Resultats de la cerca
Es mostren 3162 resultats
ballet de Déu
Folklore
Dansa popular catalana de caire cerimoniós i auster i de melodia suau i seriosa, pròpia de dies de festa, abans o després de l’ofici.
Té nombroses variants i una notable antiguitat Ha estat anomenat també ballet de quatre , per tal com les parelles s’hi agrupaven de dues en dues Segons els llocs, era ballat amb vestits negres, les dones portant caputxes, escapularis al coll i rosaris a la mà, i els homes encreuant les mans sobre el pit
música d’Elx
Música
Música desenvolupada a Elx (Baix Vinalopó).
Si bé les ceràmiques ibèriques procedents d’aquesta zona constaten que les pràctiques musicals venen de molt antic, no es poden documentar amb una certa seguretat fins al segle XIII Sembla que existí un document del 1266 que autoritzava la celebració de la Festa d’Elx, nom amb què també es coneix el cèlebre Misteri d’Elx , la qual cosa donaria a aquest esdeveniment un origen anterior a aquesta data No obstant això, l’autenticitat del document ha estat discutida per alguns autors com ara Pedro Ibarra, que, el 1924, afirmà que aquesta celebració fou instituïda el 1334 en…
Sant Joan d’Oló

Vista de Sant Joan d’Oló (Santa Maria d’Oló)
© C.I.C. - Moià
Poble
Poble i antiga parròquia del municipi de Santa Maria d’Oló (Moianès), de caracter disseminat, a l’extrem occidental del terme de l’antic castell d’Oló.
La millor manera d’accedir-hi és per Avinyó La vella església parroquial de Sant Joan d’Oló s’aixecava sobre un turonet, prop del Mas Armenteres, a tocar de la riera d’Oló era un edifici romànic, del qual resten els murs, sense volta, que mostren arcuacions llombardes i una notable perfecció És documentada des del 1136 i es va abandonar el 1643, quan es va inaugurar la nova església dalt del pla Celebra la festa major el primer diumenge d’agost Sant Joan Nou, com se'n diu popularment, va erigir-se a uns vint-i-cinc minuts vers el SE de l’antiga capella romànica de Santa Creu de…
Riudovelles
Poble
Poble del municipi de Tàrrega (Urgell), situat al NE del terme, en un turó (450 m) al peu del qual es forma el torrent de Sant Gil, a 100 m de la carretera de Tàrrega a Guissona.
El nucli primitiu és format pel castell de Riudovelles, quatre cases al carrer del Forn i l’església, amb el cementiri, una mica separada del clos de les altres edificacions Sembla que s’hi entrava pel Portalet i un altre portal al capdavall del mateix carrer duia a la bassa i a la font Al segle XVIII es construïren dues o tres cases més vora l’església Al XIX es bastiren set cases més entre la part alta del Portalet i el raval de ponent Del segle XX només hi ha una casa a tramuntana, separada un centenar de metres Anys enrere hi havia hagut un molí d’oli i els grans cellers d’algunes cases…
Josep Civil i Castellví
Música
Compositor català, germà de Francesc Civil.
Es formà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on rebé les màximes qualificacions També, a Barcelona, cursà Humanitats al Seminari Conciliar El 1904 ingressà a la Schola Cantorum de París per a cursar-hi estudis superiors de música Entre els seus professors hi havia Vincent d’Indy -harmonia- i Alexandre Guilmant -orgue- El 1905 guanyà el premi de la Segona Festa de la Música Catalana organitzada per l’Orfeó Català Durant la Primera Guerra Mundial fou mestre de capella de la basílica de Saint-Quentin Picardia, càrrec que combinà amb la feina d’infermer voluntari a l’…
Fundació del Bàsquet Català
Basquetbol
Entitat dedicada al basquetbol, creada a Barcelona el 1992.
Està regida per un patronat i el president de la Federació Catalana de Basquetbol El seus objectius són preservar la memòria històrica del bàsquet català per mitjà de la conservació de tots els elements relacionats amb l’esport de la cistella, promoure el basquetbol en tots els seus aspectes i reconèixer totes les persones amb una trajectòria destacada, distingint-les com a Històrics del Bàsquet Català Disposa d’una biblioteca i una hemeroteca especialitzada, així com d’un important fons documental que inclou un fons fotogràfic Té una sala permanent d’exposicions on es troba part del fons del…
les Pallargues
Poble
Poble i cap de municipi dels Plans de Sió (Segarra), situat en un tossal a la dreta del Sió.
Agrupat a redós del temple parroquial i a migdia del gran casal o castell que s’aixeca al punt més alterós, els carrerons, amb algunes arcades i ben pavimentats, aflueixen a una plaça vora el castell, i el conjunt conserva un aire de vila L’església parroquial de Sant Salvador fou reconstruïda modernament dins una línia neoclàssica la llinda porta la data del 1872 El gran casal dit el castell de les Pallargues té a la façana un gran arc gòtic dins el qual es bastí posteriorment una balconada i una torrella o garita en una cantonada La festa major se celebra el darrer cap de…
Seana

Seana
© Fototeca.cat
Barri
Antic terme i barri del municipi de Bellpuig (Urgell), situat al N de la vila, entre les terres d’Anglesola, Barbens i Castellnou de Seana, drenat per la riera de la Coma.
Històricament, el lloc surt esmentat ja en el document de formació de la baronia de Bellpuig 1139 El 1180 Guillem d’Anglesola donà un alou en aquest terme als templers per a poder-hi fer llenya i portar-hi els ramats a pasturar El 1378 hi havia 4 focs, de la baronia de Bellpuig, que mantingué la jurisdicció malgrat que es feren donacions a Poblet, als templers de Barbens i als premonstratesos de Sant Nicolau de Fondarella La seva antiga església era dedicada a Sant Miquel el 1399 era del deganat de Tàrrega i a mitjan segle XV era ja destruïda No queda tampoc cap rastre del…
Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya
Folklore
Entitat creada el 1984 per 27 colles de geganters arran de la celebració a Sallent (Bages) d’unes jornades per a fomentar les relacions entre grups geganters.
La seu és a Sant Feliu de Llobregat Baix Llobregat Té com a objectius vetllar pel manteniment de la imatge, els costums i les tradicions que representen els gegants , posar fi a la manca de lligam entre les colles geganteres i donar a conèixer arreu aquesta tradició, una de les més antigues i arrelades a Catalunya La seva festa anual més important és la Ciutat Gegantera, un acte itinerant que concentra una gran quantitat de gegants en una mateixa població La primera fou Sallent, el 1985, i des d'aleshores llevat del 1996, que no se celebrà cada any s'ha designat una ciutat diferent Altres…
Lliga de Catalunya
Política
Club polític català.
Fundat el 5 de novembre de 1887 a Barcelona per un grup de membres del Centre Català , d’ideologia conservadora, com Joan Permanyer, Àngel Guimerà, Eusebi Güell i Bacigalupi i Lluís Domènech i Montaner, descontents per l’elecció de Valentí Almirall com a president, i pels membres del Centre Escolar Catalanista —igualment de tendència consevadora dins el Centre Català—, com Cambó, Prat de la Riba, Narcís Verdaguer i Callís, Lluís Duran i Ventosa, Puig i Cadafalch, etc Patrocinà la candidatura que guanyà les eleccions per a formar el consistori dels Jocs Florals del 1888, que ajornaren —amb la…