de fer nombroses traduccions La seva obra més important és el Diccionario teórico práctico, histórico y geográfico del comercio 1839, patrocinat per la Junta de Comerç barcelonina, i Tesoro de juventud 1839

Després d’uns quants anys de formació i de viatges per terres italianes, on fou influït per l’art de FPiazzeta i FSolimena, s’establí definitivament a Viena Allí gaudí d’una gran fama i un gran prestigi com a pintor decorador de murals Sobresurten els dels monestirs de Göffweig, Melk sala de Marbre i biblioteca, Zwettl i els d’Altenburg, amb el tema de l’Apocalipsi

Féu nombrosos viatges a la península Ibèrica foren regents seus, en 1597-99, l’arquebisbe de Càller Alonso Lasso Sedeño, en 1601-02, Joan de Sabata, i el 1603, Dídac i Jaume d’Aragall El 1602 convocà les corts que promulgaren un cens de la població i decidiren la fundació de la universitat o estudi general de Càller no inaugurada, però, fins el 1626

Llicenciat en ciències polítiques, és autor d’estudis etnogràfics i socials Ha publicat les obres Un diari 1978, Viatge africà 1979 i Paratges del País Valencià 1980 Posteriorment, aparegueren diversos reculls de narracions — Contalles 1983, El que ens conten les muntanyes 1991 i Contalles del món 1995— i les obres de prosa de viatges Castelló 1984, Morella 1996 i Benicàssim 1997, entre d’altres

La seva obra es caracteritzà per la riquesa anecdòtica i per un concepte optimista de l’activitat creadora Cal remarcar-ne les novelles Der Grosstyrann und das Gericht ‘El gran tirà i el tribunal’, 1935 i Am Himmel wie auf Erden ‘Al cel com a la terra’, 1940, els reculls de poesia Die Rose von Jericho ‘La rosa de Jericó’, 1936 i Dies irae 1945, i els llibres de viatges

El 1866 guanyà el premi de Roma i anà pensionat a la villa Mèdici Anà a la península Ibèrica 1867 i 1869-70, on estudià sobretot Velázquez i Goya També anà al Marroc La influència d’aquests viatges fou decisiva s’orientà cap al realisme i es convertí en un gran colorista Retrat del general Prim Musée du Louvre Salomé Metropolitan Museum of Art, Nova York Morí a la guerra Francoprussiana