Resultats de la cerca
Es mostren 2024 resultats
pizza
Pizzes
© Corel
Gastronomia
Plat d’origen italià, preparat a base de massa de pa (amb oli d’oliva), estesa, de forma generalment circular, coberta de salsa de tomàquet i mozzarella
, a més de gran varietat d’altres ingredients i diversitat de condiments (orenga, sobretot), cuita en un forn molt calent.
bufa
Art
Recipient per a contenir colors a l’oli utilitzat a partir del Renaixement fins a mitjan s XIX; era constituït per un fragment de bufeta o budell de porc o de be plegat en forma de bossa i lligat, per aïllar la pasta pictòrica de l’aire.
Les bufes primitives es punxaven amb una agulla per poder-ne extreure el color cap al s XVIII hom incorporava un tub al centre de la lligada, el qual permetia de treure la pintura sense malmetre la bufa, que hom recuperava per tornar-la a omplir A causa dels inconvenients de la putrescibilitat, hom intentà de substituir les bufes per uns cilindres metàllics amb èmbol de rosca, fins que posteriorment foren totalment desplaçades pel tub d’estany flexible, usat encara actualment
blanc d’Espanya
Química
Pigment blanc, obtingut per mòlta de la calcita o de la greda, de poder cobrent petit i, per tant, no apte per a pintures a l’oli, però molt emprat com a càrrega per a aquestes i també com a abrasiu suau per a polir metalls.
També són coneguts amb aquest nom uns altres productes blancs a base de subnitrat de bismut, d’oxiclorur de bismut, de carbonat de plom bàric, etc, emprat per als mateixos usos
setrill
Setrill
Recipient de vidre, de terrissa, de metall, de plàstic, etc., generalment amb una nansa a un costat i un broc llarg a l’altre, que serveix per a contenir i abocar líquids, especialment l’oli i el vinagre d’amanir, per a ús de la cuina, etc.
brea
Química
Substància viscosa de color roig negrenc, bastant densa, obtinguda per destil·lació de la fusta, del carbó mineral i d’altres substàncies orgàniques i, especialment, com a residu de la destil·lació dels quitrans ( brea de petroli, brea de quitrà d’hulla, brea d’oli de cotó,
etc).
Immiscible amb aigua i miscible amb disulfur de carboni i amb benzè, és emprada com a aglomerant com és ara en les briquetes, en la fabricació de pintures i vernissos, per a calafatar vaixells, com a impermeabilitzant i per a fins medicinals
ble
Cordó, cinta, feix de filaments (de cotó, cànem, etc), posat a l’interior dels ciris, les candeles o les bugies, o bé al bec dels llums d’oli, petroli, etc (on s’amara de líquid combustible), per tal d’obtenir-ne llum una vegada iniciada la ignició.
Sarroca de Lleida
Sarroca de Lleida
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació S'estén pel sector meridional de la comarca, pròxim ja a les Garrigues, comarca amb la qual comparteix les característiques morfològiques Limita amb els termes de Torres de Segre N i W, Aitona W, Llardecans SW, Torrebesses SE, Alcanó E, Alfés NE i Sunyer N Els seus altiplans són retallats per barrancs que davallen de la serra de la Llena vers el Segre, com són ara la Vall Major que procedeix de les Garrigues i desguassa al pantà d’Utxesa –una molt petita part del qual es troba dins el terme, espai classificat dins el PEIN–, al municipi de Torres de Segre o la capçalera…
San Marino
Vista del castell de San Marino
© Visit San Marino
Estat
Petit estat que forma un enclavament independent i sobirà dins el territori d’Itàlia, entre les províncies de Forlì-Cesena i Pesaro i Urbino; la capital és San Marino.
La geografia Comprèn el bloc calcari del mont Titano 738 m i els turons argilosos que l’envolten La població d’aquesta petita república viu a la capital, San Marino, situada al vessant occidental del Titano, i la resta viu als nuclis de Murata, Domagnano i Serravalle, o disseminada L’agricultura i la ramaderia, fonts tradicionals de riquesa, han estat del tot desplaçades pel turisme L’agricultura obté blat, ordi, blat de moro, raïm i olives La ramaderia consta de vaques lleteres, bestiar porcí, oví i cavalls no manca l’explotació forestal Després de la Segona Guerra Mundial hom hi ha muntat…
Nova Guinea
Illa
Illa de la Melanèsia, al Pacífic, al N d’Austràlia, de la qual la separa l’estret de Torres.
Per la seva extensió 771900 km 2 és la segona illa del món És repartida entre Indonèsia província de l’Irian Jaya i Papua Nova Guinea, estat independent des del 1975 Travessada per un eix muntanyós format per la gran serralada central, de 2000 km de longitud, amb unes grans altituds Jaya, 5040 m Trikora, 4750 m i uns sèrie de volcans actius, al SE la serralada forma una estreta península, on l’Owen Stanley Range supera els 4000 m Al N de la serralada s’obre una ampla depressió, que comprèn la plana dels llacs i les valls del Sepik, el Ramu i el Markham Parallela a la costa s’estén la…
Rodes
Temple de Posidó, Rodes
© Fototeca.cat-Corel
Illa
Illa grega de la mar Egea, la més gran de l’arxipèlag del Dodecanès.
La capital és Rodes Les seves costes atenyen un perímetre de prop de 400 km Constituïda per roques calcàries mesozoiques, s’eleva en alguns punts fins als 1200 m És recoberta, en bona part, amb boscs de coníferes i té conreus prop de les costes De clima mediterrani, amb temperatures que oscillen entre 13°C a l’hivern i 25°C a l’estiu, la pluviositat és escassa i els cursos d’aigua són esporàdics Produeix i exporta tabac, cotó, figues, cítrics, oli d’oliva i vi El subsol és poc ric en minerals lignit, magnesita i cronita Colonitzada per colons dòrics a la segona meitat del segon millenni aC,…