Resultats de la cerca

Format a l’acadèmia dels germans Vergara, fou deixeble del gravador Manuel Bru Talent precoç, fou pensionat per l’ajuntament de València per anar a estudiar a Madrid 1768 Fou acadèmic de San Fernando el 1783 i, el mateix any, de Sant Carles, on després fou nomenat director honorari Molt considerat al seu temps, entre les seves obres cal destacar diversos retrats Nicolás Antonio, Carles III, Carles IV, Fray José de Sigüenza, etc, les làmines del Atlas marítimo de España 1789, etc

Corresponsal de guerra a la campanya del Marroc 1859-60, collaborà a diversos periòdics madrilenys Fou vocal de la junta revolucionària de Madrid 1868 Afiliat a la Unión Liberal, fou sovint diputat a corts entre el 1861 i el 1881, governador civil de les Balears 1864 i ministre de foment 1875, 1884-86 Publicà Ensayos poéticos 1851, Poesías 1857, Las crisis de España 1870, Notas dispersas 1893 i les biografies O'Donnell y su tiempo 1869 i El Cardenal Cisneros 1869

Treballà a La Vanguardia 1952 i fou professor a l’Escola de Periodisme de Barcelona Director de Radio Nacional a Barcelona 1958-59 Fou el primer director de l’emissora de televisió de Barcelona i assolí la installació dels estudis a Miramar 1959 Establert a Madrid 1964, formà part de la direcció de Televisión Española i fou vicepresident de la Unió Europea de Radiodifusió i de l’Organización de Televisión Ibero-americana Posteriorment, passà a la direcció d’Antena 3

De família d’actors, es destacà aviat Passà a Madrid, on assolí èxits amb obres de Lope de Vega, Rojas Zorrilla, Calderón, etc A 18 anys es casà amb l’actor Manuel Rivas, però l’abandonà i fou amant de diversos aristòcrates Davant la rivalitat d’actrius més madures optà per fer-se empresària 1763 i actuà al capdavant de la companyia pròpia Empresonada 1765 per una suposada desatenció a l’autoritat, reprengué l’escena poc després, però, debilitada, morí en plena joventut

Format inicialment amb Ramiro de Urrecha, el 1904 ingressà al seminari dels Claretians de Valmaseda Biscaia, on continuà els estudis musicals amb Martín Rodríguez Es formà en el coneixement de la tradició gregoriana i de la polifonia renaixentista, tradicions que conflueixen en la seva obra, juntament amb la música basca A partir del 1916 fou organista del Santuario del Corazón de María del Buen Pastor de Madrid La major part del seu catàleg és format per obres de gènere religiós

Exercí a Tordera Segon catedràtic del Jardín Botánico de Madrid 1773, divulgà els criteris i el sistema botànic de Linné Publicà Explicación de la filosofía y fundamentos botánicos de Linneo 1778, Parte práctica de botánica del caballero Carlos Linneo versió castellana del Species plantarum , en vuit volums, 1784-88 i Sistema de los vegetales o resumen de la parte práctica de botánica de Carlos Linneo 1788, ultra algunes memòries llegides a la Sociedad Económica Matritense, de la qual fou membre

Fou fiscal de l’audiència de Barcelona Intervingué en la supressió del dret de la bolla i s’ocupà d’afers de beneficència Passà més tard a Madrid com a fiscal del Consell de Castella Escriví Idea de la ley agraria española 1786, projecte de reforma anterior al de Jovellanos, que el tingué en compte en la redacció del seu propi projecte, i en el qual revela una mentalitat illustrada típica hi destaca la laboriositat dels catalans i propugna un individualisme agrari

Germà de Miquel Santonja i Cantó Iniciat a la seva ciutat, anà després a Madrid a estudiar amb Emili Sala Els seus contactes amb ell i amb el seu company Adolf Durà li facilitaren feines com portades i illustracions per a Blanco y Negro i Nuevo Mundo Cal esmentar, entre la seva no gaire extensa producció, els quadres El darrer bes, El primer amor —que figurà a l’exposició alacantina del 1894—, Sense tabac, El retorn del ramat i Estic bé així

Estudià a València, i passà a Madrid, on fou redactor d' El Globo i altres diaris Més tard ho fou d' El Pueblo , de València que dirigia el seu amic, VBlasco i Ibáñez, i poc després s’establí a Barcelona, on fou director d' El Progreso Militant republicà federalista, fou tinent d’alcalde de l’ajuntament de València i dos cops del de Barcelona Publicà obres històriques, com El papa Luna, La monja de las llagas i La expulsión de los jesuitas

Sobre materials aplegats pel seu pare, Dionisio de Alcedo, publicà el Diccionario geográfico-histórico de las Indias Occidentales ó América Madrid 1786-89 Malgrat les prohibicions de la seva divulgació fetes per Carles III i per Carles IV d’Espanya a causa de les descripcions de les riqueses americanes, l’obra fou traduïda a l’anglès Londres 1812-15 Amb la bibliografia compilada, Alcedo compongué un útil catàleg d’autors de temes americans, la Biblioteca Americana, que no es publicà fins el 1964