Resultats de la cerca
Es mostren 15505 resultats
Els Batet, a Sant Feliu de Guíxols
Triadors a la fàbrica de Josep Batet, Fill, en una postal de començament de segle El primer Batet que s’establí com a surer taper va ser Benet Batet, l’any 1801 Era una de les moltes empreses petites establertes, amb 60 obrers el 1833 La segona generació va ser la de Josep Batet i Granés, el qual li donà un bon impuls La tercera generació, amb Josep Batet i Camps, fou la decisiva El tercer Batet fou també el qui es preocupà de mecanitzar les operacions de la indústria surera El 1881 serà el primer del sector a installar a casa seva la màquina de fer taps de l’industrial terrassenc Miquel…
Enric Navarro i Borràs
Història
Literatura catalana
Política
Escriptor i polític.
Vida i obra Fou membre de l’Agrupació Valencianista Republicana i, posteriorment, un dels impulsors i dirigents de la institució cívica Proa 1935, l’organització unitària més important del valencianisme cultural de l’època Publicà les novelles curtes La casa del roín pastor 1914, El preu de la ditxa 1915, De l’abisme al cim 1920, Les desventures d’Abel 1930 i Ni llar, ni amor, ni glòria 1920 Com a poeta, fou premiat als Jocs Florals de València el 1917, el 1922 i el 1935 i donà a conèixer els reculls El caminant enamorat 1920 i El vol en arc 1935, en què reuní bona part de la…
,
Santa Seclina

Església de Santa Seclina, a Caldes de Malavella
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Caldes de Malavella (Selva), al SE del terme, als contraforts septentrionals del puig Ventós.
L’església parroquial és dedicada a la santa que li dóna nom
Moldova
Riu
Riu de Romania, afluent del Siret per la dreta (190 km).
Neix als Carpats Orientals i dóna nom a la regió de Moldàvia
nus persa

nus persa
Indústria tèxtil
Nus emprat, en algunes catifes orientals nuades a mà, per a lligar els fils de pèl als d’ordit, en el qual els dos caps d’un fil de pèl surten l’un a cada costat d’un fil d’ordit.
Dóna una superfície molt regular i permet d’atapeir molt la catifa
Helvècia
Geografia històrica
Nom de l’antiga regió habitada pels helvecis, que ocupava l’actual Suïssa nord-occidental, entre les muntanyes del Jura, el llac de Ginebra i el Rin.
Hom dóna a vegades aquest nom a la totalitat del territori suís
hebefrènia
Tipus d’esquizofrènia caracteritzada per trastorns del pensament amb autisme progressiu, incongruència de l’afectivitat, idees delirants, al·lucinacions, altres símptomes catatònics menors i greu desorganització de la personalitat.
Es dóna generalment entre els 10 i els 25 anys d’edat
elaïdina
Química
Èster elaídic de la glicerina.
Es dóna en molts olis no assecants, que no són de peix
dol causant
Dret civil
En un contracte, dol consistent en l’ús de paraules o maquinacions insidioses per part d’un dels contractants per induir l’altre (que sofreix un error provocat) a celebrar-lo.
És un vici del consentiment que dóna lloc a l’anullabilitat del contracte
apiïna
Bioquímica
Glucòsid que es fon a 230-232°C, soluble en aigua calenta, present en les fulles i les llavors del julivert i en l’api.
Per hidròlisi àcida dóna glucosa, apiosa i l’aglucona, que és l’apigenina