Resultats de la cerca
Es mostren 9601 resultats
Joan Josep d’Olivar i Vidal
Història
Noble i polític menorquí.
Fill de Josep Gaspar d’Olivar i Saura Fou el primer alcalde de Maó i president de la junta de sanitat El 1844 li fou concedida la baronia de les Arenes sobre la seva possessió al lloc del mateix nom El seu fill Josep Maria d’Olivar i Vidal mort a Ciutadella el 1889, segon baró de les Arenes, escriví en català un Llibre de notes que va del 1838 al 1854
de la Pole
Família noble anglesa, documentada des de William de la Pole (mort el 1366), mercader de Ravensrode.
Els seus descendents foren comtes 1385 i ducs 1448 de Suffolk, adquiriren els drets de la dinastia de York per a reclamar la corona anglesa, pel matrimoni de John de la Pole mort el 1491, segon duc de Suffolk, amb Elisabet, germana d’Eduard IV i de Ricard III, drets que resultaren fatals diversos fills foren exiliats o executats, el darrer dels quals, William de la Pole , morí presoner a la torre de Londres 1539
Dominik Tatarka
Literatura
Escriptor eslovac.
Estudiant a Praga i a París, treballà en institucions culturals Pel seu anticomunisme, li fou prohibit de publicar a Txecoslovàquia des del 1968 De temàtica social i política, en la seva obra destaquen les novelles V úzkosti hl’adania ‘En l’angoixa de la recerca’, 1942, Farská republika ‘La república dels capellans’, 1948, Prvý a druhý uder ‘El primer i el segon cop’, 1950, i la sàtira antiestalinista Démon súhlasus ‘El dimoni del consens’, 1963
Ramon Torres i Casanovas
Cirurgià.
Es llicencià a Barcelona 1900 i es doctorà a Madrid 1901 A la facultat de Barcelona fou professor auxiliar i, a partir del 1912, catedràtic de patologia quirúrgica Fou un mestre clínic extraordinari Realitzà algunes de les primeres toracoplàsties practicades a Espanya Fou vicepresident del Primer Congrés Internacional de la Tuberculosi Barcelona i president de l’Institut Medicofarmacèutic 1910-12 Participà en l’elaboració del projecte d’estatut del Segon Congrés Universitari Català
Alfred Stevens
Pintura
Pintor belga.
A Brusselles fou deixeble de Navez Anà a París, on estudià amb Roqueplan, i es convertí en un dels principals pintors del Segon Imperi Cultivà el retrat femení i temes de la vida mundana La banyista Musée de Compiègne El seu germà Joseph Stevens Brusselles 1819 — 1892, fou pintor de gènere i animalista Els seus quadres es troben en els principals museus de Bèlgica Anvers i Brusselles i en els de Stuttgart i Rouen
Luci Juni Columel·la
Història
Literatura
Escriptor llatí.
Fou militar a Síria i propietari rural a Itàlia En resta el llibre segon d’un resum sobre agricultura De arboribus i el tractat Adversus astrologos Vers l’any 60 escriví De re rustica , en 12 llibres hi defensa l’agricultura com a base de la societat romana el llibre desè, sobre els jardins, és escrit en vers, com a complement de les Geòrgiques de Virgili, on no és tractat aquest tema
Ludwig Cobenzl
Història
Política
Polític austríac, comte de Cobenzl.
Es distingí pel seu absolutisme Fou ambaixador a Dinamarca 1774, a Alemanya 1775-78 i a Rússia 1779-1800 des de Sant Petersburg negocià l’aliança austrorussa i el segon i el tercer repartiments de Polònia Vicecanceller d’Àustria 1801-05 participà en el congrés de Rastatt 1803 Pactà la nova aliança amb Rússia 1804 i ingressà en la Tercera Coalició antinapoleònica, però la derrota d’Austerlitz l’obligà a abandonar el govern
Klaus Dibiasi
Natació
Saltador de palanca italià d’origen austríac.
Fou campió olímpic a Mèxic 1968, Munic 1972 i Mont-real 1976 i sotscampió a Tòquio 1964, campió mundial el 1973 i el 1975 i campió d’Europa el 1966 i el 1974 En trampolí assolí la medalla d’argent en els Jocs Olímpics del 1968, el títol europeu del 1974 i el segon lloc mundial el 1973 i el 1975 Es retirà de l’esport actiu després del Jocs Olímpics de Mont-real 1976
Antoni Bonaventura Guerau
Literatura catalana
Escriptor religiós.
Prevere oratorià i professor de la Universitat de València, publicà diversos opuscles religiosos i sermons en castellà i tres sermons en català, segons els models barrocs de prosa culta el Sermó per a la festa del segon centenar de la canonisació del pare sant Vicent Ferrer 1655, un en honor de Tomás de Villanueva 1659 i un tercer en honor del popular predicador franciscà Pere Esteve predicat el 1658 i imprès el 1677
Josep Ramon Puig Solsona
Futbol
Futbolista.
Migcampista, jugà al Barcelona Atlètic 1973-74, la Unió Esportiva Lleida 1974-76, el Real Valladolid 1976-78 i el Rayo Vallecano 1978-80, on debutà a primera divisió al desembre del 1978, amb el qual jugà 16 partits Retornà al Lleida 1980-84 Fou internacional juvenil en quatre ocasions Una vegada retirat feu tasques al futbol de base de la UE Lleida i fou segon entrenador del primer equip durant uns quants anys