Resultats de la cerca

Considerat un dels principals actors còmics del cinema francès, ha interpretat films com La traversée de Paris 1956, Le gendarme de Saint-Tropez 1964, La grande vadrouille 1967, Hibernatus 1969, Les aventures de Rabbi Jacob 1973, La zizanie 1977, L’avare 1979, La soupe aux choux 1981, etc

Inicià la seva filmografia amb L’auberge rouge 1923 i esdevingué amb La chute de la maison Usher 1928, un dels màxims exponents de l’avantguardisme francès De la seva obra teòrica es destaca Bonjour cinéma 1921, Intelligence d’une machine 1946 i Le cinéma du diable 1947

Seguidor al principi del realisme poètic, realitzà films de qualitat, com La Bandera 1935, La belle équipe 1936, Pépé, le Moko 1937 i Carnet de bal 1937, premiat al festival de Venècia Després del 1940, el seu nivell de creació baixà considerablement, malgrat l’èxit de Don Camillo 1952

Professor a Montpeller i a París, dedicà la major part del seu treball a l’estudi del misticisme Són obres seves Essai sur le mysticisme spéculatif en Allemagne au XIVe siècle 1900, Histoire et psychologie du mysticisme Les grands mystiques chrétiens 1908 i La Religion et la Foi 1922

Deixeble de Robert Campin el 1427 El retaule que pintà per a l’abat Le Clerq de Saint Vaast fragments als museus de Berlín, Petit Palais de París i Lugano ha servit d’argument per a identificar el mestre de Flémalle o de Mérode com a R Campin

Restà uns quants anys a París 1902-14, on publicà les seves primeres obres Tornà a Suïssa i collaborà en els Cahiers Vaudois 1916 Conreà la poesia Le petit village 1903, Chansons 1914, la narrativa Aline 1905, Présence de la mort 1923, i l’assaig Questions 1935, etc

Fou president de l’associació d’escriptors francesos 1965-69 Entre les seves obres es destaquen Au bout du monde 1949, Un royaume sous la mer 1957, premi de l’Académie Française, Solitudes 1973, Le voilier qui perdit la tête 1980, Ce sont voiliers que vent emporte 1984, etc

Germà de Joseph, l’acompanyà a Rússia, on s’installà Publicà Voyage autour de ma chambre 1794, que traspua una filosofia vital optimista, i algunes novelles Le lépreux de la cité d’Aoste 1812, Les prisonniers du Caucase 1815 i La jeune sibérienne 1815, que prenuncien el Romanticisme

Fou organista de la Sainte-Chapelle 1706, de Saint-Paul de París 1727, dels Cordeliers 1732, de la Capella Reial, on succeí Andrieu 1739, i de Notre-Dame 1755 Publicà un Livre de pièces de clavecin 1735 i un de Noëls pour l’orgue et le clavecin 1757

El seu cognom real era Martin per això sovint fou dit Martini il Tedesco , per distingir-lo de Vicent Martín i Soler Serví Estanislau Lesczyński i treballà després a París, on estrenà òperes com Le rendez-vous nocturne 1774 Avui és recordat per la romança Plaisir d’amour