Resultats de la cerca
Es mostren 6897 resultats
Louis Fréron
Història
Polític francès.
Fundà 1790 a París el diari “L’Orateur du Peuple”, que esdevingué més tard l’òrgan de la reacció antijacobina Diputat a la Convenció, reprimí amb fortes represàlies les insurreccions girondines i reialistes a Marsella i Toló 1793 A París fou un dels principals responsables de la caiguda de Robespierre 1794 Amant de Paulina Bonaparte, fou nomenat administrador dels hospicis i comissari a Santo Domingo 1799
Salvador Font
Cristianisme
Religiós agustí.
El 1864 professà a Valladolid i el 1868 passà a les Filipines el 1875 fou nomenat predicador general, i el 1885, definidor de l’orde Erigí collegis i asils, que confià a la congregació d’agustines missioneres, fundada per ell Fou provincial de l’orde a Espanya, i fundà els tallers de Santa Rita a Madrid El 1908 escriví a favor de la Solidaritat Catalana
Eduard Codina i Armengot
Arxivística i biblioteconomia
Arxiver i publicista.
Fou nomenat arxiver de la Diputació, de l’arxiu de la qual publicà el catàleg, cronista provincial i alcalde de Castelló del 1960 al 1967 Dirigí el Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura i la revista Penyagolosa És autor també d’ Inventario de obras del Museo Provincial de Bellas Artes 1946, Artistas y artesanos del siglo XVIII en Castellón 1946, Peñíscola 1957 i Missatge 1964
Philipp Cluver
Geografia
Creador de la geografia històrica.
Començà d’estudiar dret a Leiden Viatjà per Europa, i el 1615 s’establí a Leiden, on l’any següent fou nomenat geògraf acadèmic Les seves obres principals són Germaniae Antiquae libri 3 volums, 1616, Sicilia antiqua cum Sardinia et Corsica 1619, Italia antiqua 2 volums, 1624 També féu el primer assaig d’un tractat de geografia històrica i política Introductio in universam geographiam 4 volums, 1624
Kenneth Mackenzie Clark
Art
Historiador britànic de l’art.
Deixeble de Berenson a Florència 1926-28 Director de la National Gallery 1934-45 President de l’Arts Council of Great Britain 1953-60 Autor de The Gothic revival 1930 i d’importants assaigs sobre el Renaixement, Leonardo da Vinci 1939, el paisatge 1950, el nu 1956, Ruskin, etc Realitzà la sèrie fílmica Civilisation 1969 per a la BBC Fou nomenat baró el 1969
Spencer Compton Cavendish

Spencer Cavendish
Política
Polític anglès, duc de Devonshire, marquès de Hartington.
Secretari d’estat per a l’Índia 1880-82 i de guerra 1882-85 en el govern Gladstone Oposat al Home Rule d’Irlanda, collaborà en l’escissió del partit liberal i formà el Liberal Unionist Party, del qual fou dirigent 1886 El nou partit s’acostà als conservadors 1895 i ell fou nomenat lord president del consell en el ministeri Salisbury 1895-1903
Josep Cau
Música
Compositor.
Fou nomenat mestre de capella a Santa Maria del Mar 1792-1812 Compongué música sacra motets, responsoris i nombroses misses, entre les quals destaca Pastoril 1802 També és autor dels oratoris San Julián 1790, San Miguel de los Santos 1791, Casta Susana 1799, Las dos sillas de San Eloy 1799 i Beato Oriol 1807, estrenat amb motiu de les festes de la beatificació de Josep Oriol
Andreu Casanovas i Cantarell
Historiografia
Cristianisme
Historiador i sacerdot.
Fou primer rector de Santa Maria de Sants 1846 i escriví Monitor o consueta parroquial de Santa Maria de Sants 1851, interessant aplec de dades històriques Nomenat canonge de la Seu d’Urgell el 1852, impulsà la construcció de la carretera de l’Urgellet És autor, a més, de poesies en català i en castellà, inèdites, i d’una Història d’Urgell 1870, també inèdita
Francesc de Paula Jené i Aixalà
Història
Política
Història del dret
Advocat i polític.
Milità a la Joventut Republicana de Lleida i fou diputat a les corts 1931 i al parlament català 1932 per l’Esquerra Republicana de Catalunya Durant la guerra civil fou nomenat fiscal del Tribunal de Cassació de Catalunya, però, allèrgic a les imposicions governamentals i molt vinculat per amistat amb Manuel d’Irujo, dimití S’exilià el 1939, i després residí temporades a França i a Barcelona
Émile Victor Duval
Història
Revolucionari francès.
Blanquista i membre actiu de la Internacional, esdevingué cap del 101 batalló de la guàrdia nacional, l’any 1870 En advenir la Comuna de París, fou escollit pel districte 13 i nomenat general, membre de la comissió executiva i de la de guerra Partidari de l’atac a Versalles, comandà les forces que havien d’entrar-hi Fou afusellat el dia 4 d’abril