Resultats de la cerca
Es mostren 30604 resultats
bòston
Música
Variant del vals, de ritme lent, també anomenada vals bòston
, molt en voga els anys vint.
paper de seda
Paper de seda blanc
Tecnologia
Química
Paper molt fi, transparent i flexible, que s’assembla una mica a la roba de seda.
membrana de Descemet
Anatomia
Membrana anhista, refringent, molt elàstica, situada en la còrnia, entre el teixit propi i l’endoteli.
mandonguilla
Plat de mandonguilles amb sípia i guarnició
© MPG
Gastronomia
Bola de carn capolada molt finament i pastada amb pa ratllat, ous batuts i espècies; pilotilla.
De vegades hom hi afegeix més ingredients, com ara ceba picada, farina, etc Hom també pot substituir la carn per peix Les boles acostumen a fer de 3 a 4 cm de diàmetre, i hom se les menja fregides o guisades
micrita
Mineralogia i petrografia
Material intersticial de les roques calcàries que forma una matriu semiopaca amb textura subcristal·lina molt fina.
És constituïda per partícules calcàries de menys de 0,03 mm de diàmetre i forma la quasi totalitat de la calcària litogràfica, anomenada també, per aquest motiu, micrítica
raça catalana
Ramaderia
Raça d’oques grosses, molt ponedores, de plomatge de color blanc, bec ataronjat i potes vermelloses.
El principal centre de cria d’aquesta raça és al Baix Empordà
glòbul
Anatomia animal
Nom donat a diversos corpuscles de l’organisme que presenten una forma poc o molt esfèrica.
Són de constitució diversa, com els glòbuls vermells o eritròcits, els glòbuls blancs o leucòcits, els glòbuls organoplàstics o cèllules embrionàries, els glòbuls del cristallí o de Morgagni, presents entre el cristallí i la càpsula en els malalts de cataractes, i els glòbuls de Marchi , producte degenerat de la mielina de la medulla espinal
margarida de flor gran
Botànica
Jardineria
Planta semblant a la margarida, però de capítols molt grossos, de la família de les compostes.
lingual
Fonètica i fonologia
Dit del so articulat amb participació de la llengua; es tracta d’un terme molt imprecís.
La majoria de sons són, en aquest sentit, linguals en totes les llengües
subnitrat de bismut
Química
Pólvores blanques, formades per cristalls molt petits, inodores, quasi insípides, insolubles en aigua i en alcohol.
La seva fórmula varia segons el procediment emprat per a obtenir-lo L’oficinal ha de contenir el 78% de Bi 2 O 3 És anomenat també nitrat bàsic de bismut Com tots els composts de bismut, té acció antiàcida, absorbent, protectora de les mucoses i cicatritzant de les úlceres de l’aparell digestiu Hom n'ha abandonat l’ús en radiologia a causa de les intoxicacions que es produïen a vegades en ésser descompost pels àcids gàstrics És emprat en la composició de medicaments, en la preparació d’altres sals de bismut, en perfumeria, cosmètica, esmalts ceràmics, etc