Resultats de la cerca
Es mostren 1907 resultats
estany Gerber
Estany
Estany d’origen glacial (2 270 m) a la capçalera de la vall d’Àneu (Pallars Sobirà), al vessant N dels pics de Bassiero i del massís de Saburedo, dins el terme de la Mancomunitat dels Quatre Pobles.
Centra la vall de Gerber, que aflueix a la vall de la Bonaigua prop del santuari de les Ares
Collformic

Collformic
Börkur Sigurbjörnsson (CC BY 2.0)
Collada
Coll (1.145 m alt.) del massís del Montseny, obert entre el Matagalls i el pla de la Calma, dins el terme del Brull (Osona), travessat per la carretera de Seva a Palautordera (sobre un camí de reminiscències romanes).
Hi ha les ruïnes d’un gran pou de neu És esmentat ja el 862 Segons un procés del 1620, era lloc de reunió de bruixes El 1874 una partida de carlins hi donà mort a 110 liberals de la comarca de Vic una creu en recorda el fet
puig Estela
Cim
Cim (2.013 m) del sector de la serra Cavallera, comprès entre la portella d’Ogassa, a l’oest (que el separa del massís de Taga), i el coll de Pal, a l’est, del puig de les Pasteres.
Aquest puig és termenal dels municipis de Pardines i d’Ogassa Ripollès
Gran Paradiso
Vall
Massís alpí constituït principalment per roques cristal·lines, situat entre les valls de l’Orco i del Dora Baltea, dels Alps de Graies, té grans altituds, com el Gran Paradiso (4 061 m) i el Grivola (3 969 m).
És parc nacional italià 640 km 2
fascolòmids
Mastologia
Família de mamífers de l’ordre dels marsupials d’uns 70-120 cm de llargària, cos arrodonit i massís, cap gros i potes curtes, robustes i excavadores, amb cinc dits a les anteriors i quatre a les posteriors.
Es nodreixen de vegetals Inclou tres gèneres, amb tres espècies, entre les quals es destaca l’uombat Habiten a Austràlia i a Tasmània
Els relleus glacials dels Països Catalans
Durant el màxim glacial les glaceres del massís de la Maladeta vessaven cap a l’Artiga de Lin pel coll de Tòro de Barrancs, que veiem en la fotografia, el qual quedà modelat amb la forma característica d’un coll de transfluència glacial David Serrat Els refredaments de la Terra ocorreguts durant el Quaternari situaren el nivell altitudinal de les neus permanents un miler de metres per sota del nivell actual, és a dir, entre els 1900 i els 2100 m sobre el nivell de la mar, la qual cosa va fer que algunes de les nostres muntanyes que actualment no tenen glaceres quedessin a prop d’aquest límit…
castell de Montsoriu

Vista del castell de Montsoriu
© Patronat Castell de Montsoriu / Joan Carles Codolà
Castell
Antic castell termenal del municipi d’Arbúcies (Selva), al límit amb el de Sant Feliu de Buixalleu, situat en un contrafort (649 m alt.) del massís del Montseny, a l’interfluvi de les rieres de Breda i d’Arbúcies.
Les restes El conjunt consta de l’edifici del castell, situat al cim d’un turó que domina gairebé tota la comarca, i dos recintes de muralles en un nivell inferior Formen el castell diverses estructures preromàniques i d’altres de més modernes Destaquen la gran torre mestra, situada a l’oest, una estructura allargada que té diverses dependències, una altra torre més petita situada a l’est i algunes sales afegides en època gòtica La torre mestra, la construcció més antiga de totes, conserva més de 14,5 m d’alçada La part inferior s’ha fet amb un tipus d’aparell irregular que més…
Montcorbison

Vista del Montcorbison des de la Bassa d’Oles
© Xevi Varela
Massís
Massís muntanyós de la Vall d’Aran que culmina als pics de Montcorbison (2.176 m alt.) i de Letasi (2.173 m alt.), que ocupa una bona part de l’antic terme de Gausac, a l’esquerra de la Garona.
És cobert d’espessos boscs de la Varicauba, de Socascarra i de Beusa, al N de Sobèrado, a l’W de Suquero i de Piusa, a l’E Als seus vessants hi ha els oratoris de la Mare de Déu de les Neus a Gèles, d’Et Sentet de Casau i d’Et Sentet d’Arròs
Vilacarle

Vista del poble de Vilacarle
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Poble
Poble (970 m alt) del municipi de Tor-la-ribera (Ribagorça), al S del terme, a l’esquerra de la ribera de Vilacarle, que davalla del massís del Turbó i s’uneix a l’Isàvena davant Biesques d’Ovarra.
Fou cap del municipi el qual es deia Vilacarle i Santanulla al segle XIX De la seva església parroquial Santa Maria depèn el poble de Visalibons
serra del Verd
La serra del Verd
© Fototeca.cat
Massís
Massís muntanyós als límits del Berguedà (Gósol), l’Alt Urgell (Josa i Tuixén) i el Solsonès (la Coma i la Pedra), contrafort oriental de la serra de Port del Comte (a la qual s’uneix pel coll de Port).
Separa la vall de la Vansa conca del Segre, al N, de la vall de Lord valls de l’aigua de Valls i del Cardener, a la conca del Llobregat, a l’E i al S Entre els cims es destaquen el roc d’en Carbassa 1 945 m alt, el cap del Verd punt culminant, 2 288 m alt i el cap de prat d’Aures 2 244 m alt Més a l’E de Tres Collets 2 127 m alt és continuada per la serra de les Comes o del Gall, que culmina al cap d’Urdet 2 240 m alt