Resultats de la cerca
Es mostren 5541 resultats
galin
Física
Mesura de capacitat per a àrids, pròpia de la Vall d’Aran, equivalent a una setena part de la quartera aranesa.
lluita
Esforç violent que fan dos individus o més per imposar cadascun la pròpia força física sobre l’altre o els altres.
jujutsu
Esport
Lluita cos a cos pròpia del Japó, consistent en l’art de defensar-se sense armes, amb mans, braços i peus.
L’origen és obscur, però és possible que fos introduït al Japó pels xinesos Estigué molt en voga des del segle XVI fins al 1876, data que feu crisi l’organització feudal del país Amb la introducció d’altres menes de lluita, el jujutsu s’anà decandint durant el segle XIX, fins a desaparèixer Alguns dels seus principis han estat conservats pel judo
corona
Geologia
Microestructura pròpia de roques magmàtiques i metamòrfiques consistent en una zona de minerals distribuïts radialment al voltant d’un altre mineral.
Pot reflectir tant una cristallització seqüencial com reaccions secundàries entre les dues fases minerals En roques metamòrfiques aquesta estructura constitueix una eina útil per a determinar les condicions de pressió i temperatura durant el metamorfisme
transformació de les liquiditats
Economia
Operació pròpia de les entitats financeres de convertir un estalvi líquid rebut en un crèdit a mitjà o a llarg termini.
Aquesta aplicació de diner, amb modificació de terminis d’exigibilitat la del dipositant, a curt termini i la de l’entitat, a terminis superiors, en funció de l’oferta líquida i la demanda de fons per a inversions existents en el mercat, significa una modificació de la natura dels recursos en llurs terminis i l’aparició d’un risc de transformació, que la tècnica bancària permet d’assumir
welwitsquiàcies
Botànica
Família de gnetòpsids integrada únicament per l’espècie Welwitschia mirabilis, pròpia de les regions semidesèrtiques litorals de l’Àfrica sud-occidental.
Aquesta és una planta robusta, d’arrel axonomorfa gruixuda, de tronc curt i tuberós, amb dues fulles grosses en forma de cinta, d’uns 3 m de llarg, coriàcies, ajagudes, i de flors unisexuals, disposades en estròbils bracteats
vexil·lar
Botànica
Dit de la prefloració imbricada coclear pròpia de la majoria de les papilionàcies, en què l’estendard recobreix els pètals restants.
imatge eidètica
Psicologia
Imatge visual, gairebé al·lucinatòria, pròpia dels infants i dels pobles primitius, els quals tendeixen a convertir els processos mentals en imatges.
punyeró
Física
Antiga mesura catalana per a àrids, pròpia de la regió pirinenca, igual a 1/3 de la punyera, o sia, aproximadament, 1 l.
província
Geografia
Unitat administrativa territorial de primer grau pròpia de molts estats: Argentina, Bèlgica, Costa Rica, Cuba, República Dominicana, Equador, Espanya, Itàlia, etc.
Amb aquest nom hom sol reduir els termes autòctons equivalent en altres estats Finlàndia, Iran, Iraq, Laos, Mongòlia, Pakistan, etc L’antecedent immediat de l’actual divisió provincial a l’Estat espanyol està en la realitzada l’any 1808 per Josep Bonaparte en 38 prefectures prefectura Prescindint de l’anterior, Napoleó publicà un decret, datat a París el 1810, que establia els governs particulars de Catalunya, Aragó, Navarra i Biscaia, que preparava llur annexió a França El 1810 el governador general de Catalunya, mariscal Auguereau, fixà les capitals de quatre departaments catalans a…