Resultats de la cerca

Cronista i arxiver de Villena, féu nombroses excavacions en aquell terme, incorporades al museu arqueològic local, fundat per ell el 1957, que des del 1967 du el seu nom i del qual fou director Publicà, entre altres obres, El yacimiento musteriense de la cueva del Cochino 1956, Bibliografía de Villena y su partido judicial 1958, El poblado de la casa de Lara 1961, El tesoro de Villena 1965, El oro de los tesoros de Villena 1969, i El Eneolítico en Villena Alicante 1981 i collaborà en diverses revistes especialitzades El 1982 obtingué el premi Montaigne

Fou secretari general del seu orde i a Roma secretari del cardenal Vives i Tutó Féu construir l’església i convent de Pompeia a Barcelona i promogué una important obra social i cultural Predicador i conferenciant de fama, escriví obres d’apologètica i d’espiritualitat en català i castellà, d’història literària i traduccions bíbliques

Fou, juntament amb Jaume Miret, un dels puntals en la renovació pedagògica a les comarques de ponent Pionera en el camp de la matemàtica moderna, collaborà a les escoles d’estiu i fundà el Consell Català d’Ensenyament En les eleccions del 1977 guanyà una acta de senadora, en les del 1979 un escó de diputada al Parlament de Madrid, que renovà en les eleccions del 1982, i en les del 1984 una acta de diputada al Parlament de Catalunya, en els quatre casos per Lleida i representant CDC En les eleccions municipals del mateix any fou elegida regidora a l’ajuntament de Lleida Dels seus escrits cal…

Llicenciat en dret Resident a Barcelona Considerat el representant més important del teatre castellà de la postguerra, recreà diversos temes de la història recent Vagones de madera 1959, sobre la guerra del Marroc, El círculo de tiza de Cartagena 1963, sobre la revolta cantonal, Bodas que fueron famosas del Pingajo y la Fandanga 1976, sobre la crisi del 1898, i traçà també un retrat amarg i verídic de la societat contemporània Flor de otoño 1974, sobre els ambients bohemis i anarquistes de la Barcelona dels anys vint, o Los inocentes de la Moncloa 1964 Publicà un gran nombre d’articles,…

Encapçalà un moviment populista i agrari Fou elegit president de la República en cinc ocasions 1934, 1944, 1952, 1960 i 1968, però només pogué acomplir el mandat comprès entre el 1952 i el 1956 en els altres quatre mandats fou enderrocat pels militars 1935, 1947, 1961 i 1972

Cronològicament coincideix amb el moviment modernista, però mantingué una actitud força independent respecte a qualsevol tendència Com a exiliat residí a Veneçuela, als EUA i a diverses capitals europees, sempre fent una important tasca literària i periodística Escriví Flor del fango 1895, Ibis 1899 i La demencia de Job 1915, entre moltes altres obres

Estudià lletres a Madrid, fou lector a la Universitat de Roma 1949-55 i catedràtic d’estètica a la Universitat de Barcelona des del 1955 fins al 1965, que dimití per solidaritat amb els professors de Madrid ETierno Galván, JLLópez Aranguren i AGarcía Calvo, expulsats per motius polítics Aleshores anà a ensenyar als EUA i el Canadà, i el 1977 es reincorporà a la Universitat de Barcelona La seva poesia es mostra profundament religiosa i existencial cal destacar-ne Hombre de Dios 1945, La espera 1949, Versos del domingo 1954, Voces y acompañamientos para San Mateo 1959, La conquista de este…

Exercí les càtedres de dret natural i d’economia política a la Universitat de Madrid, on fou degà de filosofia i lletres i rector de la universitat 1845 fou conseller d’instrucció pública i diputat Publicà un Curso de Economía Política 1842 i dirigí, el 1846, la primera traducció de l' Essay on the Principle of Population de Malthus al castellà

Fundador de la Papelera Española, fou el creador de diverses revistes, de l’Editorial Calpe i dels diaris El Sol 1916 i La Voz També creà l’institut Ibis 1919, del qual fou president el 1944