Resultats de la cerca
Es mostren 6409 resultats
Michael von Faulhaber
Cristianisme
Eclesiàstic alemany.
Bisbe d’Espira 1910, arquebisbe de Munic 1917 i cardenal 1921, fou autor de remarcables treballs de patrística Sota el règim nazi denuncià coratjosament les doctrines i els mètodes del govern hitlerià i creà, el 1945, a Munic, obres assistencials a favor dels refugiats
Brooke Foss Westcott
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Bíblia
Filòleg i biblista anglicà.
Es formà a Cambridge, on fou professor de teologia 1870, i és autor de The Elements of the Gospel Harmony 1851 i de diverses obres sobre la Bíblia És famosa la seva edició crítica del Nou Testament grec 1881 Fou bisbe de Durham 1890
Dimítrios I
Cristianisme
Nom eclesiàstic de Dimítrios Papadòpulos, arquebisbe de Constantinoble i patriarca ecumènic de l’Església ortodoxa (1972).
Nomenat bisbe d’Elea i auxiliar del patriarca Atenàgores 1964, el qual succeí, pel sector de Kurtulus Istanbul, des del 1972 era metropolita d’Imroz i Tènedos, a la mar Egea De tendència moderada, la seva elecció provocà, tanmateix, friccions amb el govern turc
Bartomeu Rull i Cànaves
Cristianisme
Teòleg i eclesiàstic.
Es doctorà en ambdós drets i ingressà a l’orde de Malta, del qual fou viceprior general Fou comanador de Rialp, de Vilamur i de Sant Joan de Mar, comissari general de croada i assistent al soli pontifici Més tard fou bisbe de Malta
Antoni Sala
Filosofia
Filòsof.
Des del 1603 fou catedràtic de la Universitat de Barcelona Publicà l’obra Commentarii in Isagogem Porphirii et universam Aristotelis logicam 1618, dedicada a Pere de Montcada i de Montcada, futur bisbe de Girona, i In phisicam Aristotelis de substantia corporea in communi 1619
Otó de Freising
Historiografia
Cristianisme
Monjo i historiador germànic.
Net de l’emperador Enric IV, fou abat del monestir de Morimond i bisbe de Freising Assistí a la segona croada i fou conseller polític de Frederic I Barba-roja, el qual enaltí a Gesta Friderici imperatoris Escriví també Chronica sive historia de duabus civitatibus
David d’Astròs
Cristianisme
Eclesiàstic occità.
Fou bisbe de Baiona 1820-30, arquebisbe de Tolosa 1830-51 i cardenal Capdavanter del gallicisme, dirigí la campanya contra Lamennais, que acabà amb la condemnació d’aquest, i s’enfrontà, en defensa de la llibertat litúrgica, a dom Guéranger, promotor del romanisme litúrgic
Baltasar de Bastero i Lledó
Cristianisme
Eclesiàstic.
Degà del capítol barceloní, defensà la submissió a Felip V Li fou confiat pel duc de Berwick el càrrec de vicari general castrense i fou nomenat vicari general de la diòcesi de Barcelona Fou inquisidor de Catalunya i Mallorca i bisbe de Girona 1729
Willibrord
Cristianisme
Apòstol dels frisons.
Monjo a Ripon York i a Ratmelsigi Irlanda, evangelitzà la Frísia després de la victòria dels francs sobre Radbod ~690 Bisbe d’Utrecht 695, hi fundà esglésies i monestirs Fundà també el monestir d’Echternach La seva festa se celebra el 7 de novembre
Joan Ponç
Cristianisme
Trinitari.
Estudià arts i teologia a València, on s’ordenà de sacerdot Fou catedràtic de teologia a la ciutat de Mallorca Ocupà càrrecs a Roma i el 1504 fou nomenat bisbe d’Elvas Portugal El 1499 escriví els estatuts de govern de la seva província