Resultats de la cerca

Fundat l’any 1900 com a Club Internacional de Football, fou un dels pioners del futbol català i un dels que crearen la Federació Catalana de Futbol, aleshores anomenada Associació Catalana de Clubs de Foot-ball Al començament, alguns dels seus jugadors eren originaris de les Filipines L’any 1903 passà a dir-se Football Club Internacional El seu primer terreny de joc es trobava a la cruïlla dels carrers de Provença, Rosselló i Urgell, davant l’Escola Industrial Després es traslladà al barri de Sants, al carrer de Galileu L’equip començà participant en la Copa Macaya nom inicial del Campionat…

Fou la primera entitat o plataforma de representació de diverses federacions i clubs de Catalunya, entre els quals hi ha el Reial Automòbil Club de Catalunya, el Reial Club de Polo de Barcelona, la Societat Hípica de Barcelona, la Reial Associació de Caçadors, la Secció Esports de Muntanya, el Reial Club Marítim de Barcelona, el Reial Club Nàutic de Barcelona, l’Associació de Lawn-Tennis, la Federació Catalana de Futbol, el Tiro Nacional, el Club Natació Barcelona i la Unió Velocipèdica Espanyola, entre d’altres El seu primer president fou Francesc de Moxó de Sentmenat Pretenia…

S’inicià al CP Bell-lloc, d’on passà al Llista Blava de Lleida 1984-86, amb el qual debutà a primera divisió Fitxà per l’Igualada HC 1986-95, amb el qual s’estrenà a la màxima categoria, i guanyà tres Copes d’Europa 1993, 1994, 1995, dues Supercopes d’Europa 1994, 1995, quatre Lligues espanyoles 1989, 1992, 1994, 1995, dues Copes del Rei 1992, 1993 i tres Lligues Catalanes 1992, 1993, 1994 Tancà la seva carrera esportiva al FC Barcelona 1995-2003, amb el qual conquerí set Lligues espanyoles més 1996, 1998-2003, tres Copes del Rei 2000, 2002, 2003, tres Lligues Catalanes 1996, 1997, 1998,…

S’inicià a les categories inferiors del FC Barcelona –fou un dels estendards de la Lleva del Mini –, on es proclamà campió d’Espanya juvenil 1994 La temporada 1994-95 jugà amb el Barcelona B i al final d’aquella temporada debutà amb el primer equip, amb el qual es mantingué fins a l’edició 1998-99 i coincidí amb el seu germà Òscar Actuava d’interior esquerre, disputà 152 partits i marcà 14 gols Fou dues vegades campió de Lliga 1998, 1999 i Copa del Rei 1997, 1998, una de la Recopa 1997, una de la Supercopa d’Europa 1997 i una de la Supercopa d’Espanya 1996 Fitxà per l’Espanyol 1999-2003, amb…

Fou un dels pioners de l’esport i del periodisme esportiu català El 1886 fundà, a Madrid, la Societat Gimnàstica Espanyola, de la qual fou president A Barcelona fundà Vida Deportiva 1902 i, juntament amb Jaume Grau, Mundo Deportivo 1906 El 1902 fou nomenat corresponsal de L’Auto , de París, faceta que desenvolupà fins a la seva mort També escriví a Los Deportes i fou responsable d’esports de La Vanguardia 1912-29 i director de la revista Stadium 1920-29 Fou el principal impulsor del Sindicat de Periodistes Esportius 1911, del qual fou nomenat president d’honor Estigué present en…

Geògraf i geòleg, s’inicià en l’espeleologia l’any 1964 Membre de la Secció d’Investigacions Subterrànies del Centre Excursionista de Terrassa, participà en recerques espeleològiques durant més de quatre dècades als Pirineus occidental i oriental, entre les quals les de la Piedra de San Martín, on arribà als 1250 m de fondària, i la del massís del Cotiella També formà part d’expedicions al Perú i a l’antiga Iugoslàvia Fou el primer president de la Federació Catalana d’Espeleologia 1979-81 i també de la Federació Espanyola d’Espeleologia 1982-92, membre del Comitè Olímpic Espanyol, del qual…

Membre del Club Nàutic d’Arenys de Mar CNAM i del Reial Club Nàutic de Barcelona RCNB, destacà també en beisbol i motociclisme Fou membre fundador i soci número 1 de la Penya Motorista de Barcelona Com a regatista, fou en tres ocasions campió d’Espanya de creuers, guanyà la Regata Internacional de Giraglia 1966 i participà en l’Admiral’s Cup 1967, 1969 a bord del Karmatan II Participà en els Jocs Olímpics de Munic 1972 com a cap de l’equip de vela i assumí la direcció del Pla de Preparació Olímpica de la Federació Espanyola de Vela D’altra banda, fou un dels principals impulsors de la vela…

Fou membre del Centre Excursionista de Catalunya, del Centre Acadèmic d’Escalada, de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya i del Club Poliesportiu Puigcerdà Participà en nombroses competicions d’esquí de muntanya i aconseguí més de cinquanta podis 1978-90 Escalà als Alps, els Andes i l’Atles, i participà en expedicions a l’Himàlaia i el Karakoram Manaslu 1982, Everest 1983, 1985, K2 1988 i Broad Peak 1988 Fou director esportiu d’esquí de muntanya de la Federació Espanyola d’Esports de Muntanya 1994-97 i des del 1997 és director del Centre de Tecnificació d’Esquí de Muntanya de…

S’inicià el 1993, quan, fent parella amb Alba de las Heras, guanyà el Campionat d’Espanya de la IAF Entre el 1998 i el 2008 guanyà onze títols estatals –cinc d’individuals, dos de parelles, tres de trios i un de grups– i vuit catalans, sis vegades el títol individual 1998, 2000-03, 2007 i un de trios i de grups 2006 El 1996 aconseguí, juntament amb Alba de las Heras, els Campionats del Món de les tres federacions internacionals d’aeròbic i fitnes existents Posteriorment, en competicions de la Federació Internacional de Gimnàstica FIG, obtingué els títols mundials individual 1998, 2000, 2002 i…

Hi ha els pics més alts de les Valls el pic alt de Coma Pedrosa 2 946 m alt i el pic del pla de l’Estany 2 851 m alt L’agricultura i la ramaderia hi constitueixen encara les principals fonts de riquesa, bé que darrerament hi han pres un increment considerable el comerç, l’hoteleria, la construcció de zones residencials i els esports d’hivern a Arinsal i Pal Havia estat la parròquia més poblada d’Andorra 87 focs el 1176, però actualment ocupa el cinquè lloc El poble 4 406 h 2006 1 240 m alt és a la confluència del riu d’Arinsal i la ribera d’Ordino L’església parroquial de Sant Iscle és…