Resultats de la cerca
Es mostren 1596 resultats
Ojén
Municipi
Municipi de la província de Màlaga, Andalusia, situat a La Hoya de Málaga, a la Costa del Sol, i drenat pel riu Ojén.
Les activitats econòmiques principals són les industrials, derivades sovint de l’agricultura, i el turisme També és ric en minerals i aigües termals
Fiñana
Municipi
Municipi de la província d’Almeria, Andalusia, situat a l’alta vall del riu Nacimiento, entre Sierra Nevada i la serra de Baza.
L’economia és basada en l’agricultura olivera, cereals, bleda-rave sucrera, en la ramaderia i en algunes indústries derivades
Espiel
Municipi
Municipi de la província de Còrdova, Andalusia, a Sierra Morena, en un terreny fortament accidentat (serra d’El Castillo, de Los Santos, etc).
Drena el terme el riu Guadiato, que forma al terme el pantà d’El Puente Nuevo Hi ha agricultura i ramaderia ovina, mines de carbó i una central tèrmica
Encinasola
Municipi
Municipi de la província de Huelva, Andalusia, situat al límit septentrional de la província en contacte amb la de Badajoz i amb Portugal.
És drenat pel riu de Múrtiga i accidentat pels vessants septentrionals de la serra d’Aracena L’economia es basa en l’agricultura i la ramaderia
bastulopúnic | bastulopúnica
Història
Segons Ptolemeu, individu d’un poble que ocupava la franja litoral de l’actual Andalusia mediterrània, més conegut per la denominació de libifenici.
Martín Córdoba y Mendoza
Cristianisme
Bisbe de Tortosa (1560-74), de Plasència (1574-78) i de Còrdova (1578-81), i provincial de l’orde de predicadors a Andalusia.
Fill illegítim de Diego Fernández de Córdoba y Hurtado de Mendoza, tercer comte de Cabra Assistí al concili de Trento 1562-63, on fou cap del grup curialista hispànic enfront de l’arquebisbe de Granada Pedro Guerrero Sufragà les obres d’una de les capelles de la catedral de Tortosa
gitano | gitana
Etnologia
Individu d’una de les tribus del NW de l’Índia, amb una llengua pròpia, que vers l’any 900 dC iniciaren un èxode cap a Occident (als Balcans, hom en troba al segle XIV).
Adoptaven superficialment la religió dels països on residien eren excellents músics, dansarins i cantadors, i es dedicaven a la metallisteria o al bescanvi de bestiar, principalment de cavalls Les dones exercien la quiromància i la mendicitat Cap al principi del segle XV, en una nova diàspora, molts s’encaminaren a l’Europa central i occidental, pretextant, en molts casos, que complien una penitència per tal d’obtenir lletres de trànsit que els legalitzessin els viatges Hom els anomenava sarraïns, moros, nubis, etíops, tàrtars o indis i atribuïa títols nobiliaris altisonants als caps ducs i…
Francesc Monsalvatje i Fossas
Francesc Monsalvatje i Fossas
© Fototeca.cat
Economia
Política
Historiografia catalana
Historiador, polític i banquer.
De família acabalada, en la joventut es dedicà al comerç a Osuna Andalusia, on la seva família tenia un establiment dedicat a la fabricació i la venda de teixits i altres gèneres De nou a Olot, milità en el partit conservador i formà part del Centre Catalanista Dirigí El Olotense 1881-83 i El Eco de la Montaña 1892-98 Fou delegat per la Unió Catalanista d’Olot a l’assemblea de Manresa del 1892 L’any 1896 es traslladà a Girona, on regentà una sucursal de casa de banca familiar, constituïda tres anys abans sota el nom de Fills de Jordi Monsalvatje a Olot Fou regidor i alcalde de Girona per la…
,
Albert Rivera i Díaz
Política
Advocat i polític.
Als setze anys fou campió de natació de Catalunya Després de graduar-se en dret per ESADE, treballà als serveis jurídics de la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona Proper al Partido Popular i alhora als sectors més espanyolistes del Partit dels Socialistes de Catalunya, juntament amb el professor de dret constitucional Francesc de Carreras de qui havia estat alumne i altres intellectuals contraris al catalanisme el 2006 fundà el partit polític Ciutadans - Partit de la Ciutadania , centrat a combatre la política lingüística dels successius governs de la Generalitat i també l’autogovern…
el Divuit de Juliol
Història
Data oficial de l’aixecament inicial de la Guerra Civil Espanyola de 1936-39.
Al Marroc, tingué caràcter estrictament militar a la metròpoli, els partits de dretes —Falange Española, carlins, Renovación Española i els militants més actius de les Juventudes de Acción Popular i de la CEDA— ajudaren les guarnicions, però sempre sota control militar Al Marroc l’aixecament es produí el dia 17 El 18 tingueren lloc els de Canàries, Sevilla —pern de la revolta a Andalusia—, Valladolid i Burgos el 19, els de Saragossa, Pamplona, Vitòria, Oviedo, Salamanca i Palma les guarnicions de Galícia s’aixecaren el dia 20 Als punts on fracassà, l’aixecament es produí el 19 Barcelona,…