Resultats de la cerca
Es mostren 5860 resultats
bucchero nero
Història
Ceràmica etrusca, la més característica d’aquesta civilització.
Era sempre de color negre, i en són característiques les copes Hom començà a fabricar-la vers la primera meitat del s VII aC, i gairebé desaparegué a la fi del s VI aC Fou molt difosa per tot Etrúria, i fou exportada a les costes de l’occident mediterrani, fins al punt que arribà a Empúries Fou continuada a Clusium Chiusi fins al s V aC
dumortierita
Mineralogia i petrografia
Silicat d’alumini, ferro i bor, (Al, Fe)7 BSi3O18.
Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic Normalment hom el troba en masses columnars o fibroses De color blau, violat o rosa, té una duresa de 7 i una densitat de 3,3 a 3,4 Mineral escàs i poc corrent, es dóna en roques metamòrfiques riques en alumini i també en les pegmatites És emprat en la fabricació de porcellana per a bugies de motors
curroc

Currocs
© BJ Stacey
Ornitologia
Ocell palmípede de l’ordre dels caradriformes, de la família dels làrids.
És molt semblant al xatrac, del qual es distingeix pel bec, més semblant al de les gavines, i per la mida, lleugerament superior És de color blanc i gris cendrós, amb la part superior del cap, les potes i el bec negres Habita a la vora de les platjes, als maresmes salabrosos i, més rarament, a les aigües de l’interior S'alimenta preferentment d’insectes
flucitosina
Farmàcia
Química
Agent antifúngic sintetitzat l’any 1967.
Es presenta en forma de cristalls de color blanc que es fonen a 295-297°C amb descomposició És activa sobretot contra Candida albicans i Aspergillus fumigatus És administrada per via oral i hom aconsegueix el màxim de concentració plasmàtica al cap de dues hores En medicina és emprada com a antifúngic general essent l’associació amb l’amfotericina B molt útil en individus amb insuficiència renal
fluorapatita
Mineralogia i petrografia
Terme extrem de la sèrie de les apatites, de fórmula Ca5(PO4)3F.
És el mineral més corrent de la sèrie, i per això de vegades hom hi fa referència quan parla d’apatites El Ca pot ésser substituït parcialment per Sr, Mn, Ce i terres rares El color és totalment variable i depèn de les impureses Hom troba fluorapatites com a minerals accessoris en roques ígnies o metamòrfiques, i també com a element detrític en roques sedimentàries
esmaltina
Mineralogia i petrografia
Arsenur de cobalt i níquel, (Co,Ni)As3, també anomenada skutterudita
.
Mineral que cristallitza en el sistema cúbic en cristalls hexaèdrics o octaèdrics, de vegades modificats pel rombododecàedre o el piritoedre Té una duresa 5,5-6 i una densitat 6,5 De color blanc d’estany a gris argentat, és opac i té esclat metàllic Hom l’empra en la fabricació d’esmalts N'hi ha jaciments importants a Skutterud Noruega, Saxònia, Cobalt i South Lorrain Ontario
estannita
Mineralogia i petrografia
Sulfur d’estany, ferro i coure, Cu 2
FeSnS 4
.
Mineral que cristallitza en el sistema tetragonal Els cristalls són escassos i molt petits, semblants a tetràedres Sovint es presenta disseminada en agregats És de color gris d’acer, amb esclat metàllic Té una duresa 4 i un pes específic 4,3-4,5 És anomenada també pirita d’estany Hom la troba acompanyant la cassiterita, i els jaciments principals són a Cornwall, Tasmània i Bolívia
Corrado Giaquinto
Pintura
Pintor italià.
Residí a Roma, on treballà en diferents esglésies Passà a Madrid 1752-61, on fou pintor de Ferran VI de Castella i director de l’Academia de San Fernando Decorà la volta de l’escala del palau d’Orient amb l' Allegoria de la monarquia hispànica retent honors a la religió Decorà també la capella del palau El seu estil és delicat i hàbil en el color
Maria Castanyer i Figueras
Literatura
Poetessa.
Formà part de l’equip iniciador de la revista Presència de Girona Autora dels llibres de poesia Cançons del color del temps 1949, Muriendo en el silencio 1953, Retrobar-me en la terra 1958 i Immortal 1960 i la novella autobiogràfica Vocació de viure 1993 L’any 1959 va ser la guanyadora de la flor natural dels Jocs Florals de l’exili celebrats a París
Alessandro Varotari
Pintura
Pintor italià, anomenat Il Padovanino
.
Format amb DMazza, viatjà a Venècia 1614 i a Roma, on copià obres de Ticià Accademia Carrara, Bèrgam El 1614 s’installà definitivament a Venècia, on desplegà una àmplia activitat Noces de Canà , 1622, Scuola di San Marco Circumcisió , 1629, Museo de Treviso, que significà el recobrament de les tradicions locals, en particular l’exaltació del color, bandejat aleshores pel manierisme de Tintoretto i els seus seguidors