Resultats de la cerca
Es mostren 10759 resultats
ruac
Botànica
Mata de la família de les papilionàcies, de 15 a 40 cm d’alt, de tiges blanques i tomentoses, erectes o procumbents, de fulles trifoliolades, una mica carnoses i amb unes poques dents obtuses, de flors rosades, arramellades, i de fruits en llegum comprimit.
A Europa només es troba a la península Ibèrica, on creix en brolles gipsòfiles
repunxó
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les campanulàcies, de 40 a 80 cm d’alçària, pubescent, de fulles oblongues o lanceolades de marge ondulat, de flors campanulades blaves, disposades en raïms, i de fruits capsulars.
Es fa en boscs clars, marges de camps i herbassars, a quasi tot Europa
bufassa
Botànica
Planta herbàcia biennal amb aspecte de card, de la família de les compostes, de grans fulles oblongues, de marge espinós, blanques i pubescents per sota i araneoses, tija robusta, de 50 a 150 cm, amb amples ales espinoses i capítols grossos, de flors purpúries i bràctees punxants.
Creix a les vores de parets i de camins, principalment a l’Europa mitjana
astrància
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de fulles palmatipartides, d’un verd fosc, tija de 20 a 50 cm d’alt, amb flors en umbel·la envoltada per un involucre de bràctees blanquinoses.
Creix en llocs alts i humits, sobretot als Pirineus i a l’Europa central
ciclobol
Esport
Activitat acrobàtica i esportiva practicada per dos equips, de dos a sis ciclistes, que tracten d’introduir una pilota dins una porteria defensada pels contraris.
És regulada per la Unió Ciclista Internacional i practicada, sobretot, a l’Europa central
creixen bord
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les umbel·líferes, que ateny fins a 100 cm d’alçària, de fulles pinnaticompostes amb folíols ovatolanceolats i serrats, i de flors disposades en umbel·les.
Creix en séquies, rases i altres llocs humits d’una gran part d’Europa
fus horari

Mapa dels fusos horaris
© Fototeca.cat
Física
Cadascun dels vint-i-quatre fusos convencionals en què ha estat dividida la Terra per a la unificació de l’hora internacional.
Cada fus té 15° de longitud, bé que, a la pràctica, els fusos són de forma irregular per tal com respecten les grans divisions politicoadministratives, i tots els punts de la superfície terrestre compresos dins els seus límits es regeixen per la mateixa hora, segons les convencions establertes, bé que hi ha zones que conserven l’hora del fus contigu El meridià de Greenwich passa pel centre del fus base Aquest s’estén, per tant, de 7° 30’ a l’est a 7° 30’ a l’oest Els fusos van numerats de 0 —temps de l’Europa Central— a +12 en direcció E i a —11 en direcció W Europa…
Jordi Casas i Bayer
Música
Director de cor.
Cursà estudis musicals a I’Escolania de Montserrat i posteriorment a Barcelona, on estudià també dret i filosofia El 1972 fundà la Coral Càrmina , que dirigí fins el 1988 Ha estat també director del Coro de RTVE 1986-88 i 2011-13, director musical i director artístic de l’ Orfeó Català 1988-98, fundador 1990 i director fins el 2011 del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, i director del Coro de la Comunidad de Madrid 2000-11 i del Coro del Teatro Real 2004-08 Ha impartit cursos de direcció coral i ha participat, com a director, en els festivals més prestigiosos d’Europa…
guineu

Guineu nana roja
© Fototeca.cat-Corel
Mastologia
Gènere de mamífers de l’ordre dels carnívors de la família dels cànids, d’orelles punxegudes i triangulars, amb el cap triangular, el cos esvelt i allargat i el pelatge suau.
Es nodreix d’ocells i mamífers petits i mitjans, tant salvatges com domèstics, i penetra sovint a les granges, on causa molts estralls en l’aviram Inclou un gran nombre d’espècies esteses per Europa, Àsia, Àfrica i Amèrica, que són apreciades per la importància econòmica de llurs pells La guineu comuna o rabosa V vulpes , de pelatge rogenc en el dors, té 1,5 m de llargada, cua inclosa, i és molt comuna als Països Catalans La guineu roja V fulva , de color negre amb matisos argentats, habita al Canadà És criada per la importància econòmica de la seva pell La guineu àrtica o blava Alopex…
Francesc Veiga i Rodríguez
Historiografia
Historiador.
Especialitzat en història contemporània dels Balcans i de Turquia, des del 1983 és professor d’història contemporània i actual a la Universitat Autònoma de Barcelona Es doctorà per aquesta universitat el 1987, amb una recerca sobre el feixisme romanès en el període d’entre guerres Dirigeix el Grup de Recerca en Història Actual i la plataforma d’intercanvi d’idees Eurasian Hub Ha publicat diversos llibres sobre l’Europa de l’Est, entre els quals La mística del ultranacionalismo historia de la Guardia de Hierro, Rumanía, 1919-1941 1989 La paz simulada, una historia de la Guerra…