Resultats de la cerca

El patge sol arribar al municipi amb uns dies d’antellació al 5 de gener, per poder tenir temps suficient per a realitzar la seva missió Batejat amb noms diversos arreu de la geografia catalana —Xiu Xiu a Terrassa Vallès Occidental, Mag Maginet a Cornellà de Llobregat Baix Llobregat, Patge Gregori a Barcelona Barcelonès, Fumera a Catalunya del Nord i l’Alt Empordà, etc—, la seva presència també anuncia la proximitat de la festa de Reis Sobresurt pel seu arrelament popular la figura del Patge Faruk a Igualada Anoia, figura creada el 1943 prenent el nom del rei Faruk d’Egipte 1920-…

Deixeble de C Lorenzale a Llotja Estudià també a Roma 1835, Nàpols 1839 i Florència De nou a Catalunya el 1842, recorregué, fugint de la Jamància 1843, una bona part del país fent retrats en miniatura Granollers, Terrassa, Sabadell i, després, Tarragona, Vic, Torelló, Girona, Banyoles, Figueres, etc, gènere en què fou el professional més destacat a la Catalunya del seu temps El 1855 s’installà a Sabadell, i després a Madrid, París i Portugal —on el 1871 fou publicada a Braga una Descripção do Sanctuario e Romeria de Nossa Senhora do Porto Alegre , fragment d’un ampli text seu referent als…

Fou creat per iniciativa i sota la presidència d’Alfons Sala i Argemí després comte d’Ègara, diputat i cacic del districte de Terrassa Representà l’oposició al sector regionalista organitzat en la Federació Monàrquica Autonomista, i no passà mai d’ésser una reunió de notables, sense base organitzada en foren dirigents el marquès d’Olèrdola, el comte de Fígols, el comte del Montseny, el baró de Viver, el comte de Santa Maria de Pomers, LlPons i Tusquets, etc Incapaç de superar electoralment la Lliga i menystinguda pel poder central, la mateixa impotència de la UMN la convertí en…

Influït per OWagner, participà en la primera exposició del grup Nuove Tendenze 1914 amb el projecte de la Città Nuova, i llançà l’anomenat “manifest futurista” per l’arquitectura, a la qual incorporà l’esperit revolucionari dels moviments avantguardistes S'hi estableix que els canvis envers una nova arquitectura no s’han de fer tan sols considerant l’interès econòmic i pràctic, sinó que, bàsicament, han d’ésser canvis espirituals o, almenys, psicològics Això, unit a l’exaltació dels mitjans artificiosos de la societat de consum, donà per resultat el projecte de la Ciutat Nova, concebuda a…

Ocupà la posició d’interior dret Es formà al club de la ciutat a Tortosa, i als divuit anys fitxà pel Futbol Club Barcelona, equip amb el qual jugà algun amistós, però fou cedit al seu filial, l’Espanya Industrial 1954-55 Després signà amb el Reial Club Deportiu Espanyol, equip amb el qual debutà la temporada 1958-59 i que el cedí al Terrassa Futbol Club 1959-61, que jugava a segona divisió Convertit en un dels millors jugadors de l’equip vallesà ‒la temporada 1959-60 rebé el premi al millor jugador de segona divisió‒, tornà a l’Espanyol També jugà en altres clubs històrics del futbol català…

Conreà l’escultura i la ceràmica es dedicà a l’ensenyament a l’Argentina, al Perú i a Alemanya, i escriví diverses obres teòriques, com Interpretación estética de la estatuaria megalítica americana 1962 i Quousque tandem 1963, on parla de l’esperit basc Plàsticament, tingué com a preocupació fonamental la integració de l’escultura en espais arquitectònics mitjançant una gran simplicitat formal i una construcció rigorosa Té monuments a Catalunya l’escultura L'onada , a la seu del MACBA 1998 i Homenatge a Malevič 1999, al Parc del Nord de Terrassa També és autor de poemes en basc El 1988 rebé…

Estudià art a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, de Barcelona Feu diverses exposicions a Barcelona i Terrassa El 1963 emigrà a Amèrica i s’establí al Brasil, on arribà contractat com a professor per la Universitat Federal de Pernambuco, a Recife Fou nomenat director de l’Escola de Belles Arts, de la universitat, degà de la facultat, i coordinador del Centre d’Art i Comunicació Fou assessor d’art de diverses entitats i també formà part de la Comissió de Selecció del Museu d’Art de Pernambuco Exposà individualment a diverses ciutats del Brasil Recife, Olinda, Rio de Janeiro i Sâo…

Llicenciat en Teologia, és sacerdot i periodista Treballa des del 1962 a Ràdio Barcelona, on dirigeix i presenta el programa de valors humans Objectiu l’Home , que també inclou l’emissió benèfica més antiga de la radiodifusió europea “El Cas de la Setmana” Collaborà amb “El Noticiero Universal” i, actualment, amb “La Razón” A més, és el sotsdelegat de Mitjans de Comunicació Social de l’Arquebisbat de Barcelona i el redactor en cap del “Full Dominical”, que editen conjuntament les diòcesis de Barcelona, Lleida, Sant Feliu, Terrassa, Tortosa i Urgell L’any 1991 hom li concedí el premi Bravo de…

Fill del poeta David Sanahuja i Saperas Estudià filologia romànica i actualment és professor universitari La seva obra poètica, de considerable intensitat, s’inicià a El gos del galiot 1981 i ha continuat a Mirador 1983, Doble joc 1988, premi Vila de Vallirana-Josep M López Picó de poesia 1987,  En defensa pròpia 1994, Compàs d’espera 2006, premi Vicent Andrés Estelles de poesia de Burjassot 2005, El llançador d’espases 2013, premi Maria Mercè Marçal 2013 i Teories del no 2016, premi Jocs Florals de Barcelona 2016 També ha estat guardonat amb la Viola d’Or i Argent als Jocs Florals de…

L’integraven l’escultor Cèsar Cabanes i Badosa Arenys de Mar, Maresme 1885 — Terrassa, Vallès Occidental 1952, el dibuixant Joaquim Biosca , el pintor i escultor Martí Gimeno i Massague r Torroella de Montgrí, Baix Empordà 1889 — Buenos Aires 1971 —fill de Francesc Gimeno—, Enric Moles i altres, actualment desconeguts, com Jaume Muntasell i el dibuixant Carles Grau Enric Casanovas s’apropà al grup i el 1903 exposà amb Ainaud i Grau a Els 4 Gats Admiraven Nonell, especialment el de temàtica sòrdida, i l’escultura de Carles Mani, al costat del qual Ainaud arribà a exposar Ainaud, Gimeno, Biosca…