Resultats de la cerca

Jugà al Calella, al Sant Vicenç, al Mediterrani, al Ripollet i al Mataró, entre d’altres Guanyà tres títols estatals juvenils i set de catalans en les categories infantil, juvenil i sub-21 Amb la selecció espanyola fou subcampió d’Europa juvenil per equips 1996 Fou campió de Catalunya absolut en les quatre modalitats d’aquest esport, amb un total de sis títols, entre els quals destaca l’individual 1996 i el d’equips 1995

Format al Reial Club Marítim de Barcelona RCMB, destacà durant la dècada dels seixanta en guanyar diverses competicions en l’àmbit català i espanyol Formà part dels equips del RCMB que guanyaren competicions internacionals en outrigger de quatre amb timoner, com per exemple el Critèrium Internacional a l’Erau o la Regata Internacional de Seta, ambdues a França el 1961 També guanyà la Regata Internacional de Niça 1963 en iol de vuit

Amb llicència professional des del 1969, fou cadi de Severiano Ballesteros en el seu periple americà 1982-1983, durant el qual guanyà el Màsters d’Augusta Des del 1995 fou el mestre de golf del Reial Club de Golf del Prat, any que passà a ser el director de l’escola del Club de Golf Sant Joan de la federació catalana També guanyà diversos premis, entre els quals destaca el Campionat professional de Catalunya 1972

Membre de l’Associació Esportiva Sant Andreu, fou campiona d’Espanya júnior per parelles mixtes amb Xavier Orrit 1999, 2001 Es proclamà campiona d’Espanya de patinatge artístic, també amb Xavier Orrit, en dues ocasions 2005, 2006 Participà en competicions d’àmbit local, estatal i internacional Formà part de la selecció espanyola júnior i sènior, amb les quals participà en diversos campionats europeus i mundials Destacà la seva participació en la Copa d’Itàlia 2006

Fundada l’any 1884 per Josep Pleyan i de Porta, primer president, i Frederic Renyé i Viladot Durant els primers anys destacà per la campanya que dugué a terme sobre la protecció del patrimoni monumental A partir del 1885 publicà el Butlletí de l’Associació Excursionista Ilerdense La mort prematura de Josep Pleyan 1891 suposà un afebliment del moviment excursionista lleidatà El 1906 donà peu a la creació del Centre Excursionista de Lleida

Fundat el 1999 arran de la desaparició de l’Escola de Futbol Femení de la població Disposa d’equips, tant masculins com femenins, en totes les categories Destaca l’equip sènior femení, que guanyà la Lliga Catalana de primera divisió en dues ocasions 2007, 2008 i disputà dues finals de la Copa Catalunya 2007, 2009 Els anys 2007 i 2008 jugà la fase d’ascens a la màxima categoria del futbol sala femení estatal

Format al Club Natació Sabadell, on jugà 14 temporades en la màxima categoria, acabà la seva carrera al CW Autònoma de Bellaterra En el seu palmarès destaca la Copa del Rei 1998 aconseguida amb el Sabadell Disputà 13 partits amb la selecció espanyola Forma part de la junta directiva de la Federació Espanyola de Natació, del Comitè de Waterpolo de la Federació Catalana de Natació i dirigeix l’àrea de waterpolo del CN Sabadell

És al centre del país, al peu dels Andes, a la vora del riu Mapocho, a mig camí entre el Nord i el Sud, a la zona de contacte entre el Xile miner i el Xile agrícola i prop del port de Valparaíso El nucli històric es troba situat sobre el turó de Santa Lucía, el centre del qual correspon a la Plaza de Armas S'hi ha desenvolupat al voltant la ciutat moderna, que conserva l’antiga estructura geomètrica de pla rectangular, i on s’han obert àmplies avingudes, entre les quals es destaca la de l’Alameda Els barris populars i industrials es localitzen al SSW i al N, mentre que vers l’E se situen els…

El paisatge de Picancel és bàsicament definit per un mantell forestal dominat per les pinedes de pi roig i per l’alineació d’espadats conglomeràtics que se succeeixen d’est a oest Oriol Alamany La serra de Picancel i la riera de Merlès 214, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus Picancel és una petita serra, situada al límit entre els Prepirineus del Berguedà i l’altiplà del Lluçanès, que pertany a la Depressió Central Catalana És un espai representatiu de la muntanya mitjana submediterrània de l’interior de Catalunya L’acompanyen els contraforts de la serra de la…

La ciutat principal és Santa Cruz de Tenerife El massís volcànic del Teide, que culmina a 3718 m, i la Cordillera Dorsal ocupen la part central de l’illa i la divideixen en dos vessants, el N i el S El clima és de tipus tropical temperat per la influència marítima, amb escasses precipitacions Hi ha agricultura de regadiu plàtans, tomàquets i pesca Centre turístic, destaca per la seva bellesa paisatgística la vall de la Orotava