Resultats de la cerca
Es mostren 15327 resultats
Sant Marçal
Capella
Caseria
Caseria, masia i capella del municipi de Prats de Lluçanès (Lluçanès), situada al NE de la vila, a la vall de Santa Creu de Joglars.
Existia ja el 1176, sota el domini dels senyors de Lluçà La capella actual fou refeta per Climent Marçal el 1746
Enriquillo
Llac
Llac de la República Dominicana, entre les províncies de Bahoruco i Independencia.
És situat a 44 m sota el nivell del mar, a la conca sedimentària de Neiba És un centre pesquer i turístic
Felip V suprimeix el Consell d’Aragó
Felip V suprimeix el Consell d’Aragó els Països Catalans, d’ençà d’aleshores, romanen sota la jurisdicció del Consell de Castella
verneda
Geobotànica
Comunitat vegetal de ribera integrada per plantes de fulla tendra entre les quals domina el vern.
Es fa a les vores de rius de la muntanya mitjana i fins de la terra baixa, sota un clima general humit
Venècia i Ístria
Geografia històrica
Desena regió d’Itàlia en l’ordenament d’August, que limitava a l’E amb la Il·líria i la Pannònia, al N amb el Nòric i la Rètia, a l’W amb la Transpadana i al S amb l’Emília.
No coincidia estrictament amb el territori dels vènets Sota Dioclecià esdevingué província romana, amb capital a Aquileia, sotmesa al vicari d’Itàlia
Vallbona
Despoblat
Despoblat del municipi de Favara de Matarranya (Matarranya), al S del terme, a la dreta del riu d’Algars.
Al s XIV formava part del Principat de Catalunya, a diferència de la resta del municipi, que es trobava sota jurisdicció aragonesa
La Nació Catalana
Publicacions periòdiques
Publicació en català editada per un grup de catalans residents a Buenos Aires.
S'edità el primer número el 1945 Contenia notícies, comentaris de caràcter nacionalista sobre la Catalunya sota el franquisme i articles diversos
serra de Caraita
Serra
Contrafort oriental de la serra d’Almudaina, dins el terme de Billeneta (Comtat).
Culmina a l’alt de la Capona 686 m alt, sota el qual hi ha la caseria de Caraita , al vessant septentrional
Aliança Renovadora Nacional
Política
Partit polític brasiler progovernamental fundat el 1965 pel govern militar del general Castelo Branco.
Sota l’artificial sistema bipartidista, obtingué la majoria parlamentària des del 1966 Fou dissolt oficialment el 1979, amb la liberalització del règim
concili II del Vaticà
Sessió inaugural del concili II del Vaticà, a la basílica de Sant Pere
© Fototeca.cat
Vint-i-unè concili ecumènic de l’Església catòlica, convocat pel papa Joan XXIII amb la constitució apostòlica Humanae salutis (25 de desembre de 1961) i celebrat sota el seu pontificat i el del seu successor, Pau VI, a Sant Pere del Vaticà en els períodes següents: de l’11 d’octubre al 7 de desembre de 1962; del 29 de setembre al 4 de desembre de 1963; i del 14 de setembre al 8 de desembre de 1965.
Hi foren aprovades i proclamades les constitucions sobre litúrgia Sacrosanctum concilium , 25 de gener de 1964, dogmàtica sobre l’Església Lumen gentium , 21 de novembre de 1964, dogmàtica sobre la divina revelació Dei Verbum , 18 de novembre de 1965 i pastoral sobre l’Església en el món d’avui Gaudium et Spes , 7 de desembre de 1965, els decrets sobre els mitjans de comunicació social Inter mirifica , 4 de desembre de 1963, l’ecumenisme Unitatis redintegratio , 21 de novembre de 1964, les Esglésies orientals Orientalium Ecclesiarum , 12 de novembre de 1964, el ministeri pastoral dels…