Resultats de la cerca
Es mostren 10463 resultats
llei de Student
Matemàtiques
Llei, coneguda també com a llei t de Student, introduïda per W. S. Gossett, que correspon a la funció de distribució següent: .
El paràmetre n és anomenat graus de llibertat de la llei Quan n tendeix a infinit, aquesta distribució tendeix a una distribució normal , però, de fet, per a n major de 30 la llei normal ja és una bona aproximació Això fa que aquesta llei sigui emprada com a prova d’hipòtesi per a analitzar si una distribució és normal o no
Ticino
Riu
Riu de l’Europa Central (Itàlia i Suïssa), un dels afluents més importants del Po (248 km).
Neix al peu del Sant Gotard i és regulat pel llac Major, a la sortida del qual es converteix en un riu de plana En el seu curs alt descriu un arc molt ampli fins a Bellinzona, formant la vall Leventina, encaixada entre els Alps Lepontins Aigües avall de Pavia desemboca al Po El seu afluent principal és el Brenno
Sant Llop

Aspecte de la capella de Sant Llop
© Alberto González Rovira
Capella
Capella situada a l’E del poble de Dosrius (Maresme).
És un petit edifici de planta rectangular del segle XVIII dedicat al copatró del municipi com a capella de Santa Eulàlia és esmentada des del 1353, i al segle XVI s’introduí l’advocació a sant Llop Està coronat per una petita espadanya amb campana Tradicionalment el primer de setembre, coincidint amb la festa major de Sant Llop, s’hi celebra un aplec
Volkstümliches Lied
Música
Tipus de lied que pren per model la cançó popular (volkslied), de la qual imita tant el tipus de text com de música.
A la recerca d’una major simplicitat, fou cultivat especialment al final del segle XVIII pels compositors de la Segona Escola de Berlín JAP Schulz, JF Reichardt, CF Zelter i influí sobre les següents generacions de compositors alemanys com F Schubert, R Schumann i J Brahms Aquest tipus de lied acostumava a portar la indicació de tempo Im Volkston 'a la manera popular'
Foceu
Astronomia
Asteroide número 25 del catàleg, descobert per Chacornac des de Marsella l’any 1853.
L’òrbita té una excentricitat de 0,253, i el semieix major val 2 402 UA La inclinació del pla orbital respecte al de Júpiter és de 22° 9’, i el període sideral, de 1 358 dies Quan és en oposició, la magnitud aparent és 10,5 És l’asteroide més important d’una de les set famílies principals d’asteroides
Cap-Haïtien
Ciutat
Capital del departament Nord, Haití.
Port marítim i centre comercial d’una regió agrícola Fundada el 1670 pels francesos, fou capital de la colònia fins el 1770 Hi hagué algunes revoltes de negres 1791-1803 Henri Christopher li donà el nom de Cap-Henri i la convertí en capital del seu regne 1811-20 La major part de la ciutat fou destruïda per un terratrèmol el 1842
la Banqueta
Història
Via de Lleida, entre el nucli urbà i el Segre, a l’antic areny del riu, damunt un mur de contenció.
El mariscal Louis de Blondel, a la fi del s XVIII 1787-94, n'ordenà la construcció per tal de protegir les cases del carrer Major de les riuades i, ensems, de desviar la carretera de l’interior de la ciutat Fins al s XV hi passà la canalització de la séquia d’Alcarràs, la qual li donà el nom
falcídia
Dret català
Quarta part de l’actiu hereditari líquid a què com a mínim té dret l’hereu gravat amb llegats, encara que aquests arribessin a superar-ne les tres quartes parts.
Aquesta institució fou establerta en dret romà per tal d’evitar que l’hereu rebutgés l’herència en el cas que els llegats n'absorbissin la major part del valor i en resultés una successió intestada, i restà incorporada al dret català Figura en les compilacions vigents de dret català i balear Mallorca i Menorca És compatible amb la quarta llegítima
còccix
Anatomia
Os curt, imparell, central i simètric, que constitueix l’acabament de la columna vertebral.
És format per la fusió de les quatre vèrtebres coccigeals i té una forma triangular, amb una base, un vèrtex, dues cares i dues vores És articulat amb el sacre per la base, el múscul gluti major hi és inserit a la cara posterior, l’elevador de l’anus i l’isquiococcigeal, a les vores, i l’esfínter de l’annus, al vèrtex
Gaspar del Águila
Escultura
Escultor castellà.
Visqué a Sevilla del 1566 al 1602 Assolí un gran prestigi, i en la seva obra, perduda en la major part, segueix el manierisme propi del Renaixement avançat Són obres seves el sant Sebastià 1575 de Marchena, i la Verge 1579 de Trebujena Treballà també en el gran retaule de santa Maria, a l’església d’Arcos de la Frontera