Resultats de la cerca
Es mostren 12340 resultats
autenticar
Electrònica i informàtica
Certificar l’origen d’una comunicació electrònica.
En el món de la comunicació electrònica, la funció de la tradicional signatura manuscrita es realitza amb les anomenades signatures digitals, basades en tècniques criptogràfiques En l’anomenada tècnica de clau pública, per exemple, la possibilitat de desencriptar o desxifrar un missatge amb una determinada clau pública assegura que el missatge prové d’un determinat usuari i no d’un altre
biscaí
Lingüística i sociolingüística
Dialecte del basc
estès per Biscaia (exclosa la part occidental, de llengua romànica), alguns punts d’Àlaba i l’oest de Guipúscoa.
Pròxim al biscaí, hi havia en altre temps el basc parlat en una bona extensió d’Àlaba i a la riba dreta de l’Ebre Bé que aquesta àrea dialectal és ben diferenciada, sembla que no té fonament l’opinió que oposa el biscaí a la totalitat dels altres dialectes L’ús com a instrument literari és relativament precoç i abundant
fitxer
Arxivística i biblioteconomia
Conjunt de fitxes que contenen informació bibliogràfica, catàleg
.
Segons que inclogui un tipus de fitxa o un altre, el fitxer és analític o bibliogràfic, fitxer diccionari, etc Amb l’automatització de les biblioteques i de la documentació, el catàleg esdevé fitxer mestre, i hom crea els fitxers secundaris o fitxers inversos que faciliten la recerca, coneguts també per índexs encreuats Tot aquest conjunt forma una base de dades
sivella
Indumentària
Peça de metall o d’altres materials que serveix per a unir els dos caps d’un cinturó o les dues orelles d’una sabata.
Consisteix en un marc travessat per un eix proveït d’una o més pues fixat a un dels caps, i per on es fa passar l’altre cap, que resta subjecte per mitjà de la pua o pues Ha sofert nombroses transformacions, i de vegades el seu caràcter utilitari ha esdevingut purament ornamental i ha estat objecte de creació de joieria o disseny
trefilatge
Tecnologia
Operació que consisteix a reduir el gruix d’un producte metal·lúrgic (barra de metall dúctil, fil metàl·lic, etc) fent-lo passar, per tracció, pels forats calibrats, cada vegada més estrets, d’una sèrie de fileres d’acers especials, de diamant, etc.
A cada passada per la filera el metall sofreix una alteració i ha d’ésser regenerat per recuita Per tal d’obtenir, en joieria, fils ben prims sense que es trenquin, cal recobrir-los prèviament d’un altre metall més resistent argent per a l’or, coure per a l’argent, el qual és dissolt, després del trefilatge, amb àcids
alquemil·la
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les rosàcies, de flors verdes i petites que comprèn principalment dos gèneres.
L’un és integrat per plantes amb fulles orbiculars poc piloses, lobades superficialment, pròpies dels prats humits de muntanya l’altre, per plantes amb fulles profundament palmatipartides, verdes a l’anvers i sedoses i argentades al revers, que es fan a les pastures i a les brugueres de muntanya, en llocs més secs que els de les del primer grup
Joan Calbo
Metge.
Catedràtic de botànica i de cirurgia a Montpeller, vers el 1568 tornà a València com a catedràtic de cirurgia És autor de Cirugía universal y particular del cuerpo humano, publicada conjuntament amb un tractat d’anatomia i un altre sobre la sífilis 1580, reeditada diverses vegades, i de l’edició corregida de la Chirurgia de Guiu de Caulhac, glossada per Jaume Falcó 1596
Àngel Fatjó i Bartra
Disseny i arts gràfiques
Gravador.
Guanyà un concurs a Llotja Barcelona 1838, on es formà, i un altre premi el 1845 pel gravat Vista de Barcelona des del port Fou professor de dibuix a Llotja des del 1852 Fou premiat a exposicions madrilenyes 1864 i barcelonines 1864 i 1871 Illustrà la Barcelona antigua y moderna, d’Avellí Pi i Arimon, i una edició del Quixot
marro
Jocs
Joc popular per a dos jugadors.
L’un posa una fitxa en un dels nou punts d’un quadrat, dibuixat amb les diagonals i les mediatrius de cada cantó, i l’altre fa també el mateix El guanyador ha de collocar les seves tres fitxes en filera, tenint en compte que les fitxes —excepte la del mig— poden ésser canviades de lloc, però no poden ésser saltades
imperatiu categòric
Filosofia
Imperatiu que, a diferència de l’hipotètic, no és condicionat per cap fi, de manera que l’acció que n’és objecte és acomplerta per si mateixa com a bé en si mateix.
De caràcter absolut i apodíctic, l’imperatiu categòric és fonamental en l’ètica kantiana ètica i, malgrat les diverses formulacions que hom en pot establir, pot ésser sintetitzat en la fórmula “Obra talment que facis ús de la humanitat, tant en la teva pròpia persona com en la de qualsevol altre, sempre i únicament com d’un fi, mai com d’un mitjà”