Resultats de la cerca
Es mostren 6496 resultats
castellot de la Roca Roja
Poblat ibèric del terme municipal de Benifallet (Baix Ebre).
És situat damunt d’un esperó rocós de pendents escarpats que s’alça sobre l’Ebre L’únic punt pel qual és accessible és protegit per una poderosa muralla, preservada fins una altçada de 5 m L’interior del nucli, de petites dimensions, conserva restes de cases disposades a banda i banda d’un únic carrer, així com altres estructures de grans dimensions que devien formar part, probablement, d’un castell L’ocupació del poblat data d’entre la segona meitat del s VI aC i el principi del s II aC, amb reocupacions episòdiques després d’aquesta època
riu de la Bonaigua
Riu
Riu de la vall d’Àneu (Pallars Sobirà), afluent, per la dreta, de la Noguera Pallaresa; drena la vall suspesa dita vall de la Bonaigua
.
És format per les aigües procedents dels circs lacustres de Gerber i de Cabanes i del torrent de Cap de Port, que davalla del port de la Bonaigua Després de deixar, a la dreta, València d’Àneu al final d’un replà, a més de 100 m damunt el fons de la vall glacial d’Àneu i, a l’esquerra, les restes de l’antic castell de Portaran, s’uneix a la Noguera poc abans d’Esterri d’Àneu Una gran zona forestal, en part d’avetoses mata de Sorpe, mata de València, cobreix la baga d’aquesta vall
Benigembla

Municipi
Municipi de la Marina Alta, a la vall de Pop, a la conca alta del riu de Gorgos (o riu de Benigembla
), que travessa el terme en direcció oest-est encaixat entre la serra de Laguar i les muntanyes de coll de Rates.
Hom conrea el 30% del terme, amb un predomini del secà cereals, seguit d’oliveres, vinya per a panses, ametllers i garrofers El conreu és directe La població minvà gradualment fins als anys noranta El poble 334 h agl 2006 314 m alt és a la dreta del riu de Gorgos Pertangué al comte de Parcent Lloc de moriscs, es rebellà, com altres pobles veïns de la Marina, contra l’expulsió del 1609 L’església parroquial Sant Josep neoclàssica el 1536 fou agregada a la de Parcent Incou el despoblat de Vernissa i les restes del castell de Pop
Aguilar de Campoo
Municipi
Municipi de la província de Palència, Castella i Lleó, al Campoo, al vessant meridional de la serralada Cantàbrica.
Terme drenat pel Pisuerga, on hom ha construït el pantà d’Aguilar de Campoo, d’una capacitat de 247 milions de m 3 i una superfície de 1 646 ha, que produeix energia i rega una àrea de cereals i fruiters Les pastures donen lloc a una rica ramaderia pedreres de marbre i guix, fàbriques de galetes i farina és el centre d’una subàrea comercial Conserva importants monuments artístics, com ara les restes de muralles medievals, la collegiata gòtica de San Miguel s XIV i l’abadia benedictina de Santa María la Real s XII-XIII
saurolofins
Paleontologia
Clade de dinosaures hadrosàurids.
Aquests animals es caracteritzen per presentar un gran desenvolupament de la cavitat nasal, en particular el fet que aquesta última es troba envoltada per una excavació depressió circumnarial que afecta principalment no exclusivament els ossos premaxillar i nasal Els saurolofins també es caracteritzen per no tenir cresta cranial o bé presentar una cresta cranial sòlida formada per contribucions variables dels ossos nasal i frontal Les restes d’aquests hadrosàrids es troben distribuïdes per Europa, Àsia, ambdues Amèriques, i possiblement l’Antàrtida El seu registre fòssil compren el Santonià…
la Força-ral
Història
Castell del municipi de Millars (Rosselló), prop del límit amb els de Montner i de Cornellà de la Ribera, al cim del puig de Montner, a la serra que separa les valls de l’Aglí i de la Tet, que domina, per l’E, el coll de la Batalla.
Construït probablement durant el regnat de Sanç de Mallorca, fou un dels darrers castells a caure en poder de Pere III de Catalunya-Aragó quan aquest incorporà als seus dominis el regne de Mallorca, el 1344 Esdevingut aleshores una fortalesa de defensa de la frontera catalana amb França, hagué de resistir alguns atacs, com ho feu, amb èxit, el 1389 A 500 m del castell hi ha el santuari de la Força-ral on és venerada la Mare de Déu de la Força-ral , construït el 1693 sobre restes de l’antiga torre de Montner, castell encara al segle XVI
Enserune
Història
Antic oppidum preromà proper a Nisan, al Bederrès (Llenguadoc), habitat del segle VI aC al I aC i voltat de diverses muralles successives.
Hi ha restes de columnes, grans sitges excavades, vasos grecs amb figures vermelles, etruscs, campanians i imitacions locals de ceràmica ibèrica La població del segle VI aC de pescadors i agricultors, es relacionava amb la de la costa catalana Vers el 550 aC entrà en contacte amb el món hellènic Al darrer quart del segle V aC una veritable població urbana substituí les antigues cabanes l’idioma era l’ibèric Més tard entrà en contacte, cada cop més estret, amb el món cèltic Destruït, sembla, pels cimbres, no l’afectà gaire la colonització romana Hi ha un museu
coma de l’Embut
Vall del municipi de Queralbs (Ripollès), al vessant E del Puigmal, que desguassa a la vall de Finestrelles pel forat de l’Embut, i per on discorre el torrent de la Coma de l’Embut.
Situada a 2235 m d’altitud, hi ha la cova del Forat de l’Embut o del Catau de l’Ós , una cavitat prehistòrica d’uns 30 metres de profunditat on s’han trobat evidències d’ocupació humana que daten del Neolític antic i del Neolític mitjà 4200-3100 aC és l’indret amb ocupació humana més alt dels Pirineus localitzat fins ara En la campanya arqueològica duta a terme l’any 2021 es recuperaren fragments d’indústria lítica —que confirmen que la cova era punt de manipulació de malaquita—, ceràmiques i restes d’os bru de fa 5500 anys
illa d’en Colom
L’illa d’en Colom
© Fototeca.cat
Illa
Illa de la costa oriental de Menorca, dins el terme de Maó, la més gran prop del litoral menorquí (1,5 km2), a 1,5 km de la costa, davant es Grau.
Situada al parc natural de s’ Albufera des Grau , el punt culminant és el turó d’en Colom 43 m alt s’allargassa al nord pel cap de Mestral, i a l’est pel cap de Llevant Hi ha una masia del segle XVIII El 1967 hi foren trobades restes d’una basílica paleocristiana Al final del segle XVIII l’illa fou utilitzada com a llatzeret per a allotjar-hi uns 260 esclaus captius espanyols procedents d’Algèria Comprada el 1904 per Antoni Roca i Várez, l’any 2018 una companyia inversora l’adquirí als hereus
Parc de la Serralada Litoral
Espai natural
Espai natural al tram septentrional de la Serralada Litoral Catalana, entre les comarques del Maresme i el Vallès Oriental.
És gestionat per un consorci format el 1992 per diverses administracions, incloses les de catorze municipis Té l’oficina a Cabrera de Mar El seu pla especial fou aprovat el 2004 Té una superfície de 4 053 ha És constituït per un paisatge fragmentat de boscos i conreus entre espais urbanitzats Els boscos més genuïns són roureda de roure martinenc i africà, i alzinar litoral, amb marfull i aladern Acull un ric patrimoni històric, amb dòlmens, restes ibèriques i romanes, ermites i castells Forma part de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona