Resultats de la cerca

El 1912 entrà en l’organització de la Volta Ciclista a Catalunya i fou president 1923-28 de la Unió Esportiva de Sants Treballà en els diaris La Nación i España Deportiva , i el 1927 entrà a collaborar en Mundo Deportivo A partir de l’any 1973, l’organització de la Volta a Catalunya batejà el cim més alt de cada edició amb el nom de sostre Francesc Maria Peris Al cap de poc es creà el Trofeu Francesc Maria Peris, de categoria juvenil

El 1915 creà la revista L’Élan , on exposà els principis sobre allò que ell anomenà el purisme en pintura El 1918 publicà, juntament amb Le Corbusier, Après le cubisme , manifest purista, les idees del qual desenvoluparen ambdós posteriorment en la revista L’Esprit Nouveau 1921-25 Installat a Nova York 1938, establí amb gran èxit l’Ozenfant School of Fine Arts Cal esmentar la seva àmplia composició Vida 1931-38, Musée Nationale d’Art Moderne, París Com a teòric, cal esmentar-ne, sobretot, Art 1927

Deixeble de LGiordano, Pde Cortona i GLanfranco, el seu estil, detallista i minuciós, creà escola i influí en la decoració arquitectònica i en l’escultura Mostres del seu art es troben en els frescs de la sagristia de San Paolo Maggiore, en el sostre de la de San Domenico i en el gran fresc de La cacciata di Eliodoro de l’església del Gesù Nuovo, totes a Nàpols També participà en la decoració de la capella del Palau Reial de Madrid, on anà el 1702

De la tribu manding i musulmà, fou traficant d’esclaus a Bisandugu, ciutat que acabà dominant Entre el 1874 i el 1882 creà un regne a l’Alt Níger en país mande després d’una sèrie de campanyes sagnants, però topà amb l’expansió francesa al Sudan El 1887 cedí a França la vora esquerra del riu i acceptà el protectorat sobre el seu regne Represes les hostilitats el 1891, es retirà a Libèria i a la Costa d’Ivori fins que fou capturat i deportat 1898

Anà a Londres i a París, on creà i regentà el cabaret Sevilla, i el 1930 obrí el teatre Petit Moulin, dedicat als titelles El 1931 tornà a Catalunya i hi introduí el titella francès, adoptà el nom de Didó i, amb Teresa Riera, assolí una ràpida popularitat per la qualitat dels seus espectacles Era autor de les obres que presentava, les més populars de les quals foren recollides en el volum pòstum Teatre de putxinellis 1975 És l’introductor del titella francès a Catalunya

Professor del Collegi Terrassenc i director de l’Escola d’Arts i Oficis de Manresa 1902-28 Dirigí el laboratori químic municipal de Terrassa i la granja experimental de Manresa, on creà l’Estació Vitícola del Pla de Bages Al temps de la filloxera, contribuí a salvar una bona part de la riquesa vitícola del Bages i d’altres comarques mitjançant la replantació de les vinyes amb ceps americans Collaborà amb articles de divulgació a La Pagesia , revista del gremi de pagesos de Manresa

Germà del polític Gilbert Grau S’especialitzà en arqueologia i en numismàtica Participà en les excavacions d’Elna, descobrí la fortalesa de la Clusa i creà el museu d’Elna, del qual fou conservador fins el 1972 Publicà diversos treballs a  Les Études Roussillonnaises , al CERCA i en altres revistes És autor d’ Elne-Illiberis archéologie, histoire Guide des monuments 1967 i 1970 Participà en el moviment catalanista Nostra Terra i fou president i secretari del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans en 1967-68

Començà la seva carrera a l’UFA Alemanya, el 1927 Més endavant treballà a Viena i a Londres Després del 1945 dirigí l’estudi Hunnia de Budapest Amb Állami árúház ‘El magatzem nacionalitzat’, 1952 creà el film més característic de l’era de MRákosi Realitzà versions cinematogràfiques d’obres literàries i fou autor de pellícules d’entreteniment D’entre els seus films es destaquen Díszmagyar ‘El vestit de gala’, 1949, Gázolás ‘L’atropellament’, 1955, Vörös tinta ‘Tinta vermella’, 1959 i Az aranyember ‘Un home d’or’, 1962

Es destacà a Venècia com a autor de música sacra i d’òperes A Anglaterra estrenà, amb èxit, Penelope 1741, Sirbace 1743, etc De nou a Venècia, creà oratoris, com Isaac 1745 i Judith 1746, i collaborà amb Goldoni en òperes bufes, com Il filosofo di campagna 1754, La diavolessa 1755, etc Residí 1765-68 a la cort de Caterina II de Rússia hi compongué Ifigenia in Tauride 1768 i sonates per a clavecí Fou primer mestre de capella a San Marco de Venècia 1762-85

Algunes avantguardes musicals, sobretot el futurisme , defensaren una estètica basada en la mecanització Luigi Russolo, autor del manifest futurista L’arte dei rumori 1916, creà, juntament amb F Balilla Pratella, nous instruments intonarumori per a fer concerts de sorolls També Edgar Varèse coadjuvà al bruitisme gràcies a la major presència de la percussió i al tractament percussiu d’instruments temperats com el piano La música concreta continuà utilitzant sorolls manipulats i l’Escola Polonesa contribuí al tractament sorollista mitjançant noves tècniques d’interpretació amb instruments…