Resultats de la cerca
Es mostren 3118 resultats
El nou Govern de la Generalitat de Catalunya pren possessió i posa fi a la intervenció del 155
Els nous consellers prenen possessió dels càrrecs cedint el protagonisme als empresonats i exiliats que no han pogut ser-ho El nou Govern de Joaquim Torra , el més paritari de la història –sis conselleres i set consellers–, és el següent Elsa Artadi i Vila , consellera de Presidència JxCat Pere Aragonès i Garcia , conseller d'Economia i vicepresident del Govern ERC Ernest Maragall i Mira , conseller d'Exteriors ERC Miquel Buch i Moya , conseller d'Interior JxCat Josep Bargalló i Valls , conseller d'Ensenyament ERC Ester Capella i Farré, consellera de Justícia ERC Chakir el Homrani Lesfar,…
Nit de Santa Llúcia i concessió dels premis internacionals Catalunya
Al teatre Sagarra de Santa Coloma de Gramenet se celebra la 69a edició de la Nit de Santa Llúcia Novament es torna a reivindicar la llibertat del president d’Òmnium Cultural, l’entitat organitzadora, i la resta dels presos polítics independentistes El premi Sant Jordi és per a David Nello per la novella Les amistats traïdes El Carles Riba correspon a Lluís Calvo pel poemari L’espai profund , el Mercè Rodoreda a Carlota Gurt per les narracions Cavalcarem tota la nit , el Folch i Torres de narrativa per a nois i noies a Lluís Prats per la novella Estimat monstre i el Joaquim Ruyra…
Casimir Prieto i Valdés
Literatura
Periodisme
Escriptor i periodista.
Jove, el 1867, fundà a Barcelona, conjuntament amb Joaquim M Bartrina, la revista literaria “El Crepúsculo” El mateix any emigrà a Amèrica i s’establí a Buenos Aires Hi collaborà a “La España”, “La Nación Argentina”, “El Correo Español”, “La Ilustración Sudamericana”, “El Nacional” i “Unión Argentina”, etc Participà, alhora, en la fundació de diverses publicacions, entre les quals la més important fou “El Almanaque Sudamericano” 1877-1903, que dirigí Va escriure obres de teatre com Flores i abrazos , La emancipación de la mujer i El dominio del lujo també va escriure la lletra de diverses…
Antoni Pomar i Juan
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Dibuixant i pintor.
D’una família de joiers de la Vila, estudià a l’Escola d’Arts i Oficis d’Eivissa, on fou professor fins que es jubilà 1962-92, i a l’Escola Superior de Belles Arts de València, on rebé la influència de l’obra de Joaquim Sorolla Colorista amb forts gruixos de textura, seguí, sense sortir mai de la figuració, diverses tendències, amb algunes de més constants, com la de figures sòbries i estilitzades i la d’un cert impressionisme on s’acumulen les notes del tipisme illenc A mitjan anys seixanta fou un dels integrants del grup Puget, amb Vicent Calbet, Vicent Ferrer i Guasch i Antoni…
Frederic Longàs i Torres

Frederic Longas i Torres
© Fototeca.cat
Música
Músic.
Deixeble de piano de Joaquim Malats i d’Enric Granados A l’edat de nou anys realitzà a Barcelona els seus primers concerts Tingué gran èxit en els cicles de la Sala Mozart el 1915, on tocà amb alguns grups de cambra, amb la soprano Mercè Plantada i amb el violoncellista Gaspar Cassadó També feu gires per la resta de la Península, en qualitat d’acompanyant del tenor Josep Palet o la soprano Conxita Badia, i per Europa i Amèrica acompanyant el tenor italià Tito Schipa Fundà a Barcelona l’Academia Albéniz, que més tard portà el seu nom S’establí, a partir del 1940, als EUA, i…
,
Ramon Llisas i Fernández
Retrat de Francesc Costa , escultura expressionista de Ramon Llisas i Fernández
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor.
Format a Llotja i, especialment, amb Josep Reynés Treballà amb Llimona, Blay, Querol i Borrell i Nicolau, i fou un gran admirador de Rodin Residí sovint a París Es presentà el 1896 a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona amb el bust El riu contemplant ses plantes A l’Exposició Internacional de Barcelona del 1907, amb Treball —una nena cosint—, s’inicià en una temàtica social típicament post-modernista Afeccionat a la música, deixà diversos retrats de cantants i músics, entre els quals els d' Hipòlit Lázaro i Francesc Costa Barcelona, coll Lerín, la seva obra més coneguda, que, per la seva…
Josep Mirabent i Gatell
Pintura
Pintor.
Es formà a Llotja Lorenzale i Pau Milà l’iniciaren en el natzarenisme S'especialitzà en la pintura de flors i de fruites Fou premiat, sovint, a Madrid i a Barcelona, així com a Londres, el 1889 Conreà alhora la pintura i l’ornamentació al teatre del Liceu i al paranimf de la Universitat de Barcelona, així com al Museu Balaguer de Vilanova i la Geltrú Dirigí l’agençament de cases senyorials i establiments Fou professor de pintura decorativa, teixits i estampats a Llotja Els seus fills Antoni i Joaquim foren també pintors decoradors Un altre fill, Francesc de PMirabent i Soler…
Miquel Ortega i Pujol
Música
Pianista, director d’orquestra i compositor.
Format al Conservatori del Liceu, amplià els seus estudis amb Manuel Oltra i Antoni Ros Marbà Com a director ha dedicat una atenció especial al món de l’òpera i la sarsuela Ha estrenat títols com La celestina , de Joaquim Nin-Culmell 2008 i Jo, Dalí , de Xavier Benguerel 2011, i ha dirigit als teatres del Liceu, la Zarzuela, Teatro Real de Madrid, Teatro Colón de Buenos Aires, Capitole de Tolosa de Llenguadoc i Covent Garden, entre d’altres En la seva activitat com a compositor, també inclou la veu com a element principal Algunes de les seves cançons, amb un lirisme profund i una…
Margarita Boladeras i Cucurella
Filosofia
Filòsofa.
Catedràtica de filosofia moral i política de la Universitat de Barcelona des del 1992 Estudià a França, Àustria i Alemanya es llicencià i doctorà en filosofia a la Universitat de Barcelona Ha estat degana de la Facultat de Filosofia 1986-89 La seva recerca i les seves publicacions se centren en el racionalisme crític, l’Escola de Frankfurt especialment Jürgen Habermas, filosofia i gènere i bioètica Des del 1996 forma part del comitè de bioètica de Catalunya Ha publicat, entre d’altres Razón crítica y sociedad 1985, Jocs de vida Reflexions sobre la cultura i la condició humana , 1990, premi d’…
Pere Fontàs i Puig
Música
Intèrpret de fiscorn i piano i compositor de sardanes.
Actuà amb les cobles la Moderna d’Amer 1946-51, on començà, Els Montgrins 1955-60, la Principal Amerense 1961-63 i la Selvatana 1964-84, de la qual esdevingué director 1984 Autor d’un centenar de sardanes entre les quals destaquen Carme 1949, Somni d’una nina 1951, Ben meva , Lliurança 1954, La planxadora de casa 1956, Els amics d’Horta 1956, De Lloret a Santa Cristina 1957, Anaigada 1975, Cant íntim 1979, Montsevalls 1975, Sardana de l’Any, El parc de la Guineu 1977, Sardana de l’Any, Ariadna 1979, Petit aplec a la Cellera 1980, Castell d’Estela 1980, premi Joaquim Serra, Ofrena…