Resultats de la cerca

Fou membre del consell d’estat de Ginebra Cregué que la societat civil no era sinó una prolongació i un perfeccionament de la societat natural i fou partidari de la divisió i l’equilibri de poders, i es decantà a favor de l’aristocràcia Escriví uns Principes de droit naturel 1747 i uns Principes de droit politique 1751

Vida i obra D’ascendència noble, fou cavaller de l’orde de Montesa, del qual fou tresorer Firmava amb el nom Pascual Ruiz de Corella perquè una herència l’obligà a portar aquest cognom És autor d’una dotzena de poesies festives i encomiàstiques en castellà, algunes de les quals s’han perdut Collaborà en les festes centenàries de sant Vicent Ferrer amb el romanç heroic Breve descripción de la ingeniosa Naumaquia 1755 Escriví també la comèdia El amparo universal y patrona de Valencia , l’ Entremés nuevo de ciega i el sainet La crítica discreta y el crítico socarrón 1752, que restaren manuscrits…

Deixeble de Hegel, passà cada vegada més de la dreta a l’esquerra hegeliana Professor de teologia a Berlín 1834 i a Bonn 1839, fou destituït de la càtedra 1842 per les crítiques radicals de la historicitat dels evangelis, expressades en obres com Kritik der evangelischen Geschichte der Synoptiker ‘Crítica de la història evangèlica dels sinòptics’, 1841-42 i Christus und die Cäsaren Der Ursprung des Christentums aus dem römischen Griechentum ‘Crist i els Cèsars El sorgiment del cristianisme a partir de l’hellenisme romà’, 1877 Es retirà prop de Berlín i començà a tractar de temes històrics i…

De raça negra, estudià dansa a Filadèlfia debutà a París el 1925, incorporada a la Revue Negro Assolí un gran èxit i es convertí immediatament en l’ídol de París, i figurà com a vedet del Folies-Bergère i del Casino de París en les revistes més fastuoses Del 1927 al 1954 interpretà diversos films, el més famós dels quals és Zou-Zou 1934, de Marc Alegret Destinà els ingressos econòmics del seu treball a pagar les despeses de l’adopció de diverses criatures, de tots els països i de totes les races

Autor de guions televisius, dirigí posteriorment dos films comercials i obtingué un cert renom amb un tercer Mi querida señorita , 1971 En la seva trajectòria posterior, irregular, cal destacar El amor del capitán Brando 1974, Al servicio de la mujer española 1978, El nido 1980, Stico 1984, La hora bruja 1985,  Al otro lado del túnel 1994,  El palomo cojo 1995 i  14, Fabian Road 2008, la seva darrera pellícula, i les sèries televisives Juncal 1988 i Una gloria nacional 1992 És autor del guió de El día que nací yo 1992, de P Olea El 2000 publicà les memòries La dulce España Entre d’altres,…

Participà en la guerra del 1812 i fou preceptor del tsarévitx És l’introductor del Romanticisme en la poesia del seu país Entre les seves obres cal destacar V'ečer ‘La tarda’, 1806 i Eolova arfa ‘L’arpa d’Èol’, 1814 És notable la seva traducció de l' Odissea i d’algunes obres de Byron i Schiller Protegí els poetes decabristes TG Ševčenko, MJ Lermontov i AS Puškin

Fill gran de Djemal Paixà Zogu, cap de la família de governadors hereditaris de Mati, i de Sadia Toptani, parenta d' Essad Paixà Toptani Fins a esdevenir rei d’ Albània fou conegut amb el nom d' Ahmed Beg Zogu El 1921 fou nomenat ministre de l’interior, i el 1922 president del consell de ministres El 1924 es féu elegir president de la república, i el 1928 es proclamà rei El 1939 les tropes italianes envaïren Albània i proclamaren rei Víctor Manuel III d’Itàlia, i Zogu hagué de refugiar-se a Grècia, després a Egipte i finalment 1955 a França El 1945 fou proclamada la república a Albània, però…

Editor i comentarista dels clàssics agrupà els anomenats Quatre llibres i gran sistematitzador, és la figura principal del neoconfucianisme Pertany a l’escola del li o racionalista Després d’estudiar el taoisme i el budisme, fou deixeble de Li Tong, que el n'apartà i l’inicià en la metafísica confuciana dels germans Cheng Hao i Cheng Yi Així atacà el budisme pel fet de declarar el món buit i illusori, desconèixer el li i minar la vida social amb l’individualisme Admet una realitat suprema, el taiji , present també en totes les coses com a li , “vena”, forma o llei de llur natura Tot és…

Militar brillant, es casà amb Ariadna, filla de l’emperador Lleó I Fou regent en nom de llur fill, Lleó II, amb qui després fou coemperador i a la mort del qual 484 governà sol Amb l’ajut dels ostrogots vencé l’usurpador Basilisc 476-77 i sufocà les rebellions de Marcià i Leonci 484 Envià Teodoric a Itàlia a lluitar contra Odoacre 489 Intervingué en les lluites cristològiques entre calcedonians i monofisites amb la publicació d’un edicte reconciliador conegut amb el nom d' Henōtikón

Una de les seves primeres creacions fou el ninot del Sr Prokouk , que protagonitzà una sèrie 1946-58 de deu films curts Amb el seu segon llargmetratge, Cesta do Pravesku ‘Viatge a la Prehistòria’, 1953, assolí una gran reputació internacional, que quedà refermada amb Vynalez zkazy 1958 i Baron Prasil ‘El baró fantàstic’, 1961 En els seus llargmetratges posteriors predominà la imatge real sobre l’animació Els anys setanta realitzà una sèrie de dibuixos animats sobre les aventures de Simbad el marí