Resultats de la cerca
Es mostren 2029 resultats
Ramón Barce Benito
Música
Compositor castellà.
Vida Estudià al Conservatori i a la Universitat de Madrid, on es doctorà en filosofia i lletres També assistí als Cursos de Darmstadt, a Alemanya, impartits per O Messiaen i G Ligeti Amb tot, en algunes ocasions reivindicà el caràcter autodidàctic de la seva formació Considerat com un dels membres més reeixits de l’anomenada Generación del 51, les seves primeres obres representaren un anhel de renovació del panorama musical espanyol a través de les aportacions de l’avantguarda Aviat assolí un llenguatge molt personal i es decantà per l’expressionisme atonal Més tard, però, avançà vers un…
,
Mare de Déu de la Serra (Montblanc)
Art romànic
Situació Petita imatge de la Mare de Déu amb l’Infant encastada en l’anomenada “Creu Verda”, una creu de terme de jaspi verd situada actualment al presbiteri de l’església ECSA - S Masdéu El convent de la Serra és situat en una petita elevació a ponent de la vila, sobre l’indret on millor es conserva l’antic recinte murat i hi ha el portalot de la Serra Mapa 34-16418 Situació 31TCF465824 Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia de la vila de Montblanc APF Història La Mare de Déu de la Serra és un convent de monges franciscanes o clarisses que apareix…
Josef Bohuslav Förster
Música
Compositor txec.
Vida Estudià a l’Escola d’Orgue de Praga 1879-82 empès pel seu pare, que era organista, mestre de cor i una figura important en la renovació de la música religiosa a Bohèmia Succeí A Dvorák, a qui conegué personalment, com a organista de l’església de Sant Vojtech 1882-88, activitat que compaginà amb la de crític musical i la de professor de cant a diverses escoles de Praga Casat el 1888 amb la cantant Berta Lauterová, l’acompanyà quan aquesta, contractada per la Stadtsoper, es traslladà a Hamburg 1893 Förster continuà donant classes en aquesta ciutat i exercint de crític en la premsa local,…
Miquel Roger i Casamada
Música
Compositor.
Vida Estudià al Conservatori de Música de Barcelona i posteriorment fou deixeble de Josep Soler en les disciplines de contrapunt, fuga i instrumentació Fou professor del Conservatori Professional de Música de Manresa 1982-86 i, parallelament, es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona S’inicià com a compositor el 1977, any que estrenà l’obra pianística Set de set Rebé encàrrecs de l’Asociación Música XXI 1979, el Festival Internacional de Música de Barcelona 1981, l’Ajuntament de Badalona 1989, l’Associació Catalana de Compositors 1991 i el Centro para la Difusión de…
,
Jaume Pahissa i Jo
Jaume Pahissa i Jo
© Fototeca.cat
Música
Compositor.
Fill de Jaume Pahissa i Laporta Després d’haver fet estudis d’arquitectura i de ciències exactes a la Universitat de Barcelona, estudià piano amb Francesc Laporta i composició amb Enric Morera Marxà a Brusselles, on amplià els seus estudis musicals 1910-11 Es donà aviat a conèixer com a músic compositor a Barcelona El seu catàleg comprèn obres simfòniques, com les obertures El combat 1900, En les costes mediterrànies 1904 i El rabadà 1917, els poemes simfònics De les profunditats a les altures i El camí 1909, dues simfonies 1900 i 1921, una Sinfonietta 1921 i tres obres orquestrals, en les…
Tità

Imatge de Tità, proporcionada per la sonda Cassini-Huygens
© NASA/Johns Hopkins Univ./Carnegie Inst.
Astronomia
El sisè, el més gran i el més brillant dels satèl·lits de Saturn, descobert per C. Huygens el dia 21 de març de 1655.
La seva distància mitjana al centre de Saturn és d’1222000 km La seva òrbita té una excentricitat de 0,0298 i una inclinació respecte a l’equador de Saturn de 18´ El període de revolució sideral de Tità és de 15 dies, 22 h, 41 min i 24,7 s, i el moviment té lloc en sentit directe El diàmetre de Tità és de l’ordre de 5000 km, és a dir, aproximadament com els diàmetres de Mercuri i de Mart, i la seva massa és de l’ordre d’1,401×10 2 3 g Quan Saturn és en oposició hom observa Tità com un astre de magnitud 8,3 Tità és l’únic satèllit del sistema solar en el qual hom ha pogut demostrar l’…
Francesc Rovira i Beleta
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic.
Estudià arquitectura i filosofia i lletres abans de llicenciar-se en dret el 1942 Procedent del camp amateur , amb la collaboració de Josep Escobar i Joaquim Muntañola, fundà la Compañía Española Internacional de Dibujo Animado CEIDA, un petit estudi destinat a la producció de films publicitaris Amb aquesta marca també rodà els curts A mal tiempo , El faquir González en la Edad de Piedra , El faquir González en la selva 1946, i Deportes y figuras Boxeo 1946, sobre el boxador José Ferrer A partir d’aquesta data inicià l’aprenentatge professional a CINESA com a guionista i ajudant de direcció…
,
Marià Villangómez i Llobet

Marià Villangómez i Llobet
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona 1933, publicà aleshores els seus primers versos 1933-36, en català, en diaris i revistes com Diario de Ibiza , L’Almanac de les Lletres i La Nostra Terra , entre d’altres El 1935 inicià els estudis de lletres, que abandonà en ser destinat al front l’any 1938, però completà magisteri Fou mestre 1942-67, primer a Palma 1942-43 i a Cornellà de Llobregat 1943-46 i després al poble de Sant Miquel, a Eivissa En la seva obra, eminentment poètica i d’un gran rigor formal, s’identificava amb el paisatge i els homes de les Pitiüses en una…
,
Francesc Vallverdú i Canes

Francesc Vallverdú
© Fototeca.cat
Literatura
Escriptor, sociolingüista i editor.
Es llicencià en dret, i a la universitat entrà en contacte amb l’oposició antifranquista d’esquerres encapçalada, entre altres, per Jordi Solé i Tura En aquesta època publicà els primers poemes, de to acusadament sociopolític, a la Quarta antologia poètica universitàriats 1952-1956 Afiliat al Partit Socialista Unificat de Catalunya 1959, començà a treballar en el sector editorial, que durant uns anys compaginà amb l’exercici de l’advocacia, fins que l’any 1966 s’incorporà a Edicions 62 com a tècnic editorial i assessor lingüístic, de la qual amb el temps esdevingué un dels principals…
,
música del Pakistan
Música
Música desenvolupada al Pakistan.
La seva música es considera dins els límits de la música índia, encara que amb influències perses, afganeses i de la tradició islàmica de l’Orient Mitjà Al Pakistan hi ha quatre regions culturalment i lingüísticament diferenciades el Panjab, el Sind, el Balutxistan i la província de la Frontera del Nord-oest La llengua oficial és l’urdú, que és la pròpia de les elits indomusulmanes La població, majoritàriament rural, viu en pobles, excepte les tribus ramaderes del nord-oest La música pakistanesa va lligada als cicles de la vida, i expressa els sentiments apropiats en cada ocasió naixement,…