Resultats de la cerca

Fou autor d’una de les primeres novelles autobiogràfiques en llengua alemanya, Frauendienst ‘Al servei de les dones’, 1255, que recull les seves composicions poètiques, unes seixanta cançons d’amor, la majoria destinades a la dansa

Enginyer, es dedicà a les arts plàstiques a partir del 1925 i féu viatges de formació a França i Rússia Professor a Berlín a partir del 1950, decorà la façana de l’Opernhaus de la mateixa ciutat i féu altres treballs a la Beethovenhalle de Bonn, a la Universitat de Friburg de Brisgòvia, etc En les seves escultures de metall dominen les figuracions constructivistes d’animals, plantes i objectes

Professor de llengües germàniques a Tübingen Diputat liberal al parlament de Frankfurt 1848, tornà a la càtedra després de la dissolució de l’Assemblea de Diputats Notable representant del Romanticisme de Suàbia, la seva obra lírica reflecteix un sentiment d’unió amb la natura i el paisatge de la seva terra Cal esmentar Die Kapelle ‘La capella’ i Der Wirtin Töchterlein ‘La filleta de la mestressa’ La part més original de la seva producció es troba a les balades de to popular, fruit dels seus estudis sobre els vells contes i lieder germànics L’obra dramàtica és considerada menys important

Educat a Munic, sentí, això no obstant, especial predilecció per la pintura francesa, des de GCoubert fins als impressionistes Recorregué Itàlia i els Països Baixos i, finalment, s’establí a Frankfurt, on sobresortí com a paisatgista Castell de Hemsbach , Neue Pinakotheke und Staatsgalerie Moderner Kunst, Munic

No es féu remarcar fins que fou primer arquitecte d’AHitler Amb diversos elements de l’escola vienesa —molt contrafets— i de l’antiga Grècia —l’ús del dòric, del marbre i de grans escalinates— determinà el neoclassicisme nacionalsocialista del III Reich Realitzà, a Munic, la Haus der Deutschen Kunst i organitzà la Königsplatz

Fou el primer a emprar el terme “biologia”, que definí com el coneixement relatiu als éssers tant animals com vegetals És autor de nombrosos treballs sobre anatomia comparada, medicina, fisiologia i matemàtiques, però de totes les seves obres en destaquen sobretot dues Biologie oder Philosophie der lebenden Natur für Naturforscher und Ärzte 1802-22 i Die Erscheinungen und Gesetze des organischen Lebens 1831-33, atribuïdes sovint erròniament al seu germà Ludolph Christian Treviranus, amb qui collaborà sovint

Professor a la Universitat de Berlín des del 1833 Reaccionà contra l’idealisme i el mètode dialèctic del seu mestre Hegel, i trobà en Aristòtil el model d’una filosofia rigorosament científica, a l’estudi de la qual dedicà molts treballs de gran vàlua, recollits a Historische Beiträge zur Philosophie ‘Contribució històrica a la filosofia’, 1847-67 Tot inspirant-se, fonamentalment, en la idea aristotèlica de la finalitat còsmica, elaborà un sistema propi que exposà, sobretot, a Logische Untersuchungen , ‘Investigacions lògiques’, 1840, segons el qual tant el món com la societat són “organismes…

Professor de filologia llatina medieval a Munic, hom el considera l’iniciador del mètode modern per a l’estudi d’aquesta especialitat De la seva obra erudita cal destacar, en primer lloc, l’edició dels Poetae latini aevi carolini 1886-96, inclosa en els Monumenta Germaniae Historica Ultra diverses edicions i estudis sobre autors medievals, es dedicà especialment a Tit Livi 1904, i treballà també sobre la història de la regla de sant Benet Textgeschichte der Regula SBenedicti, 1898 Escriví assaigs sobre història de la literatura medieval O Roma nobilis , 1891 i investigà sobre les fonts de…

Professor a la Universitat de Berlín, destacà com a clínic expert en l’exploració dels malalts i en la valoració del símptoma febre, fins aleshores poc considerat Fundador de la patologia experimental Gesammelte Beiträge zur experimentellen Pathologie , 1871, provocà pneumònies amb la secció dels vagues, experiment que ha esdevingut famós

Professor a la Universitat de Kiel des del 1881, en fou expulsat pels nazis 1933 Desenvolupà una teoria sociològica que intentava de connectar la teoria orgànica i la teoria contractual de la societat En la seva obra cabdal, Gemeinschaft und Gesellschaft ‘Comunitat i associació’, 1887, definí les comunitats Gemeinschaften com a agrupacions basades en les relacions personals i en les quals la raó d’ésser està en elles mateixes el matrimoni, l’amistat i el clan en són exemples i les associacions Gesellschaften com a organitzacions estructurades de forma racional per tal d’obtenir finalitats…