Resultats de la cerca

Germà de Cheng Hao Visqué i ensenyà a Luoyang La seva actitud crítica l’enfrontà amb el grup de Sichuan, dirigit per Su Chi El 1097 foren prohibits els seus ensenyaments i fou bandejat En contrast amb el seu germà, inaugurà una tendència racionalista dins el neoconfucianisme, la qual havia de culminar amb Chu Hsi

D’ascendència criolla i de nom Isabel Flores, hom l’anomenà Rosa a causa de la seva bellesa Terciària dominicana 1606, visqué a casa seva una vida de pregària i mortificació Primera de les santes americanes, fou canonitzada el 1671 i declarada patrona de les Amèriques La seva festa se celebra el 23 d’agost

En la guerra civil, lluità amb els parlamentaris i es distingí a Marston Moor i a Irlanda Republicà sincer, criticà la dictadura de Cromwell i en produir-se la restauració visqué disset anys a l’exili De retorn a Anglaterra, conspirà contra el rei i fou decapitat La revolució del 1688 rehabilità la seva memòria

Participà en la fundació de la revista “Magyar Muzeum” 1788-92, portaveu dels joves escriptors adherits a les idees de la Revolució Francesa, i fou empresonat per haver participat a la conspiració de Martinovics Visqué molts anys exiliat a París i Àustria Les seves obres, publicades el 1827, són gairebé exclusivament de tema polític

Educada en el si d’una família xiïta tradicionalista, estudià jurisprudència musulmana i visqué a París com a alumna de l’escola de llengües orientals Les seves novelles Anā ahyà ‘Jo visc’, 1958 i al-Aliha al-mamsuḫa ‘Els déus monstres’, 1963 han constituït un reflex de l’intent d’alliberament de la dona àrab

De pares italians, visqué la major part de la seva vida a Itàlia Fou cronista de la casa de Savoia És autor, entre altres obres, de Delle rivoluzioni della Catalogna 1644, crònica molt ben documentada del Corpus de Sang, reimpresa tres anys més tard amb un apèndix sobre la Guerra dels Segadors 1640-42

Fill de Pere Coll i Rigau Installat de jove a l’Empordà, es dedicà a explotacions agropecuàries Alhora mantingué puixants les empreses familiars a Cuba Fou nomenat comissari d’ordre públic de la Generalitat, càrrec que ocupà fins a l’octubre del 1934 S'exilià el 1939 i visqué molts d’anys a l’estranger

Es casà 1854 amb l’emperador Francesc Josep I d’Àustria Des del 1880 visqué apartada de la cort en els seus palaus de Pest i Corfú Diverses desgràcies familiars, com el suïcidi del seu fill Rodolf 1889, accentuaren el seu desequilibri nerviós Viatjà molt per Europa, i morí apunyalada per un anarquista italià

Visqué a Anglaterra i, des del 1822, a Alemanya Fou el primer científic que industrialitzà l’enllumenat amb gas hidrogen, que establí a Londres Exercí de professor de química, de física experimental i de mineralogia a Anglaterra, i explicà química a l’Institut d’Indústria de Berlín Escriví un Treatise on Adulteration of Food and Culinary Poisons 1820

Visqué molt de temps a Mallorca, on era canonge Fou conseller i ambaixador de Jaume II de Catalunya-Aragó a la cort francesa i a la d’Avinyó 1304-18 És autor d’alguns tractats polítics, un dels quals sobre la renúncia a la dignitat papal, titulat Quaestiones de potestate papali et potestate ecclesiastica disputatae , i de poesies llatines