Resultats de la cerca
Es mostren 1197 resultats
poliol
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, de 10 a 50 cm d’alçària, molt aromàtica, de fulles ovals i de flors rosades o liles, reunides en verticil·lastres densos.
Creix en vores de torrents i en paratges humits, a una gran part d’Europa Té nombroses virtuts remeieres és tònica estomacal, digestiva, carminativa, emmenagoga, antiinflamatòria, antihelmíntica i repellent de puces
trena
Indústria tèxtil
Teixit estret, semblant a una corda plana, format per tres o més caps de fil o conjunts de fils entrecreuats i entrellaçats en sentit diagonal sense intervenció de cap trama.
Hom en fa de seda, de llana, de cotó, etc, com a adornament, lligam, reforç de vores de roba, etc, de cànem o de jute per a soles d’espardenya, etc
cugula
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de 50 a 120 cm d’alçària, amb fulles cintiformes, de lígula curta i glabres; les espícules fan uns 2 cm, amb la lemma, que és d’igual llargària que la gluma i bicuspidada, coberta de pèls sedosos, blanquinosos o groguencs, i amb una llarga aresta dorsal.
Les espícules són en posició pèndula o bé horitzontal i disposades en panícules fluixes Creix en erms, vores de camps i camins, etc És una planta molt similar a la civada
Trist
Àrea de nidificació del trist Cisticola juncidis als Països Catalans Maber, original dels autors Als Països Catalans el trist és un ocell sedentari i comú que nia a la Catalunya Nord, la resta del Principat, el País Valencià i les Balears No s’ha trobat criant a Andorra, tot i que recentment ha colonitzat la Cerdanya, ni tampoc a Formentera El trist comença a niar al final de març i continua fins tan tard com l’agost, car pot fer dues, i potser tres postes anuals Aquest ocell és comú a les zones baixes obertes i planes, viu tant als conreus de secà com als de regadiu, horts, erms, fenassars…
trèvol
Trèvol de prat
Rick Leche (CC BY-NC 2.0)
Botànica
Gènere de plantes herbàcies d’anuals a perennes, de la família de les papilionàcies, sovint cespitoses, de fulles trifoliolades, de flors rosades, blanques o grogues, reunides en glomèruls o en raïms densos, i de fruits secs petits, ordinàriament indehiscents. Són excel·lents plantes farratgeres.
El trèvol blanc Tnigrescens és una herba anual, amb tiges procumbents o redreçades de 5 a 40 cm, amb fulles de folíols cuneïformes, i amb flors blanques, disposades en glomèruls petits i laxos Es fa en pastures i vores de camins, en terrenys silicis, a la regió mediterrània El trèvol de prat o trefle Tpratense és una herba perenne, amb tiges erectes o ascendents de 10 a 60 cm, amb fulles més o menys peloses, de folíols ellíptics, i amb flors purpúries o rosades, aplegades en glomèruls ovoides Habita prats humits i llocs frescals, a quasi tot Europa El trèvol estrellat…
om de Sibèria
Botànica
Arbre, de la família de les ulmàcies, de fins a 25 m d’alçària, de capçada arrodonida, fulles petites (2-7 cm), de color verd fosc, el·líptiques, de marge serrat i una mica asimètriques a la base, i fruits en sàmares arrodonides i glabres.
Autòcton de Sibèria i Mongòlia, és l’om més cultivat al sud d’Europa a les vores de les carreteres, per la seva resistència a la grafiosi i a la contaminació urbana
cascall bord
Cascall bord
© Xevi Varela
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les papaveràcies, molt semblant al cascall, del qual difereix per les fulles, més profundament dividides, amb els segments acabats en setes, que es troben també sobre les tiges i els sèpals, i per la càpsula, molt més petita.
Viu a la regió mediterrània i vers orient És autòcton a la península Ibèrica, on viu en llocs incultes, vores de camins, etc Possiblement d’aquesta varietat ha derivat el cascall somnífer
dulcamara
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les solanàcies, de 0,3 a 2 m d’alçada, sarmentosa, de fulles enteres o auriculades a la base, de flors morades i de baies ovoides vermelles.
Creix en vores de torrents, en bardisses i en altres llocs humits Planta lleugerament narcòtica, és usada en medicina popular per a combatre bronquitis, catarros intestinals, dolors reumàtics i certes afeccions cutànies
Rivno
Ciutat
Capital de l’oblast homònima, Ucraïna.
És situada al NE de L’viv, a les vores del riu Ustje de la conca del Prip'at’ Construccions mecàniques i indústries metallúrgiques Central nuclear Té dos instituts superiors i escoles tècniques
vimetera
Botànica
Arbre caducifoli, de la família de les salicàcies, de 8 a 15 m d’alçària, d’escorça grisa, de vímets brillants i glabres, de fulles lanceolades, obliquament acuminades, serrades, endurides, verdes i brillants a l’anvers i glauques o d’un verd fluix al revers, i d’aments cilíndrics.
Creix, espontàniament o plantat, en riberes, vores de séquies i llocs humits, en una gran part d’Europa En conreu, presenta un tronc rabassut, del qual arrenquen els vímets, que són tallats periòdicament