Resultats de la cerca
Es mostren 6674 resultats
cens de Floridablanca
Història
Cens confeccionat a l’Estat espanyol l’any 1787 per ordre de José Moñino y Redondo
, comte de Floridablanca.
És detallat a un nivell individual, sense intencions fiscals, per les divisions administratives més petites, i indica l’edat, el sexe, l’estat civil i la professió de la població El manuscrit es conserva a l’Archivo de Palacio, a Madrid, i hom n'ha publicat alguns resums, inexactes La part catalana, estudiada a fons per PVilar i JIglésies, que l’ha publicada 1969 i 1970, ha atès el 10% de dèficit entre aquests resums i els totals Malgrat els defectes, inherents sobretot a incomprensions del qüestionari, és el primer recompte de la monarquia hispànica que s’aproxima al concepte de…
Castell de Guardiola (Font-rubí)
Art romànic
Durant l’alta edat mitjana, dalt del turonet de l’actual poble de Guardiola, a la zona on hi ha les ruïnes de Can Pujol, hi devia haver una petita fortalesa o torre, com dóna a entendre el topònim i la documentació de l’època Guardiola apareix documentada per primera vegada en un document del 966 Poca cosa més es coneix d’aquesta fortalesa Una altra referència es troba en una donació a la canònica de Santa Maria de Solsona de l’any 1096, en la qual s’esmenta el castell de Guardiola en les afrontacions d’un alou
Sant Pere de Pedrinyà (Sarral)
Art romànic
Aquesta església, de la qual no resta cap vestigi, era situada a la partida de Sant Pere, fora del nucli de la vila de Sarral, al nord-oest del terme municipal Fou la capella de l’antic vilatge de Pedrinyà, documentat des del 1076, en les afrontacions de la quadra d’Ollers Malgrat l’abandó d’aquest lloc a causa de la concessió de la carta de població i franquesa de Sarral el 1180 i del despoblament de la baixa edat mitjana, l’església subsistí fins al segle XVIII A causa del seu greu deteriorament, fou clausurada el 1720
Sant Llorenç de Botarell
Art romànic
El primer esment segur del lloc de Botarell és de l’any 1173, en la donació d’Alforja feta per l’arquebisbe Guillem de Tarroja a Ramon de Ganegot Segons aquest document, el terme d’Alforja limitava a ponent in termino Botarelli Malauradament, no es tenen referències de l’església de Botarell fins molt a les acaballes de l’edat mitjana, bé que sembla molt probable que es construís abans del 1300 Al final del segle XV era de collació de l’arquebisbe de Tarragona L’edifici actual es bastí entre els anys 1617 i 1622
Torre de Malgrat de Mar
Art romànic
Com moltes altres torres situades a la franja litoral de la comarca del Maresme, la torre de Malgrat no presenta cap característica tipològica o formal per la qual pugui ser considerada una construcció d’època romànica, fet que també és avalat per la manca de documentació sobre ella durant el llarg període de l’edat mitjana Tant aquesta torre com moltes d’altres de característiques semblants corresponen majoritàriament a edificacions de guaita bastides al segle XVI per tal de fer front a la pirateria, fenomen que afectà les nostres costes i en general tota la Mediterrània durant…
Marina Vlady
Cinematografia
Dansa i ball
Ballarina i actriu cinematogràfica francesa.
Fou ballarina de l’Òpera de París des de l’edat de nou anys El 1949 debutà com a actriu en el cinema i durant tres decennis ha treballat en molts films europeus rellevants, com Giorni d’amore 1953 de Gde Santis, Una storia moderna l’ape regina 1963 de M Ferreri, On a volé la Joconde 1965 de M Deville i Que la fête commence 1974 de Tavernier Posteriorment, ha interpretat Sept morts sur ordonnance 1975, The Thief of Bagdad 1978, Le malade imaginaire 1979, Tangos 1985, Laughter in the Dark 1986 i Splendor 1988
Xavier Renedo i Puig
Literatura catalana
Filòleg i historiador de la literatura.
Imparteix la docència a la UdG Els seus estudis se centren en la cultura de la baixa edat mitjana catalana, amb atenció especial al món de la predicació i la filosofia natural, sobretot en l’obra de Francesc Eiximenis Entre les seves publicacions destaquen les antologies de textos d’Eiximenis Prosa , 1993, amb Sergi Gascón i sant Vicent Ferrer Sermons , 1993, amb Lluís Cabré i diversos articles sobre Lo somni de Bernat Metge, el Tirant lo Blanc o Anselm Turmeda És membre de la comissió editora de les Obres de Francesc Eiximenis, publicades per la Universitat i la Diputació de…
Roland Kirk
Música
Saxofonista i poliinstrumentista de jazz nord-americà, també conegut per Rahsaan Roland Kirk.
Afectat de ceguesa a dos anys d’edat, es traslladà a Nova York, on fou descobert per Ch Mingus, amb el qual collaborà sovint Prosseguí una carrera independent, enregistrant i actuant amb petits grups, generalment dirigits per ell mateix És considerat un dels músics més creatius i originals del jazz modern per la seva inventiva extraordinària, que conjugava amb un gran sentit del blues És notable, així mateix, la seva utilització de variants poc usuals dels saxòfons soprano — manzello — i tenor — stritch —, i també de flautes, xiulets i una sirena, i l’habilitat per a tocar…
Salut buco-dental infantil
La boca i les dents, per bé que no siguin parts vitals de l’organisme, tenen una gran importància en la salut de l’individu, ja que participen en la digestió, intervenen en la formació de sons i tenen un gran valor estètic Com que els trastorns bucodentals més freqüents, com la càries dental i la mala oclusió dentària, s’originen en la infància, les mesures més adequades per a evitar-los o prevenir-ne les complicacions són una adequada higiene bucodental en la infància i el tractament precoç de les alteracions que es presentin en aquesta edat
traci | tràcia
Història
Individu que poblà, ja en època del Paleolític superior, la regió de Tràcia.
Posteriorment, altres pobladors de la regió —compresos en el grup anomenat balcanicodanubià, que s’estengué vers el S des dels Balcans fins a la mar Egea— oferiren aspectes de civilització neolítica i eneolítica que es perllonguen fins als temps corresponents a la primera fase de l’edat del bronze europea Coneixedors de la ceràmica i practicants de la inhumació dels cadàvers, cessaren llur activitat vers el segon millenni aC, a causa de l’arribada d’altres pobles indoeuropeus, procedents del N, que s’establiren a la regió i foren coneguts successivament amb el nom de tracis