Resultats de la cerca

Aliat electoral de Jelcin el 1991, se n'anà distanciant i donà suport al parlament quan a l’octubre del 1993 Jelcin dissolgué el legislatiu Ruckoj, que aleshores era vicepresident de la Federació Russa, fou condemnat a presó, però es beneficià d’una amnistia decretada per la Duma i sortí en llibertat al febrer del 1994 Participà en les eleccions legislatives del desembre del 1995 al capdavant de la formació Derjava, que no aconseguí cap escó En les eleccions presidencials del juny del 1996 donà suport a la candidatura comunista de Gennadij Zjuganov A l’octubre del 1996 fou elegit…

Estudià a Praga i, després de treballar com a administratiu, fou ministre sense cartera 1988-89 i primer ministre a partir del desembre del 1989 En començar el 1990 deixà el Partit Comunista, amb l’anunci d’unes reformes radicals de l’economia i les finances del país Com a candidat del partit eslovac “la Comunitat contra el Domini”, fou ratificat en el càrrec en les primeres eleccions lliures celebrades des del 1946 juny del 1990 Fou primer ministre fins al juliol del 1992 fins al juny del 1990 a la República Socialista Txecoslovaca i posteriorment a la República Federativa Txecoslovaca, poc…

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, treballà al departament de finances de la Generalitat 1936-38 i, acabada la Guerra Civil de 1936-39, s’exilià a França, on estudià economia política i participà en les tasques de la Junta d’Auxili dels Republicans Espanyols De retorn a Catalunya 1942, amb el seu cunyat J Vicens i Vives creà i dirigí l’ Editorial Teide i contribuí a la reconstrucció cultural del país Home de confiança de J Tarradellas, aquest el nomenà 1976 representant seu a l’interior i, el 1977, conseller de governació, càrrec que dimití l’any següent per…

Senyor de les baronies de l’Albi i Cervià Fill i hereu de Lluís de Mur Fou armat cavaller el 1399 en les festes de la coronació del rei Martí a Saragossa Participà en l’expedició a Sardenya del 1409, i durant l’interregne milità en el partit de la reina Violant, fins que el 1412 el parlament català l’envià amb tropes a Sardenya, com a capità general de l’illa Mantingué la situació militar a la regió de Càller, de la qual fou nomenat governador pel rei Ferran I el 1413, càrrec que ocupà fins a la mort Es casà 1403 amb Elfa de Cardona i de Luna, filla del comte Hug II de Cardona…

Fill i hereu de Guillem de Montcada i de Cardona Lloctinent i capità general de Mallorca 1576-78 i virrei i capità general de Sardenya 1578-84 i 1586-90 Al primer període de Sardenya convocà parlament general 1583 i féu diverses crides prohibint de portar armes de foc i l’extracció de monedes d’or i argent de l’illa, i féu tres pragmàtiques destinades al foment de l’agricultura Absent de l’illa en 1584-86, de retorn ordenà, per disposició de Felip II, l’erecció de torres litorals per a la defensa de l’illa, i es preocupà de la reorganització administrativa del regne Es casà amb…

Llicenciada en magisteri, participà en nombroses iniciatives cíviques al barri de Sant Andreu de Palomar, a Barcelona, com ara, la fundació de l’Associació de Veïns 1970, la primera junta del Club Natació Sant Andreu 1971 i el Grup Drets Humans Sant Andreu 1969-79 Regidora a l’Ajuntament de Barcelona pel PSUC i posteriorment pel PSC 1979-95, fou directora de Càritas Diocesana de Barcelona 1998-2004 i presidenta de Cáritas espanyola 2002-04 Fou membre d’institucions i organitzacions diverses Fundació Pere Tarrés 2002, Fundació Olof Palme 2002, Consell Deontològic de la Premsa de Madrid 2004 i…

Militant socialdemòcrata des de molt jove, fou regidora d’Enköping 1977-79 Ocupà els càrrecs de presidenta de l’Associació de les Joventuts Socialdemòcrates de la província d’Uppsala 1977-80 i de la Confederació de Joventuts de Suècia 1981-83 Llicenciada en dret 1982, exercí en un tribunal d’Estocolm, i el 1982 fou elegida diputada del Parlament Presidí la Unió Internacional de Joventuts Socialistes 1987-89 Regidora de l’Ajuntament d’Estocolm 1991-94, fou responsable de les àrees de cultura i serveis d’oci i presidenta del Teatre Municipal El 1994 fou nomenada ministra de Medi…

Doctorada en dret per la Universidad Complutense de Madrid, més tard estudià, becada per la Fundació Fulbright, ciència política a la Universitat d’Ohio Ha estat professora de dret constitucional 1986 i catedràtica de ciència política de la Universidad Nacional de Educación a Distancia i directora de la revista Nueva Revista de Política, Cultura y Arte Experta en partits polítics i comportament electoral, ha estat directora del Centro de Investigaciones Sociológicas 1996-2002 Entre el 2000 i el 2004 ocupà el càrrec de ministra d’Educació, Cultura i Esports del Govern espanyol, i des del 2004…

Enginyer agrícola especialitzat en desenvolupament rural i diplomat en ordenació territorial, la seva activitat professional ha estat relacionada amb serveis d’estudis socioeconòmics Fou membre fundador de Convergència Democràtica de Catalunya, diputat al Parlament de Catalunya, conseller d’agricultura del 1984 al 1989 i tres vegades regidor a l’ajuntament de Barcelona Abandonà l’activitat política per fidelitat a la seva condició de catòlic Presideix l’associació E-Cristians i la Convenció de Cristians per Europa Dirigeix el periòdic digital Forum Libertas i collabora en alguns mitjans de…

Llicenciada en psicologia, diplomada en magisteri i logopeda, inicià l’activitat professional en l’ensenyament general bàsic a Amposta Membre d’ERC des del 1978, el 1993 es presentà a les eleccions municipals de la capital del Montsià i fou escollida regidora L’any 2000 formà part de la candidatura Entesa Catalana de Progrés al Senat, i obtingué l’acta per Tarragona Tres anys després centrà la seva activitat política a Catalunya i fou elegida diputada al Parlament Fundadora de la Coordinadora contra el transvasament de l’Ebre, al febrer del 2004 fou nomenada consellera d’educació…