Resultats de la cerca
Es mostren 9259 resultats
Marçal Compañó Padrós
Esports aeris
Pilot d’aeromodelisme espacial.
Membre del Club d’Aeromodelisme Barcelona, el 2005 guanyà la medalla d’argent per equips al Campionat del Món de modelisme espacial juntament amb Jordi Roura Font i Jordi Roura Missé Des del 2003 participà en diversos campionats d’àmbit internacional i quedà en quarta posició al Campionat del Món 2008 Formà part de la selecció espanyola d’aeromodelisme El 2005 rebé el premi d’Alt Rendiment Esportiu
Joan Duran
Atletisme
Atleta especialitzat en proves de velocitat.
Fou un dels components del grup d’atletes del GEiEG de Girona que començà a destacar just abans de l’esclat de la Guerra Civil El 1936 fou campió de Catalunya de 100 m, i juntament amb els seus companys del GEiEG, guanyà els relleus de 4 ×100 i 4 × 400 m En els Campionats d’Espanya del 1936 fou tercer en 100 m i cinquè en 200 m
Centre Ciclista de Lleida
Ciclisme
Club de ciclisme de Lleida.
Fundat al principi de la dècada de 1940, n’assumí la presidència honorària Juli Montull Coorganitzà la primera edició de la Volta Ciclista a Lleida 1942 juntament amb l’Obra Sindical d’Educació i Descans Durant els anys quaranta i cinquanta organitzà diverses competicions internacionals de ciclisme de pista al velòdrom de Lleida Un dels seus membres més destacats fou Jaume Calucho, guanyador de la Volta a Lleida 1945, 1948
Carles Padrós Rubió
Esport general
Dirigent esportiu.
Fou un dels fundadors del Real Madrid aleshores Madrid CF juntament amb el seu germà Joan Substituí aquest darrer a la presidència, l’any 1904, i hi romangué fins el 1908 Quan deixà el càrrec fou nomenat president vitalici honorari El 1902 fou un dels impulsors de la Copa del Rei També exercí d’àrbitre i de periodista esportiu i participà en la fundació de la Federació Espanyola de Futbol
Hermann Osthoff
Lingüística i sociolingüística
Lingüista alemany.
Juntament amb K Brugmann, formulà el programa d’innovació —coneguda amb el nom d’"innovació dels neogramàtics"— dels estudis lingüístics 1878 i publicà la sèrie de Morphologische Untersuchungen 1878-1910 Anuncià la llei coneguda pel seu nom llei d’Osthoff , segons la qual tota vocal llarga s’abreuja davant una sonant r, l, m, n i també davant i, u com a segon element de diftong seguida de consonant
Silvestre III
Cristianisme
Nom que adoptà Giovanni Crescenzi en esdevenir papa (1045).
Bisbe de Sabina, fou elegit papa gràcies a Gerardo di Sasso, que havia destronat Benet IX —motiu pel qual hom l’anomena antipapa — El retorn al soli de Benet IX, també per la força de les armes, l’obligà a refugiar-se a Sabina Deposat pel sínode de Sutri 1046 juntament amb els seus rivals Benet IX i Gregori VI, passà els seus darrers dies tancat en un monestir
Kai Manne Börje Siegbahn
Física
Físic suec.
Fill de Karl Manne Siegbahn, es doctorà a la Universitat d’Estocolm el 1944 el 1951 fou nomenat professor al Reial Institut de Tecnologia d’Estocolm i des del 1954 fou professor a la Universitat d’Uppsala Treballà en espectroscòpia, en l’anàlisi de la interacció entre les radiacions electromagnètiques i la matèria El 1981 li fou atorgat el premi Nobel de física, juntament amb NBloembergen i ALSchwalow
Joan Senent i Anaya
Comunicació
Publicista.
Desenvolupà una gran activitat de promoció de la llengua i la cultura catalanes Collaborà en la installació de llibreries dedicades a temes autòctons, com ara Can Boïls, Concret, 3 i 4, i en la distribuïdora Brot Fou editor i director de la revista Gorg Publicà En defensa del regionalismo proceso a la revista Gorg 1976, Els xiquets i la circulació 1971 i, juntament amb Maria Àngels Martínez Castells, València 1970
Manuel Saurí i Crespí
Literatura catalana
Escriptor.
Editor del periòdic liberal El Barcelonés , escriví, juntament amb Josep Matas, Guías de forasteros de Barcelona 1843 i Guía General de Barcelona 1849, en les quals donava una informació de la Barcelona del seu temps El seu fill Manuel Saurí i Marsal 1837-1924 és autor de diverses obres cinegètiques La caza de la perdiz con escopeta 1877, Grandes cacerías 1894, El cazador estratégico 1905 i Algo de caza mayor 1910
Wilhelm Roscher
Economia
Economista alemany.
Professor a Göttingen i a Leipzig, pertangué juntament amb Knies i Hildebrand a la vella escola històrica , la qual utilitzà el mètode inductiu enfront de l’anàlisi deductiva de l’escola clàssica Les seves obres principals són System der Volkswirtschaft ‘Sistema d’economia popular’, 1854-94 i Grundriss zu Vorlesungen über die Staatswirtschaft nach geschichtlicher Methode ‘Fonament per al curs d’economia política, segons el mètode històric’, 1843