Resultats de la cerca
Es mostren 3158 resultats
Antoni de Pàdua
Cristianisme
Franciscà, predicador i teòleg, conegut en el món de parla portuguesa amb el nom d’Antoni de Lisboa.
Canonge regular de sant Agustí al convent de Sant Vicenç extramurs de Lisboa, d’on passà al de la Santa Creu de Coïmbra, famós centre d’estudis escripturístics i patrístics L’any 1220, amb motiu de passar les relíquies dels primers franciscans màrtirs del Marroc, es féu franciscà i es canvià el nom de Ferran per Antoni i anà com a missioner al nord d’Àfrica, i quan en retornava, una tempesta el portà a Sicília d’allà passà al convent de Montepaolo Forlí, on començà les seves tasques de predicació Durant els anys 1223-25 ensenyà a Bolonya Santa Maria della Pugliola i els següents a Montpeller…
Fundació del Bàsquet Català
Basquetbol
Entitat dedicada al basquetbol, creada a Barcelona el 1992.
Està regida per un patronat i el president de la Federació Catalana de Basquetbol El seus objectius són preservar la memòria històrica del bàsquet català per mitjà de la conservació de tots els elements relacionats amb l’esport de la cistella, promoure el basquetbol en tots els seus aspectes i reconèixer totes les persones amb una trajectòria destacada, distingint-les com a Històrics del Bàsquet Català Disposa d’una biblioteca i una hemeroteca especialitzada, així com d’un important fons documental que inclou un fons fotogràfic Té una sala permanent d’exposicions on es troba part del fons del…
Esterri de Cardós

Esterri de Cardós
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pallars Sobirà.
Situació i presentació El terme municipal d’Esterri de Cardós, de 16,55 km 2 , és al centre de la Vall de Cardós, a banda i banda de la Noguera de Cardós però estès sobretot al sector esquerre Limita amb els municipis de Lladorre N, Alins E i SE i Vall de Cardós S i W Comprèn tota la vall del torrent d’Esterri, que davalla de la serra de Costuix 2344 m, límit amb la Vall Ferrera, entre el pui de Tudela 2327 m, trifini amb els termes de Lladorre i Alins i la muntanyeta de Besan 2160 m, i és formada pel torrent d’Esterri i el barranc de la Molina Al sector meridional del terme s’alça per sobre…
la Coma i la Pedra
El poble de la Coma (la Coma i la Pedra)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Solsonès, a la vall de Lord.
Situació i presentació El terme estén a l’extrem nord-oriental del Solsonès i de la Vall de Lord, a la capçalera del Cardener, des de la serra de Port del Comte el Pedró dels Quatre Batlles, a 2 383 m, a l’extrem NW fins a la serra del Verd cap d’Urdet, a la serra del Gall, a 2 233 m, a l’extrem NE, separades aquestes serres pel coll de Port, o del Comte, fins a la serra de Querol 2 214 m a l’extrem SW i la serra de Guixers SE Limita al N amb Gósol Berguedà i Tuixén i la Vansa Alt Urgell, a l’W amb Odèn i al S i l’E amb Guixers i Sant Llorenç de Morunys Comprèn el sector oriental del gran…
podi

podi
Vin Moult (CC BY-NC-ND 2.0)
Plataforma on actua el director d’una orquestra, un animador d’una festa, un orador, on és presentat el vencedor d’una prova esportiva, etc.
bufet

Bufet
(CC0)
Alimentació
Taula assortida de menges preparades, dolces o salades, fredes o calentes, amb begudes o sense, que se serveix en una festa o en un restaurant.
dia inhàbil
Dret
Dia en què està suspès el treball de jutges i tribunals, sia perquè és diumenge o festa oficial religiosa o civil, o temps de folgança.
Per a les actuacions en les causes criminals no hi ha dies inhàbils fins a l’obertura del judici oral
cambra
Folklore
Institució que als pobles del Pallars s’encarrega del recull de diners destinats a pagar les despeses (ball, vi, coca, etc) de la festa major.
crida
Folklore
En el carnestoltes, text en vers o en prosa, també anomenat ban, en el qual els organitzadors anuncien la festa i hi conviden els veïns.
En general, té un contingut faceciós i el seu estil acostuma a ésser una paròdia dels bans i crides oficials Junt amb d’altres texts, com el pregó i el romanç, constitueix un dels elements més característics de la literatura del carnestoltes
contradansa d’Alentorn
Folklore
Dansa que participa d’algunes característiques del ball rodó, que hom ballava al poble d’Alentorn (Noguera) per la festa major (el 15 d’agost).
La seva melodia, al compàs de 3/8, de ritme lent i cadència senyorial, és composta de dues parts, i constitueix un exemple interessant en el gènere