Resultats de la cerca
Es mostren 10759 resultats
ravenissa groga
Botànica
Planta herbàcia biennal o perenne, de la família de les crucíferes, de 30 a 70 cm d’alçada, hispídula, de fulles pinnatisectes o pinnatilobulades, de flors grogues, aplegades en raïms, i de fruits en síliqua.
Creix en camps, esplanades, vores de camins, etc, a l’Europa sud-occidental
racional
Cristianisme
Ornament episcopal antic, semblant al pal·li, format de dues peces de tela ricament brodades, l’una damunt l’esquena i l’altra damunt el pit, subjectes per espatlleres ovalades, de les quals penjaven dues o tres franges.
Propi de l’Europa central, el porten encara alguns bisbes Paderborn, Cracòvia, etc
laburn
Botànica
Jardineria
Arbust o petit arbre, de la família de les papilionàcies, de fulles alternes trifoliades, de flors grogues i de fruits lleguminosos.
Propi de les muntanyes de l’Europa centromeridional, és conreat com a ornamental
heura
Heura
H. Zell (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Liana de la família de les araliàcies, de llargària molt variable, de tiges amb arrels adventícies, de fulles de color verd fosc, lluents, glabres, endurides, les normals amb 3 o 5 lòbuls i les de les branques floríferes ovals acuminades, de flors d’un groc verdós, disposades en umbel·les globoses, i de fruits bacciformes.
Es fa en boscs i llocs humits d’una gran part d’Europa
pelosella
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, estolonífera, pelosa, de fulles oblongues o lanceolades, blanques al revers, totes en roseta, i de capítols grocs.
Creix en prats secs, a quasi tot Europa Té propietats astringents i antibiòtiques
pedrosa
Botànica
Planta herbàcia, d’anual a perenne, de la família de les crucíferes, de fins a 30 cm d’alt, amb fulles ovades o lanceolades, alternes i coriàcies, amb flors purpúries o blanques, en raïm, i amb fruits en silícula alada.
Es fa en indrets pedregosos calcaris, a les muntanyes de l’Europa meridional
parraca
Botànica
Planta herbàcia biennal o perenne, de la família de les compostes, de 20 a 80 cm d’alçada, híspida, de fulles lanceolades, enteres o sinuades, de capítols grocs i de fruits en aqueni.
Es fa en llocs herbosos o pedregosos, en una gran part d’Europa
viliandre
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les umbel·líferes, perenne, robusta, de 40 a 120 cm d’alçària, glabra o glabrescent, amb fulles repetidament pinnatisectes, de contorn triangular, amb flors blanques o rosades, arranjades en umbel·les compostes, i amb fruits ovoides alats.
Es fa en pedrusques, a les muntanyes calcàries del sud-oest d’Europa
campaneta de fulla rodona
Campaneta de fulla rodona
Jutta234 (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les campanulàcies, de rizoma prim, tiges de 10 a 50 cm d’alçada, fulles dimorfes, les de la roseta, ovades, cordiformes, dentades, peciolades, i les caulinars, lanceolades i linears, flors blaves disposades en raïm o en panícula i fruits capsulars pènduls.
Creix en pastures de muntanya, i és freqüent a tota l’Europa mitjana
herniària
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia ajaguda, de la família de les cariofil·làcies, de fulles el·líptiques i de flors menudes i verdoses, reunides en glomèruls.
Es fa en sòls arenosos, a tot Europa Té propietats diürètiques i litrotríptiques