Resultats de la cerca
Es mostren 4816 resultats
art andalusí

Pati de la Séquia, a l’Alhambra de Granada
© CIC-Moià
Art
L’art desenvolupat a Al-Andalus tingué unes característiques pròpies dins l’art de l’islam, malgrat que seguí les seves directrius fonamentals i mantingué estretes relacions amb els nuclis directius creadors a Síria.
Al final del segle VIII s’inicià la construcció de la mesquita de Còrdova, edifici cabdal de l’art andalusí, que ja s’aparta clarament de les orientals i particularment de la gran mesquita de Damasc Presenta noves solucions en les arcuacions que separen les naus interiors pel que fa a alguns aspectes de la decoració Al segle IX l’evolució de l’art andalusí es manifestà en l’ampliació d’aquesta mesquita per ‘Abd al-Raḥmān II i en monuments com l’alcassaba de Mèrida, el minaret de San Juan, a Còrdova, i la mesquita de Tudela Navarra, de la qual resten bastants vestigis que demostren una…
Barri Llatí
Barri
Barri del centre de París situat a l’esquerra del Sena, al voltant de la Universitat de la Sorbona.
Per la seva tradició estudiantil, concentra una extensa oferta universitària Universitat Panthéon-Assas, Campus de Jussieu, biblioteca Sainte-Geneviève, Escola Normal Superior, etc i cultural Theâtre de l’Odéon i Museu de Cluny Té també monuments destacats, com el Panteó i el palau i els jardins de Luxemburg, seu del Senat francès L’origen del topònim es remunta a l’edat mitjana quan el llatí era la llengua acadèmica utilitzada per les escoles universitàries installades a la zona
Nínive

Porta de Nínive
lachicaphoto (CC BY-NC-ND 2.0)
Ciutat antiga
Antiga vila d’Assíria, a la vora esquerra del Tigris, davant l’actual Mossul.
Habitada a partir del IV millenni, només tingué un gran desenvolupament durant l’època sargònida ~700-612 aC, quan fou la capital d’Assíria Fou destruïda el 612 aC per la coalició dels medes i els babilonis Excavada des del 1847 Layard, hi foren descoberts el palau de Sennàquerib, el temple de Nabū i el d’Ištar, la important biblioteca d’Assurbanipal, que contenia unes 20000 tauletes, la muralla de la vila i una complexa xarxa de canals
Meaux
Ciutat
Ciutat del departament de Sena i Marne, França.
Té indústries químiques, siderúrgiques i conserveres Ciutat galloromana pagus Meldensis i seu episcopal des del s IV, fou capital del comtat de Meaux , que esdevingué propietat dels comtes de Blois i de Troyes i de la casa de Blois-Xampanya, en lluita constant amb els Capets al s XIV passà, amb la Xampanya, a la corona francesa Hi ha restes de les muralles galloromanes i una catedral gòtica amb façana flamígera Al palau episcopal hi ha el museu Bossuet
la Força Vella

Vista aèria del recinte fortificat de la Força Vella de Girona, presidit per la mola de la catedral amb el passeig arqueològic en primer terme
© Fototeca.cat
Història
Recinte emmurallat de Girona, coincident amb l’emplaçament de la població romana.
De forma triangular, té un perímetre d’uns 800 m i culmina a la banda oriental amb la torre Gironella Els murs, romans, tenen fonaments ibèrics Inclou la seu i dependències eclesiàstiques, a més del palau episcopal Durant la guerra contra Joan II s’hi refugiaren la reina Joana Enríquez i el seu fill, l’infant Ferran, i hi foren assetjats juny-juliol del 1462, però finalment alliberats gràcies a l’ajut de les tropes franceses
Concert de Sant Esteve de reivindicació independentista
Els cors de l’Orfeo Català ofereixen al Palau de la Música el tradicional concert de Sant Esteve Per quart any consecutiu, el públic fa crides a la independència al llarg de l’actuació, especialment quan s’interpreta El cant de la senyera Enguany, el nou director, Simon Halsey, incorpora Els segadors al final del concert Les estrelles són el leitmotiv de l’espectacle, en correspondència amb el símbol per excellència de la independència de Catalunya, l’estelada
Guillem de Peratallada
Cristianisme
Bisbe de Girona (1160-68).
Era de la família empordanesa dels Peratallada i nebot, sembla, del bisbe de Girona Berenguer Dalmau Era canonge el 1138 Assistí a la cort d’Osca del 1162 i signà la publicació del testament sagramental del comte Ramon Berenguer IV Dotà i afavorí la canònica de Sant Pere Cercada El 1166 féu vot d’anar a Terra Santa El mateix any acompanyà el rei Alfons a l’expedició de Provença Inicià les obres del palau episcopal de Girona
Miquel Marc
Pintura
Pintor.
Fill d’Esteve Marc Després d’un aprenentatge al taller del seu pare, anà a Roma, on estudià amb Carlo Maratta El seu estil, aplicat a temàtiques de natures mortes, paisatges, batalles i, sobretot, figures, té força semblança amb el de Ribera Hom en destaca, dins aquesta línia, la sèrie dels Filòsofs que pintà per al palau de Nostra Senyora de Montesa Hi ha obres seves a diverses esglésies del País Valencià i al Museu Provincial de València
Edwin Luytens
Arquitectura
Arquitecte anglès.
Desenvolupà una obra d’estil típicament oficial i amb un caire monumentalista, especialment la seva producció colonial El 1911 s’associà a Herbert Baker per a la urbanització de Nova Delhi, projecte racional inspirat en Washington i que contrasta amb les grans masses i la grandiloqüència del palau del virrei 1913, actual Rashatrapati Bhavan Projectà també el pavelló del seu país a l’Exposició Universal de París del 1900 i l’ambaixada britànica a Washington 1927
pretori
Història
Espai central del campament romà reservat al pretor o comandant de la milícia.
Situat a l’encreuament de les vies principals i de la via praetoria , era també una mena de fòrum amb tribunal i lloc augural El nom de pretori designà així mateix, al llarg de la història romana, el lloc en què el pretor administrava justícia, les fortaleses situades en els confins de l’Imperi, la residència no urbana de l’emperador i el palau dels governadors de les diverses províncies, en tant que eren caps militars