Resultats de la cerca

Fou corresponsal de guerra a l’Extrem Orient Es féu famós amb A Bell for Adamo 1944, a la qual seguiren Hiroshima 1946, The Wall 1950, The Child Buyer 1960, Too Far to Walk 1966, The Algiers Motel Incident 1969 i My Petition for More Space 1975

El 1896 edità el “Daily Mail”, imitació dels diaris sensacionalistes nord-americans, i més tard l’"Evening News” i el “Daily Mirror” Durant la Primera Guerra Mundial la cadena Harmsworth era la primera empresa periodística a la Gran Bretanya en nombre de publicacions i en tiratge Rebutjà diversos càrrecs polítics, però féu costat a la política conservadora, sobretot de Joseph Chamberlain

Adversari de Vrchlický i de la seva escola, admirà Jan Neruda Les primeres poesies expressen les seves intimitats sentimentals, l’amor, la ironia i l’escepticisme Més tard s’interessà pels problemes socials i polítics, i abandonà el lirisme per la combativitat Escriptor realista —el més important del seu temps al seu país—, reflectí els conflictes socials i nacionals i l’animadversió als Habsburg

Nascut Daniel Bolotsky, la seva família canvià el cognom l’any 1932 Actiu seguidor del marxisme durant els anys d’estudiant, evolucionà en un sentit més liberal i fou un decidit antiestalinista L’any 1939 es graduà en ciències socials al City College de Nova York, i inicià la seva trajectòria professional en el camp del periodisme, com a director de diverses revistes de pensament polític i econòmic, entre les quals cal citar Fortune 1948-58 i The Public Interest 1965-73, on coincidí amb Irving Kristol, el principal ideòleg del neoconservadorisme , del qual se separà per discrepàncies…

De la seva narrativa, caracteritzada pel realisme psicològic, destaquen les novelles breus, sovint de tema fantàstic, que ell qualificà de romanetta terme que aconseguí d’introduir al país, com Newtonuv mozek ‘El cervell de Newton’, 1877, etc

Afiliat al PSOE, fou membre del comitè nacional 1915 i una de les principals figures intellectuals d’aquest partit En iniciar-se la República fou, successivament, diputat a corts 1931, sotssecretari de treball i ambaixador a Berlín 1932 conseller polític de Largo Caballero, quan aquest esdevingué cap del govern el nomenà ambaixador a París 1936-37 Fou director dels periòdics España 1916, Leviatán 1934-36 i Claridad , i també de l’Editorial España, de la qual fou propietari juntament amb Juan Negrín i Álvarez del Vayo Exiliat des del 1939, continuà la seva activitat política des del PSOE…

Resident a Madrid des de l’adolescència, durant la Guerra Civil hagué de viure refugiat a l’ambaixada del Paraguai per estar inscrit en les llistes de postulants a la Companyia de Jesús El 1942 es llicencià en químiques, i es doctorà l’any següent Inicialment dedicat a la indústria, aviat destacà com a conferenciant, articulista sobre temes socials i religiosos a la premsa general Informaciones , Triunfo , El Independiente , El Imparcial , Diario 16 , Le Monde , Sábado Gráfico , Cambio 16 , El País , El Periódico de Catalunya , etc com en revistes de tendència catòlica i progressista…

Comencà a treballar com a articulista i crític de teatre i arts plàstiques als diaris “El Día Gráfico” i “La Noche” Fou administrador de la Casa de Caritat, professor de l’Escola d’Administració Pública de la Generalitat de Catalunya i membre de la Unió Catalanista El 1939 s’exilià a França, on fou un dels organitzadors de la Residència d’Intellectuals Catalans a Montpeller 1939-41 El 1941, arribà a Mèxic on portà la gerència de l’editorial Misrachi fins que es jubilà Des de Mèxic, animà i coordinà els Jocs Florals de la Llengua Catalana a l’exili i en fou secretari del patronat, primer amb…

El 1924 ingressà a “El Correo Catalán” Fou membre de l’assemblea nacional creada a Madrid pel general Primo de Rivera A Osca dirigí el diari de caràcter agrari ‘La Tierra” 1933-36 A Barcelona fou director de “Solidaridad Nacional” i fou nomenat sotsdirector de “La Prensa” El 1927 publicà Los Sindicatos Libres en España, su origen, su organización, su ideario, obra d’un gran valor documental

S'establí a Israel el 1915, on fou un dels vuit primers membres de l’Acadèmia de la Llengua Hebrea i un dels fundadors de la Societat d’Escriptors Hebreus Les seves obres més notables són Ahava sara ‘Amor prohibit’, premi Bialik, 1939 i Gananim ‘Jardiners’, 1944