Resultats de la cerca
Es mostren 10759 resultats
malví pelut
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia perenne, de la família de les malvàcies, que ateny fins a 180 cm d’alçària, pubescent, de fulles palmatilobulades i de flors de color de rosa.
Creix espontàniament i hom en fa en jardins, al sud d’Europa
salvió blener
Botànica
Mata de la família de les labiades, de 20 a 60 cm d’alçària, enterament blanquinosa, amb fulles lanceolades enteres i amb flors grogues.
Creix en llocs pedregosos calcaris i secs del sud-oest d’Europa
rèvola borda
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les rubiàcies, de tiges procumbents, de 20 a 40 cm de llargària, de fulles lanceolades, mucronades i verticil·lades, de flors liles, en petits glomèruls, i de fruits secs, amb dos mericarps.
És comuna en conreus, vores de camins, brolles, etc, a tot Europa
pomera salvatge
Fulles i fruit de la pomera salvatge
Peter O'Connor aka anemoneprojectors (CC BY-SA 2.0)
Botànica
Agronomia
Petit arbre caducifoli, de la família de les rosàcies, de 2 a 10 m d’alt, més o menys espinós, de fulles ovals crenades, de flors blanques o rosades, disposades en umbel·les, i de fruits en pom, de 2 a 3 cm de diàmetre, acerbs o dolcencs.
Es fa en boscs i matolls, a una gran part d’Europa
carlina silvestre
Carlina silvestre
Fabien Piednoir (cc-by-sa-4.0)
Botànica
Carlina biennal, de la família de les compostes, de tija erecta, de 20 a 50 cm, ramificada de la part alta, fulles tomentoses al revers, capítols mitjans, solitaris o en corimbes, amb flors groguenques, voltades de bràctees radiants de color groc blanquinós, de color castany per fora.
Viu en pasturatges de l’Europa mitjana i de les muntanyes catalanes
clavellina
Clavellina
Sergio Picó (CC BY-NC)
Botànica
Jardineria
Planta subllenyosa, de la família de les cariofil·làcies, molt ramosa, de fulles linears i flors solitàries o en grups de dues o tres, situades a l’extrem de tiges llargues i esveltes.
És originària d’Europa i hom la conrea com a planta ornamental
escaravia
Botànica
Planta perenne, de la família de les umbel·líferes, glabra, de 30 a 80 cm d’alçària, amb arrels inflades en forma de fus, tiges estriades, fulles pinnaticompostes i umbel·les de flors blanques.
Pròpia de l’est d’Europa, és conreada per les arrels, comestibles
sarga
Botànica
Arbust caducifoli, de la família de les salicàcies, de 2 a 6 m d’alçada, densament ramificat, de branques vimínies, vermelloses o groguenques, de fulles linears, amb el revers pelós i blanquinós, i d’aments petits i sèssils.
És freqüent en vores de torrents, a l’Europa central i meridional
sàlic
Botànica
Arbust caducifoli, de la família de les salicàcies, de 2 a 5 m d’alçada, de branques vimínies, dretes, glabres, brillants, pruïnoses i de color purpuri o vermellós; de fulles lanceolades, acuminades i serrulades, sovint oposades, amb el revers glauc o grisenc, i d’aments oposats i sèssils.
Es fa en salzedes i gatelledes, en una gran part d’Europa
trevolet
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les papilionàcies, cespitosa, amb tiges estoloníferes de 10 a 40 cm, amb fulles trifoliolades i llargament peciolades, amb flors blanques que esdevenen deflexes i ocràcies, agrupades en glomèruls arrodonits.
Es fa en prats frescals, a tot Europa És també planta farratgera